Junker (de l'alemany, jung Herr «jove senyor», pronunciació: [ˈʝʊŋkʿɐ]) era la noblesa terratinent de Prússia i Alemanya oriental, que, sota l'Imperi Alemany (1871–1918) i la República de Weimar (1919–33), van ser un factor important en el lideratge militar, polític i diplomàtic prussià i, després de 1871, alemany.
Posseïen grans finques fora de les grans ciutats o pobles que eren mantingudes i treballades per camperols amb pocs drets. Políticament, els Junkers defensaven el conservadorisme extrem, el suport a la monarquia i la tradició militar, i polítiques proteccionistes per a l'agricultura.
Un dels junkers més destacats fou Otto von Bismarck, canceller de l'Imperi alemany entre el 1871 i el 1890.
Història Pertanyents a Prússia en la seva majoria, van sorgir de la baixa noblesa i van seguir les tradicions de l'aristocràcia alemanya, on el primogènit rebia tota l'herència i els altres fills eren enviats a l'exèrcit o l'església, mentre que a les filles se'ls buscava el millor marit possible. Així, molts clans van reunir grans finques i un gran poder a través de les seves nombroses, i ben situades, connexions familiars. A més, com que formaven part de l'exèrcit prussià que havia aconseguit la unificació d'Alemanya se'ls va atorgar una gran influència, sobretot a Prússia, on va romandre en vigor una constitució altament il·liberal (1850–1918).
Durant el període de Weimar, els junkers van ser contínuament hostils a la república, el col·lapse de la qual va contribuir a l'ascens d'Adolf Hitler. Tot i això, els nazis no van tenir tractes amb ells. A la fi de la Segona Guerra Mundial —durant la qual els junkers van explotar mà d'obra forçada procedent de la Unió Soviètica i de Polònia—, tal com va passar a la major part d'alemanys ètnics, van ser expulsats dels territoris perduts per Alemanya, especialment, a Polònia occidental.
Posteriorment, a la República Democràtica Alemanya (la meitat septentrional de la qual estava formada per territoris pertanyents a l'estat de Prússia, dissolt pels aliats) es va dur a terme la Bodenreform (reforma agrària) comunista del setembre de 1945, en virtut de la qual totes les propietats privades que superaven una superfície de 100 hectàrees van ser expropiades i després assignades predominantment a "Nous Agricultors" amb la condició que continuessin cultivant-les. Com que la majoria d'aquestes grans finques, especialment a Brandenburg i Pomerània Occidental, havien pertangut a Junkers, el Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED) va promoure els seus plans amb el lema del president de l'Alemanya Oriental, Wilhelm Pieck, "Junkerland in Bauernhand!" ("Terra junker a les mans dels agricultors!"). Els antics propietaris van ser acusats de crims de guerra i d'implicació en el règim nazi per l'Administració Militar Soviètica i el SED, i molts d'ells van ser arrestats, brutalment colpejats i internats en camps especials de l'NKVD (Speziallager), mentre que les seves propietats van ser saquejades i les cases pairals enderrocades. Alguns junkers van ser executats i moltes dones van ser violades.
Personatges tan influents com el canceller de l'Imperi Alemany, Otto von Bismarck, el president de la República de Weimar, Paul von Hindenburg, i el destacat mariscal de camp Gerd von Rundstedt pertanyien a l'elit junker.
Vegeu també Orde Teutònic Croades Bàltiques
Referències
Categoria:Dinasties germàniques Categoria:Prússia