Gustav Hölzel (Pest (Hongría), 2 de setembre, 1813 - Viena ('Austria), 3 de desembre, 1883),Elizabeth Forbes (1882) Stanley Sadie (ed.) The New Grove Dictionary of Opera Vol. 2. Oxford: Oxford University Press. p. 745. va ser un baix-baríton i compositor austrohongarès que va cantar als teatres d'òpera d'Àustria, Alemanya i altres llocs durant gairebé cinquanta anys. Se'l recorda principalment com el primer Beckmesser a Die Meistersinger von Nürnberg de Richard Wagner.
Joventut Hölzel era fill de l'actor, cantant i director de teatre Nikolaus Alois Hölzel (1785–1848) que va dirigir el Landestheater de Linz des de 1819 fins a 1924. https://web.archive.org/web/20150121125622/http://www.ooegeschichte.at/uploads/tx_iafbibliografiedb/hbl1959_1_2_0007-0098.pdf La seva mare Elisabeth Hölzel (nascuda Umlauf) era una contralt operística, filla del compositor Ignaz Umlauf i germana del compositor Michael Umlauf. http://hosting.triboni.com/triboni/exec?method=com.operissimo.artist.webDisplay&id=ffcyoieagxaaaaabbjly&xsl=webDisplay&searchStr=H%C3%B6lzel,/at operissimo.com (in German) Als setze anys, Gustav va fer el seu debut operístic a Sopron, i la seva carrera va continuar a Graz (1830–1832), al "Theater in der Josefstadt" de Viena (1833–1837) i al "Königsstädtisches Theatre" de Berlín (1837–1838). Va continuar la seva formació a París el 1838 abans d'unir-se al "Stadttheater Zürich", on va estar contractat des de 1838 fins a 1840. El 1840, es va unir a l'Òpera de la Cort al "Theater am Kärntnertor" de Viena.
Carrera posterior a Àustria i Alemanya Hölzel va cantar a l'Hofoper durant vint-i-tres anys, durant els quals va crear el petit paper de De Fiesque a la penúltima òpera de Gaetano Donizetti, Maria di Rohan, el 1843.Casaglia, Gherardo (2005)./https://almanac-gherardo-casaglia.com/index.php?Testo=Gustav_H%C3%B6lzel&Parola=Stringa/L'Almanacco di Gherardo Casaglia (in Italian). Però el 1863, mentre interpretava el paper de Frare Tuck a Der Templer und die Jüdin d'Heinrich Marschner, Hölzel va alterar les paraules de la cançó del Frare i va ser acomiadat de la companyia.
No obstant això, va trobar feina operística al "Theater an der Wien" i també va aparèixer a Darmstadt, Nuremberg i Munic. Al "Nationaltheater" d'aquesta darrera ciutat, el 1868, va crear el paper de Beckmesser a Die Meistersinger von Nürnberg Els seus darrers compromisos van ser a la "Komische Oper Berlin",Flüggen, Ottmar G.: Biographisches Bühnen-Lexikon der Deutschen Theater: von Beginn der deutschen Schauspielkunst bis zur Gegenwart, München: Bruckmann, 1892. i la seva última aparició escènica va ser el 1877 en el paper de Baculus a Der Wildschütz d'Albert Lortzing.
Carrera i rols internacionals Va fer aparicions com a convidat a teatres d'òpera de Londres (1840 i 1843), Sant Petersburg i Estocolm el 1860, i en l'estrena nord-americana de Der Schauspieldirektor de Mozart al Stadt Theatre de Nova York el 1870.Amanda Holden (escriptora) Kenyon, Nicholas; Walsh, Stephen, eds. (1993). https://archive.org/details/isbn_9780670812929/page/698/mode/2up/The Viking Opera Guide. London: Viking. p. 698. A l'Opéra-Comique de París el 1859, va aparèixer a l'estrena dYvonne del compositor belga Armand Limnander.
Hölzel es va destacar pels seus papers còmics, que incloïen, a més dels esmentats anteriorment, Leporello a Don Giovanni, Don Basilio a El barber de Sevilla i Van Bett a Zar und Zimmermann de Lortzing.
Composicions Gustav Hölzel també va ser un compositor prolífic de música i cançons per a piano. Entre aquests últims hi ha un escena de "Sonntag" de Ludwig Uhland, op. 226, i tres escenaris de poemes de Heinrich Heine, "Els ulls més bonics", op. 68, "Paseig aquàtic", op. 73, i "My Longing de H. Heine" ("Noia amb la boca vermella"), op. 32. https://www.lieder.net/lieder/
Referències
Categoria:Morts a Viena Categoria:Compositors hongaresos del Romanticisme Categoria:Cantants d'òpera hongaresos Categoria:Músics de Budapest Categoria:Compositors morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1813