Hans Peter Cloos (Stuttgart, 1949) és un és un actor, escenògraf, guionista i director de teatre i cinema alemany. Ha fet gran part de la seva carrera fora del seu país, sobretot a Nova York i França, on viu actualment.
Biografia Hans Peter Cloos va començar a actuar a La Mama La Mama Theatre, New York. a Nova York. Després es va formar com a actor a la Schauspielschule d'Otto Falckenberg, otto-falckenberg-schule.de. al Kammerspiele de Munic.
IVa fundar el grup de teatre independent més important de la República Federal d'Alemanya a la dècada de 1970 : Die Rote Rübe (litt. « La remolatxa vermella »).Jean Pelletier, « Nancy, quand le théâtre inventait la rue… », jmpelletier52.over-blog.com, 27 août 2012. Va actuar sobretot a França al festival de Nancy amb Terror, Paranoïa el 1975 i Amour, Mort, Hystérie el 1976. El 1979, va presentar al Théâtre des Bouffes-du-Nord Die Dreigroschen Oper de Bertolt Brecht i Kurt Weill que va guanyar el Premi de la Crítica.
Després va alternar obres del repertori alemany dels anys 20 (Marieluise Fleisser, Ödön von Horváth, Frank Wedekind, Brecht...) o més contemporanis (Herbert Achternbusch, Thomas Brasch, Elfriede Jelinek, Heiner Müller, Thomas Bernhard...), òperes i clàssics estrangers (Shakespeare, Goethe, Molière, Lautréamont…). Dossier de presse de Déjeuner chez Wittgenstein sur arte.tv.
Hans Peter Cloos també va dirigir diverses pel·lícules, com ara La Pierre, la Terre, le Ciel (1991) amb Bernard Freyd i As Time Goes By (1999) amb Valérie Crunchant.
Teatre 1975 : Terror, Paranoïa, Festival de Nancy 1976 : Amour, Mort, Hystérie, Festival de Nancy 1981 : Susn d'Herbert Achternbusch 1982 : Purgatoire à Ingolstadt de Marieluise Fleisser, théâtre de la Commune (Aubervilliers) 1982 : Casimir et Caroline d'Ödön von Horváth, Théâtre national de la région Nord-Pas de Calais 1985 : Mercedes de Thomas Brasch, Théâtre national populaire, puis théâtre de la Ville, Festival d'automne à Paris 1986 : Othello de William Shakespeare 1987 : Richard III de Shakespeare 1987 : 2050, le radeau de le mort de Harald Müller, MC93 Bobigny 1988 : Quartett d'Heiner Müller, Schillertheater Berlin 1988 : La Vie de Gundling d'Heiner Müller 1988 : Mon Herbert d'Herbert Achternbusch, Théâtre national de l’Odéon 1990 : Le Malade imaginaire de Molière, Théâtre national de Chaillot 1991 : Les Chants de Maldoror de Lautréamont 1992 : Chambres de Philippe Minyana, théâtre Paris-Villette 1993 : Euryanthe opéra de Carl Maria Von Weber, Festival international d'art lyrique d'Aix-en-Provence 1993 : Cabaret Valentin de Karl Valentin, Théâtre national de Chaillot 1994 : Voyages d'hiver espectacle dissenyat per Christian Boltanski i Hans-Peter Cloos, Opéra-Comique 1994 : La Marie Vison de Shuji Terayama, Parco Théâtre (Tòquio) 1995 : Roméo et Juliette de Shakespeare, théâtre du Gymnase (Marsella) i théâtre du Rond-Point 1997 : Les Belles Endormies de Yasunari Kawabata, amb Christian Boltanski 1997 : Lulu de Frank Wedekind, amb Romane Bohringer, Théâtre national de Chaillot 1997 : Merlin de Tankred Dorst 2000 : Extrême Nudité de Christiane Liou 2000 : Ein Sportstück d'Elfriede Jelinek 2000 : Richard III de Shakespeare, amb Richard Bohringer 2000 : Cabaret Schoenberg d'Arnold Schoenberg, Opéra de Bordeaux 2003 : Déjeuner chez Wittgenstein de Thomas Bernhard, théâtre de l'Athénée-Louis-Jouvet, théâtre Montparnasse el 2004 2004 : Quartett d'Heiner Müller, théâtre de l'Athénée-Louis-Jouvet 2005 : Fumée d'Ivan Turguénev, Baden Baden 2005 : Le Caïman d'Antoine Rault, théâtre Montparnasse 2007 : La Danse de mort d'August Strindberg, amb Charlotte Rampling i Didier Sandre, théâtre de la Madeleine Dossier de presse La Danse de mort sur nerfoptik.free.fr. 2007 : Biographie sans Antoinette de Max Frisch, théâtre de la Madeleine 2009 : Saleté de Robert Schneider, théâtre des Mathurins 2010 : Solness le constructeur d'Henrik Ibsen, théâtre Hébertot 2010 : Interview de Theo Van Gogh, Studio des Champs-Élysées 2010 : Une famille Ordinaire, de José Pliya, théâtre de l'Est parisien 2011 : Cabale et Amour, de Friedrich Schiller, théâtre du Conservatoire national supérieur d'art dramatique 2012 : Let Us Find the Words, correspondència entre Ingeborg Bachmann i Paul Celan, Contemporary Jewish Museum San Francisco, Goethe Institut de Boston et château de Chambord 2017 : Agatha de Marguerite Duras, Café de la danse (Paris)
Òpera / Teatre musical 1979 : Die Dreigroschen Oper de K. Weill i B. Brecht, théâtre des Bouffes-du-Nord – premi de la crítica 1979 1983 : Mahagonny de K. Weill i B. Brecht, théâtre des Bouffes-du-Nord 1990 : Elegie for Young Lovers de Werner Henke, Düsseldorf 1991 : Mozart de C. Marchewska, salle Gaveau (Paris) 1993 : Euryanthe de Carl Maria von Weber, festival d'Aix- en-Provence 1998 : Die Winterreise de Franz Schubert, amb Christian Boltanski, Brooklyn Academy of Music de New York, Opéra-Comique Paris i Opéra de Bordeaux 2000 : Troades d'Aribert Reimann, Opéra de Berne (Suïssa) 2005 : Les Sept Péchés capitaux de Kurt Weill i Bertolt Brecht, coregrafia Jean-Claude Gallotta, théâtre MC2 Grenoble i MC 93 Bobigny 2006 : Pierrot Lunaire d'A. Schoenberg, amb Julia Migenes, Montclair Theatre (Nova York) 2014 : Tosca Puccini, Anhaltisches Theater–Oper (Dessau) 2018 : Prima Donna de Rufus Wainwright, Opéra Augsburg
Filmografia Actor 1972 : Der Radweltmeister de Hans-Dieter Schwarze (telefilm) 1975 : Anna d'Uschi Reich (telefilm) 1983 : Les Favoris de la lune de Otar Iosseliani 1992 : Warburg, le banquier des princes (série TV) 2014 : Diamant noir de Arthur Harari 2014 : Chant d'hiver de Otar Iosseliani 2019 : Amours à mort d'Olivier Barma (telefilm)
Guionista Menschenjäger Der blonde Engel Dernier Hôtel Kill Ram
Director 1978 : Deutschland im Herbst codirigida amb Fassbinder, Kluge, Reitz, Rupé, Schlöndorff, etc. - premi especial del jurat al 28è Festival Internacional de Cinema de Berlín 1980 : L’Opéra de Quat'sous amb P. Kinski, M. Sperr, K. Rupé - Prix de la critique à Paris 1985 : Mercedes amb Tchéky Karyo i Marie Carré 1991 : La Pierre, la Terre, le Ciel avec Bernard Freyd - nommé au FIPA 1991 1991 : Cabaret Valentin, amb Denis Lavant, Katja Rupé i Yann Collette (La Sept/Arte) 1994 : Mir hat geträumt, amb Martin Sperr 1995 : Roméo et Juliette, amb Romane Bohringer i Denis Lavant (La Sept/Arte) 1999 : As Time Goes By amb Valérie Crunchant 2004 : RitterDeneVoss de Thomas Bernhard amb Pierre Vaneck, Édith Scob, Catherine Rich (Arte) Referències
Categoria:Directors de teatre alemanys Categoria:Directors de cinema alemanys Categoria:Artistes de Stuttgart Categoria:Nascuts el 1949