Mila Rodino, AFI [ˈmiɫɐ ˈrɔdino], traduït com a "Estimada pàtria" o "Estimada terra natal", és l'actual himne nacional de Bulgària. Es basa en la música i el text de la cançó Gorda Stara Planina ("Orgullosa Serralada dels Balcans") de Tsvetan Radoslàvov, escrit i compost després de la seva participació en la guerra serbobúlgara en 1885. L'himne va ser adoptat el 1964. El text ha estat canviat moltes vegades. L'últim canvi és del 1990.
Entre 1886 i 1947, l'himne nacional búlgar fou Shumi Maritsa (); de 1951 a 1964, fou Bӑlgariyo mila, zemya na geroi ("Bulgària meva, terra d'herois"); en el breu període entre aquests dos, ho fou la marxa Republiko nasha, zdravey! ("República nostra, amunt!")
Versió actual de l'himne
Горда Стара планина, до ней Дунава синей, слънце Тракия огрява, над Пирина пламеней.
Припев: Мила Родино, ти си земен рай, твойта хубост, твойта прелест, ах, те нямат край. Gorda Stara planina, do ney Dunava siney, slăntse Trakiya ogryava, nad Pirina plameney,
Pripev: Mila Rodino, ti si zemen ray, tvoyta hubost, tvoyta prelest, ah, te nyamat kray. Orgullosa Muntanya Vella, al costat del Danubi blau, el Sol il·lumina Tràcia, brillant sobre les Pirin.
Tornada: Estimada Pàtria, ets un paradís terrenal, la teva bellesa i encant, ah, no tenen fi. (bis)
Altres versions del text Text original de Tsvetan Radoslàvov
Història dels símbols búlgars; Tercera part. L'himne búlgar Горда стара планина, до ней север се синей Слънце Витош позлатява към Цариград се белей.
Припев: Мила Родино, ти си земен рай, твойта хубост, твойта прелест, ах, те нямат край.
Хайде братя българи, към Балкана да вървим. Там се готви бой юнашки, за свобода, правдини.
Припев: Мила...Gorda Stara planina, do ney sever se siney Slăntse Vitosh pozlatyava kam Tsarigrad se beley.
Pripev: (dos cops) Mila Rodino, ti si zemen ray, tvoyta hubost, tvoyta prelest, ah, te nyamat krai.
Hayde bratya bălgari, kăm Balkana da vărvim. Tam se gotvi boy yunashki, za svoboda, pravdini.
Pripev: Mila...Orgullosa Stara planinà, prop d'ella el nord espurneja, el Sol daura Vitoixa cap a Tsàrigrad brilla el blanc.
Tornada: Estimada Pàtria, ets el paradís a la terra, la teva bellesa, el teu encant, ah, no tenen fi.
Veniu, germans búlgars cap als Balcans. S'està preparant una batalla, per la llibertat i la justícia.
Tornada:Estimada...
Quan la cançó va ser acceptada com a himne nacional búlgar el 1964, es va eliminar l'última estrofa i se'n van afegir dues més, que després del 1990 van ser suprimides:
Паднаха борци безчет за народа наш любим, майко, дай ни мъжка сила пътя им да продължим.
Дружно братя българи, с нас Москва е в мир и бой, партия велика води, нашият победен строй.Padnaha bortsi bezchet za naroda nash lyubim, mayko, day ni măzhka sila pătya im da prodalzhim
Druzhno bratya bălgari s nas Moskva e v mir i boy, partiya velika vodi nashiyat pobeden stroyIncomptables combatents han caigut per la nostra estimada nació, mare, dona'ls una força viril per continuar llur camí
Germans búlgars units Moscou és amb nosaltres, en la pau i en la guerra condueix un gran partit el nostre victoriós règim.
Història Creació La cançó va ser creada pel compositor Tsvetan Radoslàvov en 1885 després de la seva participació en la guerra serbobúlgara. Es va inspirar a crear la cançó, basada en els seus poemes, quan va veure estudiants serbis cantant la seva pròpia cançó patriòtica en el seu viatge a casa. Va ser impresa per primera vegada el 1895 a la Part I del "Llibre de text de música" de K. Mahan.
Adopció com a himne nacional A la dècada de 1960, després del procés de desestalinització, el poeta Gueorgui Djagàrov va començar un esforç per reemplaçar l'himne anterior, que incloïa referències a Stalin i perquè la lletra de l'himne era similar a l'himne nacional soviètic. Després de discutir amb Tòdor Jívkov, Secretari General del Partit Comunista Búlgar, aquest va acceptar la idea, i aviat, pel l'ordre núm. 1093, el 29 de març de 1962, el Consell de Ministres va endegar un concurs per a la lletra i la música del nou himne, amb el termini per a la presentació de lletres que finalitzava l'1 de maig de 1963 i l'1 de novembre de 1963 per a la música. La composició del comitè per al nou himne va ser seleccionada pel mateix Jívkov; la lletra del nou himne havia d'estar finalitzada l'1 de setembre de 1963, i la música l'1 de març de 1964. El Consell de Ministres també va nomenar un elenc d'experts per examinar els projectes presentats per endavant i treure el màxim partit de les propostes de debat amb la comissió.
Després de la presentació de les propostes de lletres i de música, cap d'elles no els satisfeia, de manera que van acceptar el consell de Gueorgii Djagàrov d'utilitzar "Mila Rodino" com a música del nou himne. La composició de les lletres va ser assignada a Gueorgi Djagàrov i Dimítar Metódiev, mentre que la melodia de l'himne va ser revisada amb una major harmonització per Fílip Kútev i Aleksàndar Ràitxev.
Durant la composició de la lletra, Gueorgui Djagàrov no estava especialment orgullós de la seva creació. Va preferir l'himne sense les mencions de la Unió Soviètica i el lideratge del Partit Comunista Búlgar a la tercera estrofa de l'himne. Una versió alternativa de la tercera estrofa es pot trobar al manuscrit de Djagàrov:
Дружно, братя българи! Греят нови върхове, Знамето над нас се вее и на подвиг ни зове.
(traducció)
Veniu, germans búlgars! Els nous cims brillen La bandera oneja sobre nosaltres i a una gesta ens crida.
La composició final de la lletra va consitir en el primer vers original i en el cor de l'himne de Tsvetan Radoslàvov, i els dos nous versos, on el segon vers conté referències a la la independència de Bulgària i a la lluita contra el feixisme en la Segona Guerra Mundial, i el tercer vers conté referències a la Unió Soviètica /RSFSR, al Partit Comunista de la Unió Soviètica, i al Partit Comunista de Bulgària.
El 8 de setembre de 1964, Mila Ròdino fou finalment confirmat pel Presidium de l'Assemblea Nacional, amb el Decret No. 534, com l'himne nacional de Bulgària. La primera interpretació de la cançó com a himne nacional de Bulgària es va fer el 9 de setembre de 1964, el vintè aniversari del cop d'estat a Bulgària del 9 de setembre de 1944.
Crítica La cançó ha estat criticada diverses vegades, tant per l'origen de la melodia com pels canvis polítics de les lletres.
El 1964, abans de l'aprovació de "Mila Rodino" com a himne nacional, la decisió es va trobar amb la resistència de Petko Stàinov. Stàinov argumentava que la melodia era jueva (asquenazita) i això feia que la cançó no fos apta per ser l'himne de Bulgària. Dobri Hristov contrastà l'argument, afirmant que hi ha centenars de melodies en cançons búlgars que són manllevades d'altres pobles i que s'han convertit en una part integral del patrimoni musical búlgar. Jivkov no accepta les seves al·legacions, rellevà Staynov del comitè format per músics i poetes i "Mila Rodino" es convertí en himne nacional.
Propostes per a un nou himne Durant la discussió sobre la nova constitució de Bulgària a la VII Assemblea Nacional, es presentaren algunes propostes per a un nou himne. Les propostes incloïen Shumi Maritsa, ("Boscos de Maritsa"), l'himne nacional búlgar de 1886 fins a 1947, i Vărvi, narode văzrodeni (, ("Vés-hi, poble reviscolat"),l'himne búlgar de totes les escoles.
La més recent fou la petició de l'escriptor Nikola Indjov per canviar l'himne de Bulgària a Varví, narode vazrodeni.
Referències
Categoria:Himnes nacionals Categoria:Composicions en la menor Categoria:Cultura de Bulgària