Ernesto Milà Rodríguez (Barcelona, 1952) és un escriptor i analista espanyol.
Biografia Del Partit Espanyol Nacional Socialista (PENS) a la presó de La Santé Com a activista polític, va iniciar la seva carrera política en l'organització nacional-socialista Partit Espanyol Nacional Socialista (PENS). En col·laboració amb el SECED franquista, el grup va atemptar entre altres contra el taller Picasso i publicacions com el de la Gran Enciclopèdia Catalana i El Cérvol, segons relatà l'historiador Xavier Casals Meseguer al llibre Els neonazis a Espanya (Editorial Grijalbo, 1995).
Milà es va afiliar al Cercle José Antonio de Barcelona i després va passar a Fuerza Nueva el 1975, dirigida per Blas Piñar, on va ser expulsat el 1977 per haver contret matrimoni civil i per diferències ideològiques de signe racista, participant primer en el Front Nacional de la Joventut fundat per Ramón Graells Bofill a Barcelona, que després es va fusionar amb el Front de la Joventut compost per dissidents de Força Nova, liderat per Juan Ignacio González, a Madrid.
El 1980, va marxar a París, després de produir-se una manifestació de la formació neonazi Front de la Joventut, en la qual es va assaltar la seu de la UCD. Detingut a França per ser sospitós d'atemptar contra la sinagoga del carrer Copèrnic, va ser condemnat a tres mesos de presó per ús de documentació falsa, condemna que va complir a la Presó de la Santé de París. Des de la presó, va enviar una carta demanant perdó a Blas Piñar i assegurant que havia tornat a la fe catòlica, segons mostrà amb la documentació pertinent el mateix Blas Piñar a Escrito para la historia (Editorial Fuerza Nueva Editorial, 2000).
El gener de 1981 amb Milà fugit d'Espanya, més de trenta militants del Front de la Joventut van ser detinguts per la policia acusats d'activitats terroristes, entre altres atemptats van ser acusats de col·locar una bomba a Madrid per la qual va morir una persona i altres nou van resultar ferides. El partit es va dissoldre el 29 d'agost de 1982.
Klaus Barbie, detencions i condemnes de presó Des de França va marxar a Llatinoamèrica. En països llatinoamericans, va tenir relació amb dictadures militars de divers signe i particularment amb la dictadura de Luis García Meza Tejada a Bolívia, vinculada amb el criminal nazi escapolit Klaus Barbie i el terrorista neofeixista italià Stefano Delle Chiaie, relació reconeguda pel mateix Milà a l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán i recollida en el llibre Mis almuerzos con gente inquietante (Planeta, 1984).
De retorn a Espanya el 1983, va ser detingut per la Policia a la frontera espanyola per a complir la condemna per l'assalt a la seu de la UCD.
El diari El País del 22 de febrer de 1983 va informar de l'ingrés a la presó de Carabanchel de Milà i Rafael Tormo Acosta després de la seva detenció a la frontera espanyola. Ferrán Sales, en El País del 14 d'abril de 1983, va informar de l'escrit de l'esposa d'Ernesto Milà en el qual demanava la seva llibertat.
El 1985, Milà estava fugit de la justícia espanyola. El 3 d'octubre de 1985 El País informava d'una nova detenció a Barcelona d'Ernesto Milá per part de la Policia i del seu trasllat immediat a la Presó Model de Barcelona, a fi que complís la condemna de dos anys de presó per la manifestació il·legal que va assaltar la seu de la UCD el 1980.
Ultra esotèric i xaman En sortir de la presó, Milà va fundar la revista Disidencias, després d'haver participat en la fundació de Juntes Espanyoles amb el director del diari l'Alcázar, Antonio Izquierdo. Va dirigir en aquest temps Edicions Alternativa que va publicar les primeres traduccions de les obres de Julius Evola, pseudònim del baró Giulio Cessés Andrea Evola, esoterista i ideòleg del neofeixisme italià. També se'l recordaria per traduir a l'italià una edició del pamflet antisemita Protocols dels Savis de Sion, un libel apòcrif creat per la Ojrana (policia secreta de l'Imperi Rus tsarista) per a justificar els pogroms contra els jueus.
L'any 2000 es va integrar a Democràcia Nacional, fins que se'n va desvincular el 2004 després de ser escollit Manuel Canduela com a president del partit.
Ha col·laborat en diversos mitjans i publicacions, encara que predominant els esotèrics i ocultistes. Ha publicat al mateix temps en revistes com L'Alcázar.
Va ser cap de redacció en la revista Saber Más, distribuïda el 1997 amb l'edició d'El Mundo a Catalunya. D'aquí va passar a cap de redacció de Nuevos Horizontes, dirigida per Sebastià-Daniel Arbonés Subirats i després a la revista Seguridad.
Entre les seves últimes entrevistes destaca la concedida a un diari a Lisboa. En tornar a Espanya explicant: "Acabo de tornar de Lisboa (ciutat que un espanyol no pot deixar de visitar) on vaig anar a presentar el llibre "Identitat, patriotisme i arrelament en el segle XXI". De pas, el setmanari "O'Diabo" em va fer una entrevista de dues pàgines que publica en la seva edició d'aquesta setmana".
En els últims anys s'ha aproximat al partit ultradretà Espanya 2000.
Blog personal Milà té un blog personal en el qual exposa temes sobre política espanyola, internacional, geopolítica, cultura, economia, immigració, terrorisme, teories conspiratives, cinema, viatges, esoterisme, o la seva visió personal sobre el Marroc, l'Estatut, Zapatero, Maig del 68 o les conspiracions de l'11-S, a més del procés independentista català.
Visió política contemporània
Llibres publicats Ultramemorias, Retrato Pintoresco de 40 Años de Extrema Derecha. Editorial: EMINVES 2011, Volumen I: ; Volumen II: El Misterio Gaudí (con el seudónimo de "Ernesto Cadena"). Ediciones Acervo 1978, Los Marginales (con el seudónimo de "Ernesto Cadena"). Ediciones Acervo 1978, Thule - La Cultura de la otra Europa (como uno de los dos "coordinadores" de la obra y autor de varios artículos). Segunda Edición: Ediciones Titania, 2008, Dep. Leg. M-43076-2008 Nazisme et esotérisme (en francés), Editions Pardés, Puiseaux 1990, El Misterio Gaudí, Editorial Martínez Roca, Barcelona 1994, Guía de la Barcelona Mágica, Editorial Martínez Roca, Barcelona 1995 (3ª Edición en 2008), Guía de los Cátaros, Editorial Martínez Roca, Barcelona 1998, Dalí entre Dios y el Diablo, Editorial PYRE, Barcelona, 2002, La Gran Mentira: 11 de septiembre de 2001 (con el seudónimo de "León Klein"; la 2ª edición de esta obra en 2004, lleva el nombre del autor), Editorial PYRE, Barcelona 2002, Las claves del fenómeno Le Pen (con el seudónimo de "Hervé Blanchart"), Editorial PYRE, Barcelona 2002, El Enemigo del Sur (con el seudónimo de "León Klein"), Editorial PYRE, Barcelona 2002, El Libro Negro de la Inmigración (con el seudónimo de "León Klein"), Editorial PYRE, Barcelona 2003, 11-M: Los perros del infierno, Editorial PYRE, Barcelona 2004, Marruecos: la amenaza. Editorial PYRE, Barcelona 2005, Gaudí y la Masonería, Ernesto Milà, Barcelona 2005, ¿Fumas porros gilipollas? (con el seudónimo de "Rafael Pí"), Barcelona 2004 (2ª Edición 2005), ¿Aún votas merluzo? (con el seudónimo de "Pol Ubach"), Barcelona 2004 (2ª Edición 2005), Manual del divorciado (con el seudónimo de "Pol Ubach"), Barcelona 2005, Los Gays vistos por un hétero (con el seudónimo de "Rafael Pi"), Barcelona 2005, La depresión y la madre que la parió (con el seudónimo de "Rafael Pi"), Barcelona 2005, Manual de Lucha Política, Ediciones Identidad, Dep. Leg. SE-7252-2008 MILITIA, las bases de la tradición guerrera, Ediciones Identidad Dep. Leg. SE-7251-2008 Estudio sobre la Masonería, 2011, RHF José Antonio y los no conformistas. Personalismo y Revolución Nacional a los dos lados de los Pirineos, Editorial EMinves, 2013 Ramiro Ledesma a contraluz. Por una comprensión integral de su vida y de su obra, Editorial EMinves, 2014 Teoría del mundo cúbico. Riesgos y destino de la globalización, Editorial EMinves, 2014 Escritos sobre antisemitismo. Realidad y ficción de la "cuestión judía", Editorial EMinves, 2015 Manual del candidato. Elecciones municipales 2015, Editorial EMinves, 2015 MILICIA. El libro de la tradición guerrera, Editorial EMinves, 2015 José Antonio a contraluz. Problemas de la historia de Falange Española, Editorial EMinves, 2015
Vegeu també Conspiració
Referències
Bibliografia Vázquez Montalbán, Manuel. Mis almuerzos con gente inquietante Planeta, 1984. Casals, Xavier. Neonazis en España. Grijalbo, 1995 Casals, Xavier. La Tentación Neofascista en España. Plaza & Janés, 1998 Sánchez Soler, Mariano. Los hijos del 20-N. Historia violenta del fascismo español, Ediciones Temas de hoy, Madrid 1996.
Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Feixisme Categoria:Nacionalisme espanyol Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1952