La sociofisiologia és la «interacció entre la societat i el funcionament físic» que implica «la col·laboració de dues ciències veïnes: la fisiologia i la sociologia». En altres paraules, la sociofisiologia és la sociologia fisiològica, una ciència especial que estudia el vessant fisiològic de les interrelacions humanes (i d'altres animals).
Àmbit de recerca interdisciplinari A més d'haver estat denominada «àrea interdisciplinària de recerca, àrea que demostra la relació concomitant entre fisiologia i comportament social», la sociofisiologia també es pot qualificar d' «etologia social» i «energètiques social», és a dir, la «fisiologia dels fenòmens reactius provocats per les excitacions mútues d'individus de la mateixa espècie».
El caràcter interdisciplinari de la sociofisiologia comporta en gran manera una «síntesi de psicofisiologia i interacció social» de manera que es pot produir un «estudi sòcio-psicobiològic» dels «fenòmens biològics-sociològics». Aquest «estudi sòcio-psicobiològic» ha descobert una «compartició de la fisiologia entre les persones implicades en una interacció significativa», així com «un compromís fisiològic de resposta mútua que té una funció normativa per mantenir la cohesió social i el benestar en animals socials superiors». Aquest «compromís fisiològic de resposta mútua» posa en joc els «vincles estrets que uneixen els fenòmens socials amb els fenòmens biològics dels quals deriven immediatament».
Fisiologia interpersonal A més, la sociofisiologia explora la «relació íntima i la regulació mútua entre els sistemes socials i fisiològics que és especialment vital en els grups humans». És a dir, la sociofisiologia estudia els «fenòmens fisioenergètics i psicoenergètics a la base dels agrupaments socials». En aquesta línia, Zeliony (1912) va assenyalar que:
A més, la sociofisiologia «descriu les relacions estructura-funció per a les estructures corporals i les funcions interactives rellevants per a la malaltia psiquiàtrica» i també «assumeix que els trastorns psiquiàtrics són variants patològiques de la motivació, les emocions i el conflicte implicats en els processos comunicatius normals». La psiquiatria, per tant, implica el diagnòstic i el tractament del que Lilienfeld va anomenar «patologia social fisiològica», i pot ser classificat com un subcamp de la sociofisiologia, anomenat «sociofisiologia patològica» per Zeliony. Tal com va resumir Ellwood, Zeliony pensava que, en el futur,
Ellwood també va assenyalar que la futura sociofisiologia de Zeliony, sent una ciència biològica natural, ha de ser darwiniana.
En definitiva, la sociofisiologia és «fisiologia recíproca, interpersonal». Aquesta fisiologia interpersonal pot tenir implicacions en l'àmbit de la política humana. Per exemple, els resultats d'un estudi recent «suggereixen que les actituds polítiques varien amb trets fisiològics vinculats a maneres divergents d'experimentar i processar les amenaces ambientals».
Referències
Bibliografia
A més, Freund (1988) analitza el treball de F. J. Buytendijk (1974), que «és un exemple d'un esforç per redefinir la fisiologia mecanicista de manera que inclogui la subjectivitat i l'existència social com a aspectes interrelacionats del nostre ésser físic» (Freund 1988: 847), de manera que existeix una «relació de "condicionament" mútuament entre els factors sociopsicològics i biològics. Els entorns socials "construeixen" cossos, que al seu torn afecten el comportament social, i aquest comportament al seu torn modifica encara més els cossos» (Freund 1988: 849).
eRinheimer sembla utilitzar el terme «sociofisiologia» com a sinònim d'«eugenèsia», ús que difereix enormement del d'altres escriptors, tant primerencs com tardans.
El document de Zeliony de 1912, el més antic conegut que utilitza el terme «sociofisiologia» i els seus derivats, per exemple, «soziophysiologie», «soziophysiologische», etc.) es va lliurar originalment com a conferència a la Societat Filosòfica de Sant Petersburg el 19 de març de 1909 (Zeliony 1912: 405). Tot i que Zeliony (Zeliony 1912: 406) atribueix el terme «sociofisiologia» al filòsof rus A. I. Wedensky, Paul von Lilienfeld, el 1879, va publicar un llibre titulat "Fisiologia social", que utilitza en tot el concepte unificat, unit amb un guió, «fisiologia-social» («social-fisiologia», «physiologie»] a més del substantiu modificat, separat per un espai, «fisiologia social» [«sociale Physiologie»]. G. P. Zeliony, un treballador del laboratori d'Pavlov, va prendre com a punt de partida per a la seva «futura sociofisiologia», l'estudi de les «interrelacions reflexosives» [«reflektorischen Wechselbeziehungen»] dels humans i altres animals (Zeliony 1912: 405; 412-413)
Categoria:Branques de la sociologia Categoria:Etologia Categoria:Fisiologia