Les Forces de Defensa d'Israel, abreujadament FDI (en hebreu צבא הגנה לישראל, , anomenades abreujadament צה»ל (Tsàhal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la «defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel» i la «protecció dels seus habitants». Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de l'any 1948, el Tsàhal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat.
Una ordre del ministre de Defensa David Ben-Gurion el 26 de maig de 1948, va crear oficialment les Forces de Defensa d'Israel com un exèrcit de lleva format a partir del grup paramilitar Haganà, amb la incorporació dels grups militants Irgun i Lehi. Les FDI van servir com a forces armades d'Israel en totes les grans operacions-incloent militars del país -inclosa la guerra de Palestina del 1948, les Operacions de represàlia (1951-1956), la Guerra del Sinaí (1956), la Guerra de l'Aigua (1964-1967), la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de desgast (1967-1970), la batalla de Karameh (1968), l'Operació Primavera de Joventut (com a part de l'Operació Ira de Déu), la Guerra del Yom Kippur (1973), l'Operació Entebbe (1976), l'Operació Litani (1978), la Guerra del Líban de 1982, el Conflicte del sud del Líban (1985-2000), la Primera Intifada (1987-1993), la Segona Intifada (2000-2005), l'Operació Escut Defensiu (2002), la Guerra del Líban de 2006, l'Operació Plom Fos, l'Operació Columna de Núvol i la recent Operació Marge Protector del 2014 -. El nombre de guerres i conflictes fronterers en els quals l'exèrcit israelià ha estat involucrat en la seva curta història fa que sigui una de les forces armades més ben entrenades del món en el desenvolupament de la batalla. Tot i que originalment les FDI van operar en tres fronts -contra el Líban i Síria al nord, Jordània i l'Iraq a l'est, i Egipte al sud després dels acords de pau egipci-israelians del 1979 posteriors a la Pau de Camp David, han concentrat les seves activitats al Sud del Líban i als Territoris Palestins, inclosa la Primera i la Segona Intifada.
Les Forces de Defensa d'Israel es diferencia de la majoria de les forces armades al món de moltes maneres. Les diferències inclouen el reclutament obligatori de les dones i la seva estructura, que posa l'accent en les estretes relacions entre l'exèrcit, la marina i la força aèria. Des de la seva fundació, les FDI han estat dissenyades específicament perquè coincideixin amb la situació de seguretat única d'Israel. Les FID són una de les institucions més importants de la societat israeliana, i influeixen en l'economia del país, la cultura i l'escena política. El 1965, les Forces de Defensa d'Israel va ser guardonades amb el Premi Israel per la seva contribució a l'educació. L'exèrcit israelià utilitza diverses tecnologies desenvolupades a Israel, moltes d'ells fetes específicament per satisfer les necessitats de les FDI, com el carro de combat principal Merkava, el transport blindat de personal Achzarit, sistemes armamentístics d'alta tecnologia, el sistema de defensa de míssils Cúpula de Ferro, el sistema de protecció activa per a vehicles Trophy, i els rifles d'assalt la IMI Galil i el fusell Tavor. El subfusell Uzi va ser inventat a Israel i fou utilitzat per l'exèrcit israelià fins al desembre de 2003, la qual cosa posava fi a un període de servei que va començar el 1954. Després del 1967, l'exèrcit israelià manté estretes relacions militars amb els Estats Units, inclosa la cooperació al desenvolupament, com al jet F-15I, el sistema de defensa làser Thel, i el sistema de defensa de míssils Arrow.
Història del Tsàhal Història prèvia a l'establiment de l'Estat miniatura|Soldats israelianes a la vora d'un tanc Merkava. L'exèrcit israelià té les seves arrels en les organitzacions paramilitars jueves en el Nou Yixuv, a partir de la Segona Alià (1904-1914). La primera d'aquestes organitzacions era el Bar-Giora, fundada el setembre de 1907, va esdevenir Haixomer a l'abril de 1909, que va funcionar fins que el Mandat Britànic de Palestina va veure la llum el 1920. El Haixomer era una organització elitista amb abast limitat, i va ser creat principalment per protegir contra les bandes criminals que intenten robar les propietats. Durant la Primera Guerra Mundial, el precursor de la Haganà / FDI fou la Legió Jueva, que formava part de l'exèrcit britànic. Després del Pogrom de Jerusalem de 1920, el lideratge del Yixuv va prevure la necessitat de crear una organització clandestina de defensa a nivell nacional, i la Haganà va ser fundada el juny del mateix any. La Haganá va esdevenir una força de defensa a gran escala després de la revolta àrab a Palestina del 1936-1939 amb una estructura organitzada, que consistia en tres unitats principals - el Cos de Camp, cos de la Guàrdia i el Palmah. Durant la Segona Guerra Mundial, la successora de la Legió Jueva de la Primera Guerra Mundial va ser la Brigada Jueva.
Fundació de les FDI miniatura|Tropes del Tsahal. Les FDI van ser fundades després de la Declaració d'Independència d'Israel, quan el ministre de Defensa i primer ministre David Ben-Gurion van emetre una ordre el 26 de maig de 1948. Aquesta ordre demanava l'establiment de les forces de Defensa d'Israel, i l'abolició de totes les altres forces armades jueves. Tot i que Ben-Gurion no tenia autoritat legal per emetre tal ordre, l'ordre va esdevenir legal quan la va promulgar el gabinet el 31 de maig.
Les altres dues organitzacions jueves clandestines, l'Irgun i el Lehi, van acordar unir-se a l'exèrcit israelià sempre que poguessin formar unitats independents i van acordar no fer compres d'armes independents. Aquest va ser el rerefons de la disputa que va portar al conflicte de l'Altalena, arran d'un enfrontament respecte a les armes comprades per l'Irgun. Això va donar lloc a una batalla entre els membres de l'Irgún i les FDI de nova creació. Va acabar quan va ser bombardejat el vaixell que transportava les armes. Després d'aquest enfrontament, totes les unitats de l'Irgún i Lehi independents foren dissoltes o es van fusionar en les FDI. El Palmah, un fort grup de pressió dins de la Haganà, també es va unir a l'exèrcit israelià amb un seguit de disposicions, i Ben Gurion va respondre dissolent el seu personal en 1949, després que molts oficials d'alt rang es retiressin del Palmah, especialment el seu primer comandant, Yitshaq Sadeh.
Guerra de 1948 El nou exèrcit es va organitzar durant la Guerra araboisraeliana de 1948 quan els àrabs veïns van atacar a Israel. Es van formar dotze brigades d'infanteria i blindats. Foren les brigades Golani, Carmeli, Alexandroni, Kiryati, Guivati, Etzioni, la 7a i 8a brigades blindades, i les brigades 'Oded, Harel, Yiftah i Nègueb. Després de la guerra, algunes de les brigades van ser convertides en unitats de reserva, i les altres van ser dissoltes. Els comandaments i cossos es crearen a partir dels cossos i serveis de la Haganà, i aquesta estructura bàsica en les FDI encara existeix avui.Immediatament després de la guerra de 1948, les Forces de Defensa d'Israel van haver de fer front a un conflicte de baixa intensitat contra guerrillers palestins àrabs.
Crisi de Suez Durant la Crisi de Suez de l'any 1956, primera prova de força, després del 1949, de les FDI, el nou exèrcit es va sotmetre a prova mitjançant la captura de la península del Sinaí d'Egipte, la qual va ser retornada més tard. A la Guerra dels Sis Dies del 1967, Israel va conquerir la península del Sinaí, Gaza, Cisjordània (incloent Jerusalem Est) i els Alts del Golan dels àrabs dels voltants, amb la qual cosa canvià l'equilibri de poder a la regió, així com el paper de les FDI. En els anys següents que van conduir a la Guerra de Yom Kipur, les FDI es van enfrontar en una guerra de desgast contra Egipte al Sinaí i una guerra fronterera contra l'OAP a Jordània, que va culminar en la batalla de Karameh.
Guerra del Yom Kippur miniatura|' Operació Gasela'», maniobra terrestre d'Israel que envolta el Tercer Exèrcit egipci, octubre del 1973 La sorpresa de la guerra del Yom Kippur i la postguerra va canviar completament els procediments i l'enfocament de les FDI a la guerra. Es van fer canvis organitzatius i es va dedicar més temps a la formació per a la guerra convencional. No obstant això, en els anys següents el paper de l'exèrcit lentament es va desplaçar de nou a un conflicte de baixa intensitat, guerra urbana i contraterrorisme. Va participar en la Guerra Civil Libanesa, va iniciar l'Operació Litani i més tard la Guerra del Líban de 1982, on l'exèrcit israelià va expulsar les organitzacions guerrilleres palestines del Líban. La militància palestina ha estat l'objectiu principal de les FDI des de llavors, sobretot durant la Primera Intifada i la Segona Intifada, l'Operació Escut Defensiu, l'Operació Plom Fos, l'Operació Columna de Núvol i l'Operació Marge Protector, conflictes que han fet que les FDI canviessin molts dels seus valors i publiquessin fins i tot un codi de conducta. L'organització islàmica xiïta Hesbol·là també ha estat una creixent amenaça contra la qual l'exèrcit israelià ha hagut de lluitar en un conflicte asimètric entre 1982 i 2000, així com com en una guerra a gran escala el 2006.
Servei militar miniatura|163ena promoció del Curs de Vol de les FDI miniatura|Graduats de l'acadèmia de vol de les FDI reben els seus rangs com a oficials de la força aèria.
Vies del servei militar El servei militar es duu a terme de tres maneres diferents: Servei regular (שירות חובה) – servei militar obligatori que es realitza d'acord amb la llei de servei de seguretat israeliana. Servei permanent (שירות קבע) – servei militar que se celebra en el marc d'un acord contractual entre l'exèrcit israelià i el titular del càrrec. Servei a la reserva (שירות מילואים) – un servei militar en què els ciutadans són cridats per al servei actiu com a màxim un mes cada any, per a les activitats de capacitació i activitats de defensa en curs i, especialment, amb el propòsit d'augmentar les forces militars en cas d'una guerra.
A vegades les FDI també duen a terme cursos pre-militars (קורס קדם צבאי or קד»צ) per ser aviat soldats de servei regular.
Vies de servei especial Xoher (שוחר): és una persona inscrita en estudis pre-militars (universitat, escola tècnica fins a llicenciatura en enginyeria, entre d'altres קד»ץ estudis) – després de completar el dotzè any d'estudi 12 s'estarà a un campament militar per un període de dos mesos i, si es permet, entrarà en un programa d'educació per a qualificar-se com a enginyer pràctic(títol equivalent a enginyer tècnic), amb almenys dues setmanes d'entrenament després de cada any d'estudi. Els candidats seleccionats continuaren els seus estudis per a obtenir una llicenciatura en enginyeria. El xoher s'inscriurà al servei regular si abandona els estudis o un cop els hagi finalitzat.
El xoher tindrà la capacitat de servir en unitats d'R+D sense tenir les credencials d'enginyeria si un oficial considera que és digne i fins i tot el podria recomanar per a les unitats de R+D. Les unitats d'R+D tenen l'opció de proporcionar el certificat «על תקן מהנדס» a unes poques persones seleccionades per tal que una persona pugui treballar com a rescatador o equip de vol sense tenir una llicenciatura en enginyeria (el certificat no és vàlid per a la maquinària de R+D mèdica). Aquest certificat és proporcionat per l'alt comandament en el camp de la investigació (per exemple, a la Força Aèria és el Cap d'Equipament de Grup).
Treball civil per a les FDI (אזרח עובד צה»ל), un civil que treballa per a l'exèrcit.
La Direcció de Personal (אגף משאבי אנוש) al Comandament de les Forces de Defensa d'Israel és l'organisme que coordina i agrupa les activitats relacionades amb el control dels recursos humans i la seva col·locació.
Servei regular miniatura|Soldats de la Brigada Nahal en el seu servei regular