La donna del lago (La dama del llac) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini, amb llibret italià d'Andrea Leone Tottola, basat en la traducció francesa del poema The Lady of the Lake (1810) de Walter Scott. S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 24 d'octubre de 1819. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 17 de maig de 1823.
Va ser la primera de les òperes italianes que van basar-se en les obres romàntiques de Scott, i va marcar el començament del Romanticisme en l'obra de Rossini. Scott va tenir molta influència en el desenvolupament de l'òpera romàntica italianaCommons 2007, p. 9 - 12 fins al punt que el 1840 (vint anys després d'aquesta òpera), ja hi havia vint-i-cinc òperes italianes basades en obres seves, sent la més famosa Lucia di Lammermoor de Donizetti, de 1835. Varen seguir altres òperes en alemany, francès i anglès. S'ha assenyalat que la història bàsica de Scott prové de "l'indici d'un incident derivat del costum freqüent de Jaume V, el rei d'Escòcia, de caminar pel regne disfressat".The legend quoted in Mays 2013, p. 9
Escrita per al Teatre San Carlo de Nàpols, aquesta va ser la setena de les nou òperes que Rossini va escriure per a aquella casa entre 1815 i 1822.Commons 2007, p. 9 - 12 Tot i que l'estrena el 24 de setembre de 1819 no va ser un èxit, van seguir-se moltes actuacions a les principals sales europees (a més de ser presentades a Cuba i per les principals cases sud-americanes) fins al voltant de 1860, després del qual l'òpera va desaparèixer fins al 1958. En els temps moderns, les actuacions s'han produït amb força freqüència.
Història de la composició El període comprès entre La gazza ladra (1817) i Semiramide (1823) va estar marcat per la producció de dotze òperes de poca transcendència, a excepció de La donna del lago. Després d'haver-se vist obligat a marxar de Pesaro precipitadament el maig de 1819 (va resultar ser la seva darrera visita allà), Rossini va tornar a Nàpols a principis de juny sense cap projecte pendent, excepte per involucrar-se en la supervisió d'una nova producció de La gazza ladra. També s'havia ofert un encàrrec de la Scala de Milà per a una òpera, que esdevindria Bianca e Falliero, i estava previst per al desembre d'aquell any. De sobte, el compositor italià Gaspare Spontini es va retirar del compromís d'escriure dues òperes per a la casa de Nàpols aquella temporada, deixant així un gran buit. A Rossini se li va demanar ràpidament que escrivís una òpera per a una estrena al setembre; en comptes d'utilitzar un llibret existent, la casa va insistir en una òpera totalment nova i va acceptar el repte.Osborne, Richard 2007, p. 61 - 62
Sembla que Rossini es va sentir atret inicialment pel poema de Scott quan, segons l'opinió del musicòleg Philip Gossett,Gossett 1983, p. 12 el va conèixer en traducció pel jove compositor francès Désiré-Alexandre Batton, alumne seu i guanyador del Premi de Roma aleshores a Itàlia. Rossini en va demanar una còpia i en pocs dies va informar a Batton que n'estava tan encantat que compondria una òpera basada en ell. A continuació, va fer una crida immediata al llibretista de Nàpols Andrea Leone Tottola (a qui es descriu com "una mediocritat quan es compara a persones com Felice Romani)".Pistone (1995), p. 3 Més tard, el llibretista va afirmar que el tema d'"aquesta difícil tasca" havia estat escollit per l'empresari de Nàpols.Osborne, Richard 2007, p. 61 - 62
Mentre treballava en el llibret, Tottola "també estava intrigat pels contes èpics celtes d'Ossian"Mays 2013, p. 17 - 18 publicats el 1760 per James Macpherson, que afirmava haver trobat poemes escrits per un antic bard. Les traduccions publicades van adquirir popularitat internacional i van provocar una mania per idealitzar i romantitzar les Terres altes escoceses.Morère 2004, p. 75-6.Ferguson 1998, p. 227. Napoleó i Thomas Jefferson van llegir els poemes ossians, Goethe els va incloure a Els dolors del jove Werther, i Schubert i Mendelssohn els van compondre música. El jove Walter Scott també es va veure molt influenciat per ells.
Inicialment, Tottola era molt conscient de les dificultats amb què es trobava per reduir el poema èpic de Scott, amb les seves descripcions detallades del paisatge i la cultura escocesos, així com dels seus nombrosos personatges. En el seu prefaci, el llibretista ho resumia afirmant:
De fet, no és una tasca fàcil simplificar les moltes belleses i molts moments d'interès d'un poema per arribar a la direcció regular d'un drama i observar les estrictes lleis de l'escenari. Per tant, es va fer inevitable que fes alguns canvis arbitraris a l'original.Tottola's preface to the libretto quoted in Commons, p. 29
Però junts, compositor i llibretista, reflectint la mètrica poètica dels contes ossians, "es van esforçar per entreteixir el sentit d'aquests mateixos ritmes en la partitura i el llibret".Mays 2013, p. 17 - 18 Richard Osborne descriu el que van aconseguir:
És sorprenent el que ell i Tottola van aconseguir en tan poc temps: una estructura teatral complexa i sofisticada, una vena inusualment rica de melodies dramàticament viables, orquestracions exquisides i un ús sorprenent del tipus d'efectes fora de l'escenari amb els quals Rossini havia estat experimentant en els celebracions reials de Ricciardo e Zoraide.Osborne, Richard 2007, p. 61 - 62
Osborne també assenyala la manera en què "els materials d'origen s'han entrellaçat, fent la sensació d'un drama musical que, en certa manera, ha estat 'composició a través'".Osborne, Richard (2007), p. 280 Gossett està menys entusiasmat, assenyalant que "és gairebé impossible que la poesia italiana capti la qualitat del vers característic de Scott", però sí que està d'acord que "l'esperit del poema hi és".Gossett 1983, p. 12
Amb la data límit original de setembre, la nova òpera es va presentar a l'octubre i "va ser un èxit enorme",A letter from Stendhal to his friend De Mareste, quoted in Osborne, R. 2007, p. 62 encara que no va estar exempta d'algunes interrupcions primerenques per part del públic.
Representacions miniatura|276x276px| La soprano Isabella Colbran, la primera Elena miniatura|220x220px| El tenor Giovanni David, el primer Uberto
Estrena L'òpera va rebre la seva estrena el 24 de setembre de 1819,Gossett and Brauner (2001), in Holden (Ed.), p. 785 amb un repartiment debut de cantants experimentats que treballaven regularment junts, incloent-hi Isabella Colbran com Elena, Benedetta Rosmunda Pisaroni com a Malcolm i Giovanni David com a Uberto/Rei Jaume.Warrack & West, p. ?
Les reaccions inicials van ser mixtes, amb la facció conservadora disgustada per la seva aparença elaborada i els seus números concertats en comparació amb la senzillesa de Ricciardo e Zoraide l'any anterior. Un relat contemporani dels fets de la vetllada revela que, en absència de membres de la cort reial, hi va haver interrupcions. A. Azevedo, en el seu llibre de 1864 sobre el compositor, assenyala que "el públic es va trobar lliure de tota restricció [....] el públic xiulava i esbroncava, i va desafiar tant als artistes com al compositor durant gairebé tota la vetllada".A. Azevedo in G. Rossini: Sa Vie et Ses Oeuvres (Paris, 1864), quoted in Commons 2007, p. 18 - 20 No obstant això, afirma que després de la brillantor del final del rondó de Colbran, es van mostrar molt entusiasmats i la van cridar a l'escenari moltes vegades, com va fer Rossini (que s'havia negat a aparèixer i ja havia marxat a Milà, on es trobava sota contracte per compondre Bianca e Falliero).
Segle XIX Malgrat la mala acollida inicial de l'òpera a Nàpols, a l'arribada a Milà, Rossini va anunciar que va ser un èxit sense qualificacions. La donna va romandre en el repertori de San Carlo durant 12 anys,Osborne, Charles 1994, p. 94 fins a la temporada 1834/35.Kaufman 2007, p. 44- 51 Es va representar a Londres el febrer de 1823 i es va posar en escena durant 15 temporades fins a 1851, mentre que va tenir el seu debut nord-americà a Nova Orleans el juny de 1829,Warrack & West, p. ? seguit de Nova York el 1833.
Moltes ciutats importants d'Itàlia, així com Barcelona, Sant Petersburg i molts teatres sud-americans van veure produccions fins al 1860, quan hi va haver una actuació a Trieste.Kaufman 2007, p. 44- 51 Després d'això va desaparèixer. alt=A painting of a stage setting based on the ramparts of Sterling Castle in the Late Middle Ages.|miniatura|Escenografia per a l'acte III, escena 3 de Robert Bruce, un pasticcio en francès basat en La donna del lago Encara que no es va representar a l'Opéra, La donna es va veure a París durant 13 temporades entre 1824 i 1854.Kaufman 2007, p. 44- 51 Mentre Rossini hi vivia, el director de l'Opéra, Léon Pillet, se li va acostar l'any 1846, amb la sol·licitud d'escriure una nova obra. Rossini va declinar, perquè la companyia mai havia interpretat La donna. Per tant, Pillet va començar a col·laborar amb el compositor Louis Niedermeyer i el llibretista Gustave Vaëz per canviar la història de La donna a una època diferent i incorporar elements d'una altra obra de Scott; finalment, amb la benedicció de Rossini, també hi van afegir música de Zelmira i Armida, entre d'altres. Aquest "pasticcio", Robert Bruce, va ser estrenat el 30 de desembre de 1846 i "durant l'hivern, a un públic apreciat".Osborne, R. 2007, p. 136 - 137. Osborne gives two dates for the premiere, December 23 (p. 137) and December 30 (p. 357). Weinstock 1968, p. 238, explains that the premiere was scheduled for December 23, the date on the printed libretto, but was postponed to December 30 because the lead mezzo-soprano, Rosine Stoltz, was ill. See also Le Ménestrel (vol. 14, no, 4 (27 December 1846).
Segle XX i més enllà La donna va estar sense representar durant gairebé un segle fins al 1958, quan va tenir lloc un renaixement a Florència,Warrack & West, p. ? on també es va gravar en representació al Teatro della Pergola durant el Maggio Musicale el 9 de maig. Deu anys més tard, es va presentar al Festival de Camden de Londres de 1969, amb Kiri Te Kanawa al paper principal.
El 1981, després d'una absència a Amèrica de gairebé 150 anys, la Houston Grand Opera va muntar una producció, protagonitzada per Frederica von Stade, Marilyn Horne i Rockwell Blake, i dirigida per Claudio Scimone.Donal Henahan, "Opera: Houston Digs up Rossini Donna del Lago", The New York Times, 17 October 1981 La mateixa producció i repartiment es van presentar posteriorment al Covent Garden. El 1981, el Rossini Opera Festival de Pesaro va presentar la primera posada en escena de la nova edició crítica de H. Colin Slim protagonitzada per Lella Cuberli i Philip Langridge. La mateixa producció es va recuperar el 1983 amb Katia Ricciarelli, Lucia Valentini Terrani i Samuel Ramey.
Diverses companyies europees i americanes -unes 25 en total- van representar l'òpera des dels anys seixanta fins a principis dels anys 2000, i hi ha enregistraments de moltes, inclòs un concert al Théâtre du Châtelet, París, el 2 de març de 1986. El 1990 va veure Cecilia Gasdia i Rockwell Blake en una actuació al Teatro Regio di Parma el gener de 1990.
L'any 1992, amb motiu del bicentenari del naixement de Rossini, La Scala va muntar la seva primera producció de l'òpera en 150 anys, amb un repartiment que incloïa experts en belcanto com June Anderson, Rockwell Blake i Chris Merritt, amb escenografia de Werner Herzog i dirigida per Riccardo Muti. Anna Caterina Antonacci va protagonitzar un concert al Concertgebouw, Amsterdam, el 28 de març de 1992.
Juan Diego Flórez va cantar el paper d'Uberto en una actuació al Palafestival de Pesaro l'agost de 2001, repetint aquest paper l'any 2002 (amb Malcolm cantat per Daniela Barcellona) a l'Òpera Berlioz-Le Corume el 23 de juliol amb l'orquestra de l'Òpera de Roma.Recordings of La donna del lago on operadis-opera-discography.org.uk Tant Florez com Barcelona van aparèixer al Kleines Festspielhaus de Salzburg a l'agost, amb Ruth Ann Swenson com a Elena i Bruce Fowler com a Rodrigo.