La Kosovo Force (KFOR) és una força de pacificació internacional a Kosovo liderada per l'OTAN. Les seves operacions es van reduir gradualment fins que la Força de Seguretat de Kosovo, establerta el 2009, esdevingui autosuficient.
La KFOR va entrar a Kosovo l'11 de juny de 1999, un dia després que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides adoptés la Resolució 1244 de l'UNSC. En aquell moment, Kosovo s'enfrontava a una greu crisi humanitària, amb forces militars de Iugoslàvia en acció contra l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (KLA) en enfrontaments diaris. Gairebé un milió de persones havien fugit de Kosovo com a refugiats en aquell moment, i moltes no van tornar permanentment.
La KFOR està transferint gradualment les responsabilitats a la Policia de Kosovo i altres autoritats locals. Actualment, 27 estats contribueixen a la KFOR, amb una força combinada d'aproximadament 4.811 militars i civils.
La missió es va anomenar inicialment Operation Joint Guardian. El 2004, el nom en clau de la missió es va canviar a Operation Joint Enterprise.
Objectius miniatura|300px|Mapa dels sectors de la KFOR el 2002.
La KFOR se centra a construir un entorn segur i garantir la llibertat de moviment per tot el territori de Kosovo per a tots els ciutadans, sense respecte als seus orígens ètnics, d'acord amb la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Els països del Grup de contacte han dit públicament que la KFOR romandrà a Kosovo per proporcionar la seguretat necessària per donar suport a l'acord final de les autoritats de Kosovo.
Estructura miniatura|300px|KFOR Task Forces, 2006.
Els contingents de la KFOR es van agrupar en cinc brigades multinacionals i una nació líder designada per a cada brigada multinacional. Tots els contingents nacionals perseguien el mateix objectiu de mantenir un entorn segur a Kosovo.
L'agost de 2005, el Consell de l'Atlàntic Nord va decidir reestructurar la KFOR, substituint les cinc brigades multinacionals existents per cinc Task Forces, per permetre una major flexibilitat amb, eliminant les restriccions al moviment transfronterer d'unitats basades en diferents sectors de Kosovo. Aleshores, el febrer de 2010, les Task Forces Multinacionals es van convertir en Grups de Batalla Multinacionals, i el març de 2011, la KFOR es va reestructurar de nou, en només dos Grups de Batalla Multinacionals; un amb seu a Camp Bondsteel i un altre a Peja.
L'agost de 2019, es va racionalitzar l'estructura de la KFOR. Sota la nova estructura, els antics Grups de Batalla Multinacionals són remarcats com a Comandaments Regionals, amb el Comandament Regional Est (RC-E) amb seu a Camp Bondsteel i el Comandament Regional-Oest (RC-W) amb seu a Camp Villaggio Italia.
Estructura 2023 Kosovo Force, a Camp Film City, Pristina Grup de Suport a la Caserna General (HSG), a Camp Film City; Grup Unitari de Suport Logístic (JLSG), a Pristina (Suport logístic i d'enginyeria) Batalló de Reconeixement i Vigilància d'Intel·ligència (ISRBN), a Camp Film City Comandament Regional-Est (RC-E), a Camp Bondsteel prop de Ferizaj (Força de l'Exèrcit dels Estats Units recolzada per Grècia, Itàlia, Finlàndia, Hongria, Polònia i Eslovènia , Suïssa i Turquia) Comandament Regional Oest (RC-W), a Camp Villaggio Italia prop de Peja (Força de l'Exèrcit italià recolzada per Àustria, Croàcia, Moldàvia, Macedònia del Nord, Polònia, Eslovènia i Suïssa i Turquia) Unitat Especialitzada Multinacional (MSU), a Pristina (Policia Militar, control de multituds i disturbis, regiment d'operacions de manteniment de la pau format íntegrament per Carabinieri) Batalló de Reserva Tàctica de la KFOR (KTRBN), a Camp Novo Selo (compost íntegrament per tropes de les Exèrcit Hongarès) Oficina de la Força de Kosovo, a l'Aeroport internacional de Skopje Estats contribuents miniatura|Patrulla de soldats de la Bundeswehr en la KFOR al sud de Kosovo el 1999. miniatura|Soldats de la KFOR de l'Exèrcit Italià protegint civils serbis a Orahovac durant the disturbis de 2004. miniatura|Soldats de la KFOR de l'Exèrcit Turc en entrenament antiavalots (2010). miniatura|Carabinieri de la KFOR-MSU amb dos RG-12 durant un exercici de control de multituds i disturbis (2019).
En el seu apogeu, les tropes de la KFOR estaven formades per 50.000 homes i dones procedents de 39 nacions diferents de l'OTAN i no pertanyents a l'OTAN. El lloc web oficial de la KFOR va indicar que l'any 2008 un total de 14.000 soldats de 34 països estaven participant a la KFOR. La llista següent mostra el nombre de tropes que han participat en la missió KFOR. La major part de la força s'ha reduït des del 2008; els números actuals també es reflecteixen aquí:
País Membre Estatus Força NATO EUActiu 89 40 249 35 5 151 7 35 70 70 113 429 13 852 136 1 41 2 65 247 173 95 3 190 780 600 679Retirats 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 43 29 25 28 4,811 Comandants de la KFOR Sir Michael Jackson (Regne Unit, 10 de juny de 1999 – 8 d'octubre de 1999) Klaus Reinhardt (Alemanya, 8 d'octubre de 1999 – 18 d'abril de 2000) Juan Ortuño Such (Espanya, 18 d'abril de 2000 – 16 d'octubre de 2000) Thorstein Skiaker (Noruega, 6 d'abril de 2001 – 3 d'octubre de 2001) Marcel Valentin (France, 3 d'octubre de 2001 – 4 d'octubre de 2002) Fabio Mini (Itàlia, 4 d'octubre de 2002 – 3 d'octubre de 2003) Holger Kammerhoff (Alemanya, 3 d'octubre de 2003 – 1 de setembre de 2004) Yves de Kermabon (França, 1 de setembre de 2004 – 1 de setembre de 2005) Giuseppe Valotto (Itàlia, 1 de setembre de 2005 – 1 de setembre de 2006) Roland Kather (Alemanya, 1 de setembre de 2006 – 31 d'agost de 2007) Xavier de Marnhac (França, 31 d'agost de 2007 – 29 d'agost de 2008) Giuseppe Emilio Gay (Itàlia, 29 d'agost de 2008 – 8 de setembre de 2009) Markus J. Bentler (Alemanya, 8 de setembre de 2009 – 1 de setembre de 2010) Erhard Bühler (Alemanya, 1 de setembre de 2010 – 9 de setembre de 2011) Erhard Drews (Alemanya, 9 de setembre de 2011 – 7 de setembre de 2012) Volker Halbauer (Alemanya, 7 de setembre de 2012 – 6 de setembre de 2013) Salvatore Farina (Itàlia, 6 de setembre de 2013 – 3 de setembre de 2014) Francesco Paolo Figliuolo (Itàlia, 3 de setembre de 2014 – 7 d'agost de 2015) Guglielmo Luigi Miglietta (Itàlia, 7 d'agost de 2015 – 1 de setembre de 2016) Giovanni Fungo (Itàlia, 1 de setembre de 2016 – 15 de novembre de 2017) Salvatore Cuoci (Itàlia, 15 de novembre de 2017 – 28 de novembre de 2018) Lorenzo D'Addario (Itàlia, 28 de novembre de 2018 – 19 de novembre de 2019) Michele Risi (Itàlia, 19 de novembre de 2019 – 13 de novembre de 2020 ) Franco Federici (Itàlia, 13 de novembre de 2020 – 15 d'octubre de 2021) Ferenc Kajári (Hongria, 15 d'octubre de 2021 – 14 d'octubre de 2022 ) Angelo Michele Ristuccia (Itàlia, 14 d'octubre de 2022 – 10 d'octubre de 2023 ) Özkan Ulutaş (Turquia, 10 d'octubre de 2023 – ) Nota: els termes del servei es basen en la llista oficial dels comandants de la KFOR i un altre article.
Manteniment de la pau de Kosovo miniatura|Marines dels Estats Units proporcionen seguretat a la policies canadencs mentre investiguen una fosa comuna el juliol de 1999. miniatura|Patrulla de Carabinieri de la KFOR-MSU a Mitrovica vora el Pont Nou (2018).
Esdeveniments El 9 de juny de 1999, el general de l'OTAN Sir Mike Jackson i el coronel general de Iugoslàvia Svetozar Marjanovic van signar l'Acord Tècnic Militar o Acord de Kumanovo entre la KFOR i els governs de la República Federal de Iugoslàvia i la República de Sèrbia que finalitzava la guerra de Kosovo. Aquest acord esbossava una retirada ràpida de les Forces de la República Federal de Iugoslàvia de Kosovo, assignant al comandant de la KFOR el control de l'espai aeri sobre Kosovo i pendent de l'aprovació posterior del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, el desplegament de la KFOR a Kosovo. El 10 de juny de 1999, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va adoptar la Resolució 1244 del CSNU que autoritza el desplegament a Kosovo d'una presència internacional civil i de seguretat durant un període inicial de 12 mesos, i que continuarà després, llevat que el CSNU decideixi el contrari. La presència civil estava representada per la Missió de les Nacions Unides a Kosovo (UNMIK), mentre que la presència de seguretat estava dirigida per la KFOR.
Després de l'adopció de la RCSNU 1244, el general Jackson, seguint les instruccions del Consell de l'Atlàntic Nord, va fer els preparatius immediats per al desplegament ràpid de la força de seguretat (Operació Joint Guardian), per mandat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Els primers elements liderats per l'OTAN van entrar a Kosovo a les 5 del matí del 12 de juny. El 21 de juny, la COMKFOR i el comandant en cap de la UCK van signar el compromís de desmilitarització i transformació de l'UCK (Hashim Thaçi), traslladant la KFOR a una nova fase d'aplicar la pau i donar suport a la implantació d'una administració civil sota els auspicis de les Nacions Unides.
A les tres setmanes de l'entrada de la KFOR, més de mig milió dels que havien marxat durant el bombardeig van tornar a Kosovo. No obstant això, durant els mesos posteriors al desplegament de la KFOR, aproximadament 150.000 serbis, romaní i altres no albanesos van fugir de Kosovo, mentre que molts dels civils restants van ser sotmesos a violència i intimidació per part dels albanesos ètnics.
El 28 d'octubre de 2000 es van celebrar les primeres eleccions a l'assemblea municipal. L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) va anunciar que aproximadament el 80% de la població va participar en aquesta votació dels representants locals. Els resultats finals van ser certificats pel representant especial per a Kosovo del secretari general de l'ONU, Bernard Kouchner, el 7 de novembre.
La KFOR estava formada inicialment per 40.000 soldats dels països de l'OTAN. Els nivells de tropes es van reduir a 26.000 el juny de 2003, i després a 17.500 a finals d'aquell any. Les tropes de combat es van reduir més que les de suport. La KFOR va intentar fer front a això transferint tasques a la UNMIK i al Servei de Policia de Kosovo (KPS), però la UNMIK també estava reduint el seu nombre de policies internacionals, i el KPS no eren prou nombrosos ni prou competents per prendre el relleu de la KFOR.
Els disturbis del 2004 a Kosovo van ser la pitjor violència ètnica des del 1999, amb centenars de ferits i almenys 14 morts. Els dies 17 i 18 de març de 2004, una onada de disturbis violents va arrasar Kosovo, provocada per dos incidents percebuts com a actes de motivació ètnica. El primer incident, el 15 de març de 2004, un serbi de 18 anys va ser tirotejat prop del poble serbi de Čaglavica, prop de Pristina. El 16 de març, tres nens albanesos es van ofegar al riu Ibar al poble de Čabar, prop de la comunitat sèrbia de Zubin Potok. Un quart nen va sobreviure. Es va especular que ell i els seus amics havien estat perseguits al riu pels serbis com a venjança pel tiroteig d'Ivić el dia anterior, però aquesta afirmació no s'ha demostrat. Segons Human Rights Watch, la violència del març de 2004 va deixar 19 morts, 954 ferits, 550 cases destruïdes, vint-i-set esglésies i monestirs ortodoxos cremats, i deixant aproximadament 4.100 serbis, gitanos, ashkali (gitanos de parla albanesa) i altres minories no albaneses desplaçades. Dinou persones, vuit serbis de Kosovo i onze albanesos de Kosovo, van morir i més d'un miler de ferits, entre els quals hi havia més de 120 soldats de la KFOR i agents de policia de la UNMIK, i cinquanta-vuit agents del Servei de Policia de Kosovo (KPS).
La protesta del 10 de febrer de 2007 a Kosovo va provocar 2 morts i molts ferits. Una multitud d'ètnia albanesa a Pristina va protestar contra un pla de les Nacions Unides, també conegut com el Pla Ahtisaari, van sentir que no podien garantir la independència total de Kosovo. Les propostes, presentades el 2 de febrer, recomanaven una forma d'autogovern i Sèrbia s'hi va oposar fermament. El Consell de Seguretat de l'ONU no va aprovar el pla.