Patrick Brunie és un director de cinema francès nascut el 1947 a París. És conegut sobretot gràcies al seu documental La Ville à prendre estrenat el 1979.
Biografia Patrick Brunie va néixer el 1947 a París.Patrick Brunie, sur imdb.com (consulté le 12 mai 2021).
Es va diplomar al Conservatoire du cinéma français (C.I.C.F.), secció de direcció i muntatge. Des de 1971, és assistent de direcció (llargmetratges).Cinéma du réel - Patrick Brunie, sur archivescinereel.bpi.fr (consulté le 12 mai 2021).
Després d'interpretar el paper de "Corset" en diversos episodis de La Cloche tibétaine, Patrick Brunie va ser assistent de direcció a la mini-sèrie de 1978, Le Mutant. Després va començar la seva carrera com a director amb el documental La Ville à prendre el 1979.
El seu segon llargmetratge, Xueiv -un anagrama de vell-, es va fer el 1982 a partir d'un plantejament de l'associació Vieillir autrement, mobilitzant-se al Nord i al Pas-de-Calais ”milers de persones, miners, pagesos, sindicalistes, jubilats o estudiants de secundària per a una reflexió sobre l'envelliment... i sobre la vida mateixa”.Daniel Garcia, « Comment « vieillir autrement » », Le Monde, 28 février 1983 (consulté le 16 mai 2021).
A partir de 1991, Patrick Brunie es va embarcar en un nou projecte cinematogràfic, La Bataille navale. Concebut a partir d'un text de l'escriptor Bernard Noël, aquest projecte, que s'havia de rodar al Iemen i que semblava probable que obtingués l'acord de les autoritats locals, es va enfonsar finalment a causa de la prevista presència a la pel·lícula d'una escena d'amor. Patrick Brunie va insistir que la pel·lícula es rodés al Iemen, però no va poder arribar a cap acord, la qual cosa va comportar la retirada del productor i dels mecenes previstos.
Patrick Brunie també és el fundador d'un col·lectiu d'artistes, "Les Gardiens du pont". Presidit pel productor de cinema Alain Depardieu, germà de l'actor, aquest col·lectiu havia aconseguit des del 1999 transformar l'estrep del pont Alexandre-III, costat marge esquerre, en "un lloc inusual per a exposicions i vetllades populars entre els joves creadors i l'underground parisenc", segons la valoració de Le Parisien. El col·lectiu va finalitzar les seves activitats el 8 de març de 2012.
Filmografia Curtmrtratges 1974 : La Trève 1976 : La Vie sourde 1981 : Conservez votre billet jusqu'à la sortieGilles Colpart, La Saison cinématographique 82, octobre 1982, 1981 : Fifres et tambours 1981 : Un dimanche à Herzeele 1987 : L'outrage aux mots Unifrance Avec la voix de Jean-Louis Trintignant. Festival de Cannes 1987. 1993 : Fuis la nuitBref, numéro 18, août 1993, 2008 : Malam, l'œuvre insoumise
Llargmetratges 1979 : La Ville à prendre« Film produit par la CFDT et dans lequel le témoignage des travailleuses ont une grande force » (Françoise Audé, Ciné-modèles, cinéma d'elles. Situations de femmes dans le cinéma français 1956-1979, L'Âge d'Homme, 1981) 1982 : Xueiv 2013 : Le Bucintoro du troisième millénairePremier film documentaire, sur le projet de reconstruction du Bucentaure, réalisé par Alain Depardieu et Patrick Brunie, en collaboration avec le Président de la Fondation Bucintoro, Georgio Orsini, maire de Venise. 2015 : Le Bucintoro des RépubliquesDeuxième film documentaire de Patrick Brunie, sur le projet de reconstruction du Bucentaure. La Nuova Venezia: mercredi 18 février 2015. La Repubblica Venezia: vendredi 6 février 2015.
Escenografies 1986 : l'Inhumaine 1990 : Le Château de Cène
Obres literàries La Bataille Navale La ville à prendre Sisyphe n'est pas mort
Notes i referències
Categoria:Directors de cinema parisencs Categoria:Nascuts el 1947