va ser un periodista, poeta, escriptor, folklorista i erudit de l'ocultisme escocès.

Spence va ser membre de la Royal Anthropological Institute de Gran Bretanya i Irlanda, i vicepresident de la Scottish Anthropological and Folklore Society.Brief details of his career are available in the introduction to the 1997 reprint of (An Encyclopaedia of Occultism). Va fundar el Moviment Nacional Escocès.

Joventut Spence va néixer el 1874 a Monifieth, Angus (Escòcia). Després de graduar-se a la Universitat d'Edimburg, va seguir una carrera de periodisme. Va ser editor de The Scotsman (1899-1906), editor de The Edinburgh Magazine durant un any (1904-1905), i després editor de The British Weekly (1906-1909).

Carrera professional En aquest temps, l'interès de Spence es va despertar pel mite i el folklore de Mèxic i Amèrica Central, donant lloc a la seva popularització del Popol Vuh maia, el llibre sagrat dels maies quitxés (1908). Va compilar un A Dictionary of Mythology (1910) (Un diccionari de mitologia), una Encyclopedia of occultism and parapsychology (Enciclopèdia d'ocultisme i parapsicologia) (1920) i nombrosos volums addicionals.

Apropant el seu interès a casa, va investigar el folklore escocès. Un fervent nacionalista escocès, va disputar sense èxit un escó parlamentari per Midlothian anf Peebles Northern en unes eleccions parcials el 1929. També va escriure poesia, recollida el 1953.

Spence va escriure sobre ritus i tradicions britàniques a Mysteries of Celtic Britain (Misteris de la Bretanya Cèltica) (1905). En aquest llibre, Spence va teoritzar que els britànics originals eren descendents d'un poble que va emigrar del nord-oest d'Àfrica i probablement estaven relacionats amb els berbers i els bascos.Les opinions recents més matisades, basades en investigacions primerenques de l'ADN, són presentades pel genetista d'Oxford Bryan Sykes, a Blood of the Isles, 2006.

Les investigacions de Spence sobre la mitologia i la cultura del Nou Món, juntament amb el seu examen de les cultures d'Europa occidental i del nord-oest d'Àfrica, el van portar a la qüestió de l'Atlàntida. Durant la dècada del 1920 va publicar una sèrie de llibres que pretenien rescatar el tema dels ocultistes que més o menys l'havien desprestigiat. Aquestes obres, com The Problem of Atlantis (El problema de l'Atlàntida) (1924) i History of Atlantis (Història de l'Atlàntida) (1927), van adoptar les teories inaugurades per Ignatius Donnelly i van contemplar l'illa perduda com una civilització de l'edat de bronze que va formar un vincle cultural amb el Nou Món, que va invocar a través de exemples que va trobar de paral·lelismes entre les primeres civilitzacions del Vell i el Nou Món. Malgrat l'erudició de Spence i l'amplada de la seva lectura, les conclusions a les quals va arribar, evitant les revistes revisades per parells,Tot i que Spence va escriure ressenyes de popularitzacions de la mitologia i el folklore per a «Folklore». han estat gairebé universalment rebutjades per l'erudició generalitzada.

Les seves popularitzacions van rebre dures crítiques a les revistes professionals, però el seu atractiu continuat entre els aficionats a la teoria es resumeix per un crític de The Problem of Atlantis (El problema de l'Atlàntida) (1924) a The Geographical Journal: «El Sr. Spence és un escriptor laboriós i, fins i tot si fracassa per convèncer, ha servit per reunir les proves i ha produït un volum entretingut que val la pena llegir-lo».

No obstant això, sembla que va tenir certa influència en les idees del controvertit autor Immanuel Velikovsky i, a mesura que els seus llibres han passat a ser de domini públic, s'han reimprès amb èxit i alguns s'han escanejat per Internet.

El llibre de 1940 de Spence Occult Causes of the Present War (Causes ocultes de la present guerra) és un dels primers llibres en el camp de l'ocultisme nazi.

Vida personal El 1899 es va casar amb Helen Bruce.

Al llarg de la seva llarga trajectòria professional, va publicar més de quaranta llibres, molts dels quals es mantenen impresos fins avui.

Spence també va ser el fundador del Moviment Nacional Escocès, que més tard es va fusionar per formar el Partit Nacional d'Escòcia i que al seu torn es va fusionar per formar el Partit Nacional Escocès.

La seva mort Spence va morir a Edimburg el 1955 als 80 anys d'edat i està enterrat a la secció nord-oest de l'ampliació nord del de cementiri Dean, a l'oest d'Edimburg. La seva esposa, Helen S. Bruce (m. 1942) es troba amb ell.

Selecció d'obres Antiga Bretanya

Ocultisme

Altàntida i altes mons perduts El revisor R.N.R.B. a The Geographical Journal 64(2) (agost de 1924: 181-182) va remarcar que «en llegir aquest llibre no es pot deixar de sentir que l'autor creu més del que l'evidència justifica» i que «és precipitat en afirmar que hi ha proves que Groenlàndia s'ha traslladat 2500 metres».

El revisor O.R. a The Geographical Journal 81(2) (febrer de 1933: 181-182) va trobar les evidències de Spence ben agrupades i va assenyalar que les evidències biològiques i geològiques es van deixar de banda com a contradictòries amb l'opinió de Spence que una raça de complexió clara «notable principalment pel seu coneixement arcà i les seves habilitats dels constructors de terres del Pacífic ara descoberts»; el revisor assenyala la manca de bibliografia de Spence i de referències casuals a llibres els títols dels quals rarament ofereix.

Mitologia

«A readable popular account»(Un relat popular llegible) va començar el revisor a The Biblical World, 51(2) [febrer de 1918: 112-113]) que va trobar el seu temptejat intent de «contenir l'or pur del romanç babilònic alliberat del mineral més fosc de la recerca antiquari», en paraules de Spence, un camuflatge per a la «preparació totalment inadequada» de Spence.

Poesia

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Alumnes de la Universitat d'Edimburg Categoria:Morts a Edimburg Categoria:Nacionalistes Categoria:Ocultistes Categoria:Morts el 1955 Categoria:Periodistes escocesos Categoria:Poetes britànics del segle XIX Categoria:Poetes escocesos del segle XX Categoria:Escriptors britànics morts al segle XX Categoria:Escriptors britànics nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1874