David Salle (nascut el 28 de setembre de 1952; cognom pronunciat "Sally") és un pintor, gravador, fotògraf i escenògraf estatunidenc postmodern. Salle va néixer a Norman (Oklahoma), i viu i treballa a East Hampton, Nova York. Va obtenir un BFA i un MFA al Califòrnia Institute of the Arts, Valencia (Califòrnia), on va estudiar amb John Baldessari. El treball de Salle va cridar l'atenció pública per primera vegada a la ciutat de Nova York a principis dels anys vuitanta.
Biografia David Salle va néixer de pares immigrants jueus russos el 28 de setembre de 1952, a Norman (Oklahoma), però va créixer a Wichita (Kansas). Va desenvolupar un interès per l'art des de molt jove, passant la seva infància i adolescència a classes d'art impartides per una organització artística local. Als vuit o nou anys, va començar a fer classes de dibuix de vida a la Wichita Art Association. Durant l'escola secundària, va assistir a classes d'art tres dies a la setmana.
Després de graduar-se a l'escola secundària, Salle va assistir a la Califòrnia Institute of the Arts. Allà es va formar i estudiar amb John Baldessari, a qui li atribueix el fet de mostrar-li un camí cap al seu art. Salle va obtenir el seu BFA en tres anys, després va rebre el seu MFA en dos.
Després de graduar-se, Salle es va traslladar a Nova York, on va treballar amb Vito Acconci. Durant aquest temps, va establir una associació de treball amb Mary Boone, una reconeguda galerista, i encara treballa amb ella fins avui.
Al voltant de la mateixa època, Salle va ser contractat per l'American Ballet Theatre per dissenyar escenografies i vestuari. El seu treball amb la ballarina i coreògrafa Karole Armitage va fer que el ballet fos un èxit, i Salle i Armitage es van enamorar. Finalment es van separar, però van continuar treballant junts com a amics.
El 1995, Salle va fer el seu debut com a director a Hollywood amb Search and Destroy, protagonitzada per Christopher Walken i Griffin Dunne i produïda per Martin Scorsese. La pel·lícula va tenir reaccions diverses. Salle ara viu a East Hampton, Nova York.
Art Les pintures i gravats de Salle comprenen el que semblen ser imatges juxtaposades i multicapa aleatòriament, o imatges col·locades unes sobre altres amb tècniques deliberadament il·lògiques, en les quals combina imatges originals i apropiades. Les imatges que fa servir inclouen elements de la cultura popular, com ara l'ànec Donald, i peces de la història de l'art, com ara parts d'una pintura de Caravaggio. En una conferència del 2005, Salle va dir:
Salle ha treballat amb diferents mitjans i processos. Moltes de les seves obres consisteixen en imatges juxtaposades, on pren l'abstracció i la figura humana. Manipula imatges combinant una varietat d'estils diferents, imatges reconeixibles i textures. S'han fet exposicions de la seva obra al Whitney Museum of American Art de Nova York, el Museu Stedelijk d'Amsterdam, Museu d'Art Contemporani de Los Angeles, Castello di Rivoli (Torí, Itàlia), Museu Guggenheim (Bilbao) i el Kestnergesellschaft Museum a Hannover. El treball de Salle també es va presentar a The Pictures Generation, una exposició comissariada per Douglas Eklund al Metropolitan Museum of Art de Nova York. La seva obra es va mostrar entre altres artistes contemporanis com Richard Prince, Sherrie Levine, Cindy Sherman, Nancy Dwyer, Robert Longo, Thomas Lawson, Charles Clough i Michael Zwack.
El procés de Salle normalment comença amb fotografies que pren com a referència, com ara models contractats. Això va ser innovador i controvertit en aquell moment, principalment perquè la combinació d'aquestes dues formes d'art no era una pràctica habitual. Durant aquest període, pintors i fotògrafs sovint debatien quina forma tenia més mèrits, o si s'havien merescut del tot. Tot i que la seva col·lecció de fotografies es considera art en si, Salle ha dit que pintaria les seves imatges finals perquè agafava imatges del món real i les situava en el món i el context de la pintura. Sobre la seva les fotografies com a mètode artístic, ha dit:
Segons Salle, la seva intenció era eliminar qualsevol narració de la seva obra, encara que es podria intentar desxifrar una història a partir de la imatgeria. El seu procés de presa de decisions comença amb una imatge que l'atreu, a la qual continua afegint peces d'imatges concretes que va adquirir fins que la pintura se sent completa. Tot i que les obres de Salle no contenen una narració, no els falten sentit ni relació. Ha dit que les seves eleccions d'imatge es fan de manera aleatòria i que les peces que tria es creuen entre elles de maneres complexes. Creu que aquesta és la seva forma d'originalitat en peces que s'apropia.
Durant la pandèmia de COVID-19 del 2020-21, Salle ha pintat una sèrie d'obres anomenades Arbre de la vida que fan referència a Adam i Eva, el Jardí de l'Edèn i el dibuixant de The New Yorker Peter Arno (1904-1968). Els llenços alternen entre una paleta en blanc i negre i una paleta policromada.
Salle també ha fet escenografia i disseny de vestuari i ha dirigit pel·lícules. El 1986 va rebre una Guggenheim Fellowship per al disseny teatral, i va dirigir el llargmetratge Search and Destroy. Col·labora des de fa temps amb la coreògrafa Karole Armitage, dissenyant escenografies i vestuari per als seus ballets.
Obres escrites Salle també és un escriptor prolífic sobre art. Els seus assaigs i crítiques han aparegut a Artforum, Art in America, Modern Painters, The Paris Review, Interview, i nombrosos catàlegs i antologies d'exposicions. Va ser un col·laborador habitual de la revista Town & Country. La seva col·lecció d'assajos crítics, How to See, va ser publicada per W. W. Norton el 2016. Salle va treballar estretament amb altres artistes contemporanis com Jeff Koons, Roy Lichtenstein i John Baldessari en la creació d'aquesta col·lecció. Segons Dwight Garner:
Crítica i elogis Tot i que Salle insisteix que les seves obres no són una varietat aleatòria d'imatges superposades les unes sobre les altres, els crítics van ser difícils de convèncer.Graham Thompson,American Culture in the 1980s, Edinburgh University Press, 2007, p. 67 Algunes crítiques habituals són que les seves pintures són incoherents i que les imatges que ell tria són arbitràries i no tenen relació entre elles. El crític d'art i filòsof Arthur Danto va escriure que les pintures de Salle transmeten un "sentit de finalitat sense cap propòsit específic". El crític Robert Storr va quedar fascinat per la "doble exposició gràfica" de l'obra" i l’"efecte caleidoscòpic", així com els seus infinits significats i interpretacions.
Un altre punt de discussió va ser l'ús per part de Salle d'imatges pornogràfiques de dones, que alguns crítics van trobar una forma de voyeurisme o francament provocació, especialment al moviment feminista. Mira Schor, una artista i escriptora feminista, va escriure que els seus retrats de dones semblen "ser la continuació d'una conversa masculina que té segles d'antiguitat, per a la qual les dones són irrellevants excepte com a projeccions despersonalitzades de les pors i les fantasies dels homes". Salle, així com molts crítics, diu que les imatges, tot i que són sexualment explícites, no són "especialment eròtiques" perquè estan esvaïdes i borroses, allunyant-les de la realitat.
Salle ha dit:
Col·leccions públiques L'obra de Salle es troba a les col·leccions permanents de nombrosos museus d'art, inclòs el Museum of Modern Art, Nova York; Metropolitan Museum of Art, Nova York; Museu d'Art Contemporani, Los Angeles; Museu d'Art del Comtat de Los Angeles (LACMA); Museu d'Art Contemporani, Chicago; Walker Art Center, Minneapolis; Whitney Museum of American Art, Nova York; Tate Modern, Londres; i la National Gallery of Australia, Canberra.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Alumnes de l'Institut de les Arts de Califòrnia Categoria:Pintors estatunidencs del segle XXI Categoria:Artistes d'Oklahoma Categoria:Pintors novaiorquesos Categoria:Artistes jueus estatunidencs Categoria:Pintors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1952