Escaló és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Fou cap d'un municipi independent fins que el 1971 va ser fusionat amb Jou i Unarre en el nou municipi. El 1847 el municipi inicial d'Escaló fou ampliat amb l'afegitó dels ajuntaments, tots creats el 1812, d'Escart i Estaron.
És a l'extrem meridional de la Vall d'Àneu, de la qual es considera l'entrada naturalTorres 2008. pel sud. És a la dreta i a prop de la Noguera Pallaresa, al peu de la carretera C-13, al punt quilomètric 151.
El poble, que destaca per la vila closa, té l'església parroquial de Santa Maria, sense rector propi, regida des de la parròquia de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu. A un quilòmetre al sud-est d'Escaló, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, hi ha l'antic monestir benedictí de Sant Pere del Burgal. Al camí vell d'Espot hi ha,Gavín 1981. a més, les restes d'una capella romànica, a més de la de Sant Llorenç, també en ruïnes.
Etimologia Segons Joan Coromines,Coromines 1995. Escaló és un topònim romànic medieval, de la paraula llatina scala que té el mateix significat actual.
Geografia Situada a la dreta de la Noguera Pallaresa, la població d'Escaló domina un lloc clau a l'inici de la Vall d'Àneu, just a la boca de la vall del Riu d'Escart. Just passada la població en direcció nord-oest s'obre la Vall d'Àneu, la porta d'accés a la qual era constituïda pel castell d'Escaló i el monestir de Sant Pere del Burgal.
Les cases del poble d'EscalóMontaña 2004.
Casa Àngel Casa Antonet Casa Arrutllat Casa Baster Casa Barber Casa Barbeta Casa la Borda Casa Cabaler Casa Cardaire Casa Carmeta
Casa Campi Casa de la Vila Casa Cílio Casa Cintet Casa Cinto Casa Cisquet del Sèrio Casa Civil Casa Codony Casa Coixet Casa Corrons
Casa Escolà L'Estanc Casa Ferrer Casa Fonte Casa Fuster Casa Gabriel Casa Gassia Casa Janroi Casa Jaume Casa Lluís
Casa Mestre Casa Moliner Casa Oliaire Casa Palmira Casa Panxeta Casa Pauet Casa Peirot La Rectoria Casa Roi
Casa Roiet Casa la Rosa Casa Sastre Casa Soldat Casa Tel Casa Teixidor Casa Vellet Casa Verònica Casa Xorra Casa Queraltó Casa Àneu Casa Pixerriuca
miniatura|esquerra|Crist d'Escaló, exposat al MNAC.
Història Edat mitjana Escaló fou un dels llocs claus, per la situació estratègica, del Comtat de Pallars. Tenia una constitució urbana sòlida, amb castell, del qual queda la torre, i vila closa. Esmentada des del , Escaló participà en les lluites que visqué en aquella època el comtat. Conserva l'estructura de vila closa.
Edat moderna En el fogatge del 1553, Escaló declaraMossèn Joan Cicart, lo Vicari i Mossèn Campi; Bernat Cicart, Mateu Savall, Peret Porta major, Vicent Roi, Joan Escales, Pere Montaner, Bertran Campi, Pei Faurat, Bernat Porta, la vídua Monda, Joan Riu, Mossèn Artixó, la vídua Felipa, Pe Joan Campi, Joano de Castell, la vídua Solans, Bernat Campi, Joan Pach, Antoni Roger, Francí Periguetes, Guillem Morera de Sant Pere, Pere Farrera, Joan Castell i Pere Joan Traia d'Escart. Iglésias 1981, p. 87. 24 focs laics i 3 d'eclesiàstics (uns 135 habitants).
Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico…Madoz 1845. a Escaló. Hi diu que és una localitat que forma ajuntament amb Sant Pere del Burgal, en un pla a la dreta de la Noguera Pallaresa. La combaten els vents del nord i del sud, i el clima hi és fred, i produeix refredats, pulmonies i febres. Tenia en aquell moment 37 cases, presó i l'església parroquial de Santa Helena, servida per un rector ordinari, que té com a annex l'esmentat Sant Pere del Burgal. La terra és en part plana i en part muntanyosa, tot fluix i pedregós, amb algunes muntanyes al nord-est, sud i sud-est, amb boscos de pins, avets, alzines i roures. S'hi collia blat, sègol, ordi, patates, llegums, hortalisses i pastures abundants. S'hi criava bestiar vacum, de llana, porcs, mules i cavalls, i hi havia caça de llebres, perdius i aus de pas. S'hi pescaven truites i anguiles. Comptava amb 21 veïns (caps de casa) i 128 ànimes (habitants).
La vila closa Fruit de la importància medieval, Escaló conserva tota la vila closa, amb les cases disposades a l'entorn d'un sol carrer, corbat. Dos portals, possiblement protegit cadascun per una bestorre, donen l'accés a l'interior del poble, amb l'església al nord, fora del clos de la vila. La distància interior entre els portals és d'uns cent metres, i les cases són disposades a banda i banda del carrer, aproximadament una casa cada cinc metres de façana.
Llocs d'interès Vila closa d'Escaló.
Referències
Bibliografia
Edició facsímil:
Enllaços externs
Escaló en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Categoria:Antic municipi d'Escaló Categoria:Entitats de població de la Guingueta d'Àneu Categoria:Viles closes del Pallars Sobirà