Les Corts és un dels tres barris del districte homònim, actualment dins la ciutat de Barcelona. Se situa al límit del Pla de Barcelona i fou el nucli principal de l'antic municipi, agregat a Barcelona el 1897. Els habitants de les Corts reben el gentilici de cortsencs i cortsenques, i el malnom de “panarres”.
Els primers testimonis de vida humana del barri van ser descoberts l'any 1959 a l'encreuament dels carrers de Travessera de les Corts, Marquès de Sentmenat i Joan Güell. Es van trobar sepultures d'una necròpolis romana de mitjans de . La primera menció escrita de les Corts data de l'any 1066, al cartulari de Sant Cugat del Vallès.
Etimologia L'origen del nom de les Corts ha tingut diferents versions populars al llarg dels anys. La primera de les més versemblants és que el topònim derivi del vocable llatí "curto" i "curtibus". Aquests mots apareixen en els primers documents on s'anomena el territori de les Corts (les primeres referències les trobem en un document de l'any 1066 copiat al cartulari de Sant Cugat del Vallès). L'equivalencia de "curto" és escurçar i el de "curtibus" és escorç, paraula de la qual poden derivar els noms de cases, famílies i indrets que sorgeixen al poble: Escorç, Escors, Cors, Corts, Cercors, etc.
La segona versió diu que el nom prové de la paraula llatina cohors-cohortis (el mot "curtes" apareix en el document del cartulari), que significa “terrenys i cases rústiques”. A les Corts en època romana la vida s'organitzava al voltant de les vil·les, on posteriorment els masos medievals van complir la mateixa funció.
Història Eixos històrics Al llarg dels anys, sobretot fixant-nos en l'època antiga, en el barri hi trobem tres eixos on s'ha concentrat la població i l'activitat cortsenca: Travessera: va ser el primer eix de creixement. Al llarg d'aquesta antiquíssima via que travessava el Pla de Barcelona es formà el primer poblament del territori que avui coneixem per les Corts. La primera notícia que es té que les seves voreres estiguessin habitades és del (l'any 1959 es va descobrir una important necròpolis romana). La Travessera alhora feia de connector amb el camí antic cap a Barcelona (avui carrer del Marquès de Sentmenat).
Les Corts Velles: aquest segon eix de creixement va ser l'autèntic nucli de formació del poblament de les Corts, sent el més antic que ha arribat fins a nosaltres. L'eix segueix el curs de l'actual carrer de les Corts (primer Carrer Major del poble). No va ser fins al , època de major prosperitat agrícola, quan aquest eix comença a arrencar l'hegemonia cortsenca a la Travessera. També és gràcies a la construcció del monestir de Pedralbes, ja que aquest camí era recorregut constantment pels traginers (on sovint reposaven) que anaven des de les pedreres de Montjuïc fins a la construcció.
Les Corts Noves: l'eix més actual dels tres apareix a mitjans del , on es construeix la parròquia (plaça Concòrdia) i l'eixample cortsenc, nuclis centrals del poble independent de les Corts. L'activitat del poble es veia localitzada doncs al quadrant al voltant de la plaça, passant a ser el carrer Major l'actual carrer Anglesola i deixant en segon terme les Corts Velles.
Dels privilegis i franqueses al Decret de Nova Planta L'any 1219 es convertí en una data significativa pels habitants de les Corts. Va ser quan Jaume I el Conqueridor va concedir el privilegi de les Franqueses de Llobregat i Maresme; un privilegi que les Corts i Sant Just Desvern aconseguirien mantenir fins al 1714. Des d'aquell any fins al 1601 s'anirien incrementant els privilegis: eximir de pagament de delmes, lleudes i altres impostos durant 100 anys, retornament de les penyores que els exèrcits gastaven al pas de les masies, manteniment de les terres envers l'apropiació del rei, etc., durant els segles hi va haver problemes entre els habitants de les Corts i els veïns de la parròquia de Sarrià a causa de la desigualtat de tracte entre uns i altres, on el rei havia de recordar sovint al Consell de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià els privilegis atorgats als cortsencs.
Amb l'arribada de Felip V, l'any 1714, als voltants de Barcelona, establint un campament de l'exèrcit a les Corts, s'inicia la pèrdua dels privilegis que fins aleshores s'havien gaudit, coincidint amb la tragèdia de tot el poble català que veia desaparèixer les seves llibertats i les institucions autòctones en iniciar-se una sistemàtica política centralista de persecució i repressió de qualsevol guspira de redreçament nacional.
Les Corts de Sarrià L'antic terme municipal de les Corts de Sarrià tenia una extensió de 3,53 km², però abans d'ésser municipi independent pertanyia a l'antic municipi de Sarrià, ja que en aquells temps les poblacions sense parròquia pròpia depenien de la parròquia més propera. El voltant del fou una època en què es varen introduir nous models de producció que van facilitar la producció industrial en massa, mètode que va substituir de forma gradual el model de producció artesanal. L'arribada de les primeres indústries a Les Corts va accelerar l'activitat tèxtil del territori i provocà la instal·lació de noves fàbriques, fet que es va veure afavorit per unes condiciones adients, ja que Les Corts disposava de terreny i aigua suficient. Així, entre els anys 1787 i 1797 va instal·lar-se en el terrenys de l'antic Mas Vinyals (actual carrer del Prat d'en Rull) un important prat d'indianes regentat per la societat Anglès, Rull i Companyia.
El 1814 Sarrià volgué imposar-los el nomenament de batlle en comptes del sorteig que es feia entre cortsencs i sarrianencs (molt decantat cap als segons des de l'entrada del Decret de Nova Planta) i des d'aquell moment les relacions harmonioses es trencaren entre els dos nuclis, a més la política dels pobles començà a diferir, ja que Sarrià creixia sota l'impuls de l'aristocràcia de Barcelona, on dominava un sentiment absolutista i conservador, mentre que les Corts mantenia el vell esperit franc autòcton i es decantava per un constitucionalisme liberal.
En aquells anys comencen a destacar algunes famílies del poble que més endavant iniciarien una campanya popular per a l'autonomia del municipi i accés al poder d'una nova burgesia cortsenca, entre les quals destaquen els Cuyàs, Piera, Rosés, Grau, Sangés, Closes i Batllori. El mateix any 1814 presenten una demanda judicial respecte al nomenament del batlle i sol·liciten el dret a tenir ajuntament separat i independent al del poble de Sarrià.
A principis del la industrialització de Les Corts era ja un fenomen imparable i s'havien instal·lat al territori els prats d'indianes, les primeres rajoleries modernes i diversos negocis de productes químics com ara el vidriol.
Les Corts independent Després d'uns anys de lluita, el 1821, a l'inici del Trienni Liberal, els habitants de les Corts aconseguien que els acceptessin el projecte de rodalia del nou terme cortsenc. Aquest projecte permetia una constitució pròpia dos anys més tard. El 5 de gener de 1823 es procedí a l'elecció de l'ajuntament de les Corts, independent de Sarrià, a Cal Prat d'en Cuyàs. El somni cortsenc va durar però fins al novembre del mateix any, quan van tornar a ser obligats a pertànyer a Sarrià.
La lluita en contra del Sarrià annexionista i ultraconservador va donar els seus fruits finalment l'any 1836, quan es va aconseguir la plena autonomia. Llavors es construí la parròquia (1850), el cementiri i l'eixample cortsenc. A mitjans del , s'hi van desenvolupar d'altres activitats fabrils vinculades al tèxtil, la rajoleria i l'adoberia com la destil·leria dels Deu, la fàbrica de xarols de Josep Bonafont i Capella (posteriorment Manuel Castells i Carles) i la fàbrica Batlló Germans. El 1868 el terme es va dividir en quatre districtes: les Corts Velles, les Corts Noves, el Camp de la Creu i Can Batlló. A la fi del la industrialització de les Corts era ja una realitat fins al punt que ocupava el cinquè lloc en el panorama industrial dels pobles del Pla, justament per darrere de Sant Martí, Gràcia, Sants i Sant Andreu. És en aquest període que s'accelera els procés d'industrialització amb l'obertura d'empreses vinculades al sector del tèxtil, perfumeria, metal·lúrgic i sabons, juntament amb l'aparició de noves industries de productes com els aglomerats de carbó i els botons. Alhora també es modernitzen els primers forns de rajola instal·lats a Les Corts gràcies als avenços proporcionats per la introducció dels forns de Hoffman, fet que provoca que l'any 1913 s'inauguri el primer forn de vidre de la Societat Planell i Borràs, antecessora de la coneguda fàbrica Cristalleria Planell.
Annexió a Barcelona El 20 d'abril de 1897, en contra dels cortsencs de l'època, entra en vigor un Decret Reial d'Agregació, segons el qual els municipis de Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Santa Maria de Sants i les Corts s'havien d'integrar al municipi de Barcelona.
El territori que avui forma el districte de les Corts és fruit de l'annexió a Barcelona dels antics municipis de les Corts de Sarrià, més conegut simplement com les Corts, i de Sarrià. Dels tres barris del districte, dos formaven part del municipi de les Corts (les Corts, la Maternitat i Sant Ramon) i un de Sarrià (Pedralbes).
Fins al , fou un poble camperol, amb nombrosos masos que es construïen al voltant dels torrents que baixaven de Collserola. També s'instal·laren diversos edificis de serveis, com l'edifici de la Maternitat i diversos ordes religiosos. A principis del , comencen a establir-se al poble diverses fàbriques i colònies obreres (la Colònia Castells és una mostra viva d'aquesta època).
Als anys 30 es comptabilitzen a l'àrea de les Corts prop de 300 empreses, fet que suposa que la importància industrial de Les Corts sigui similar a d'altres zones del territori amb una tradició industrial més arrelada, com ara Sants i Sant Andreu. En aquest primera meitat del segle XX es produeixen un conjunt de transformacions que afectaren l'activitat industrial del terme , ja que s'introdueixen nous productes de consum (ganivets, parament de la llar, articles sanitaris, aparells elèctrics), d'adornaments personals (mitges, cintes…) i nous materials i matèries primeres (baquelita, alumini, cel·luloide…), juntament amb la introducció del sector de les arts gràfiques i editorials, el qual va concentrar-se a l'àrea de Can Batlló.
Durant els anys de la Guerra Civil algunes empreses foren col·lectivitzades i posades sota la tutela de del Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya, fet que alguns casos comportà la millora de les condicions de treball i de producció. La fi del conflicte bèl·lic no va minvar l'impuls industrial de Les Corts, doncs l'autarquia i la política econòmica afavoriren el sorgiment de noves empreses, la majoria d'iniciativa cortsenca com SAM, TAM, Serra Capel, la impremta Torres, Jarque i Benet Campabadal.
A principi dels anys 60, comença una urbanització salvatge que fa desaparèixer bona part de les masies de les Corts. Avui, d'aquestes masies només en queden tres mostres: la Biblioteca de Can Rosés, la masia de Can Planes (la Masia Barça) i la masia Torre Rodona, propietat de la cadena d'hotels HUSA. El nombre d'indústries instal·lades a Les Corts comença a disminuir a la dècada dels anys 70 degut a l'expansió i trasllat d'algunes empreses, a les restriccions imposades per l'Ajuntament per a instal·lacions fabrils i al planejament urbà i la fiscalitat municipal. Així, s'inicià el procés de conversió en un barri residencial on els solars de les fàbriques es van transformar en equipaments i habitatges. El sector industrial de les Corts fou substituït pel sector serveis, essent actualment molt pocs els testimonis del passat fabril del territori.
Sectors Camp de la Creu miniatura|El carrer de Loreto, al barri del Camp de la Creu