Sir Peter Neville Luard Pears Orde de l'Imperi Britànic (Farnham, Surrey (Anglaterra), 22 de juny, 1910 - The Red House, Aldeburgh, Suffolk (Anglaterra), 3 d'abril, 1986), va ser un tenor anglès. La seva carrera va estar estretament relacionada amb el compositor Benjamin Britten, el seu company personal i professional durant gairebé quaranta anys.
La carrera musical de Pears va començar lentament. Al principi no estava segur de si concentrar-se a tocar el piano i l'orgue o cantar; No va ser fins que va conèixer a Britten l'any 1937 que es va dedicar de tot cor al cant. Un cop ell i Britten es van establir com a associació, el compositor va escriure moltes obres de concert i operes tenint en compte la veu de Pears, i el cantant va interpretar papers en més de deu òperes de Britten. A la sala de concerts, Pears i Britten feien celebrats recitalistes, coneguts especialment per les seves interpretacions de lieder de Schubert i Schumann. Junts van gravar la majoria de les obres escrites per a Pears per Britten, així com una àmplia gamma de música d'altres compositors. Treballant amb altres músics, Pears va cantar un extens repertori de música de quatre segles, des de l'època Tudor fins als temps més moderns.
Amb Britten, Pears va ser cofundador del Festival d'Aldeburgh el 1947 i de la "Britten-Pears School" el 1972. Després de la mort de Britten el 1976, Pears va continuar sent un participant actiu del festival i de l'escola, on va ser director de cant. La seva veu tenia un timbre distintiu, no per a tots els gustos; tanmateix, podia utilitzar la seva veu molt bé per cantar molts estils musicals.
Vida i carrera Pears era el més jove dels set fills d'Arthur Grant Pears i la seva dona, Jessie Elizabeth de Visme, de soltera Luard. Arthur Pears era un enginyer civil i un home de negocis d'èxit, que va passar gran part del seu temps treballant a l'estranger. Els biògrafs Christopher Headington i Donald Mitchell comenten dos aspectes contrastats en l'herència de Pears: la família Luard destacava per les seves connexions navals i militars, i al costat de Pears hi havia una forta tradició religiosa, tant anglicana com quàquera. [n 1] Mitchell comenta que el pacifisme de tota la vida de Pears va derivar del costat quàquer de la família, i afegeix:Mitchell, Donald./https://www.oxforddnb.com/display/10.1093/ref:odnb/9780198614128.001.0001/odnb-9780198614128-e-39913/Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edition, October 2006, accessed 15 October 2013 (subscription or UK public library membership required) Tot i que el seu pare, i de vegades la seva mare, estaven absents a l'estranger durant llargs períodes, Pears, evidentment, va tenir una infància feliç.Mitchell, Donald./https://www.oxforddnb.com/display/10.1093/ref:odnb/9780198614128.001.0001/odnb-9780198614128-e-39913/Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edition, October 2006, accessed 15 October 2013 (subscription or UK public library membership required) Va gaudir dels seus dies escolars a la seva escola preparatòria, "The Grange", i a la seva escola pública, "Lancing College", a la qual va assistir de 1923 a 1928. Va mostrar un talent considerable per a la música, com a pianista i com a cantant, interpretant papers principals en produccions escolars. de les òperes de Gilbert i Sullivan.Headington, p. 22–23 Era un jugador de cricket capaç i entusiasta, i va recordar durant tota la seva vida l'orgull que va sentir en anotar 81 no fora en un partit de prova contra Surrey al The Oval.Headington, p. 26 Lancing tenia una forta tradició cristiana; mentre estava allí, Pears va sentir un sentit de vocació pel sacerdoci, però cada cop més va trobar que això era impossible de conciliar amb la seva consciència creixent de la seva homosexualitat.Headington, p. 15
El 1928, Pears va anar al "Keble College" d'Oxford per estudiar música. En aquesta etapa no estava segur de si el seu futur musical era com a cantant o com a intèrpret; durant el seu breu temps a la universitat va ser nomenat organista assistent temporal a l'"Hertford College", que va ser una experiència pràctica i útil.Headington, p. 27–29 Headington comenta que un conservatori musical com el Royal College of Music li hauria anat millor a Pears que al curs d'Oxford, però en aquell moment es va veure com una progressió natural per a un nen d'escola pública anglès per continuar els seus estudis a Oxford o Cambridge. En aquest cas, Pears no va adoptar el règim acadèmic d'Oxford, que el va obligar a estudiar una sèrie de matèries abans d'especialitzar-se en música. Va suspendre els exàmens de primer any (Moderacions) i encara que tenia dret a repetir-los, va decidir no fer-ho i se'n va anar d'Oxford.Headington, p. 27–29
Mestra i cantant Sense una idea clara del seu futur, Pears va ocupar un lloc d'ensenyament a la seva antiga escola preparatòria el 1929."Obituary: Sir Peter Pears", The Times, 4 April 1986, p. 14 Entre els seus amics més estimats hi havia els bessons Peter Burra i Nell Burra; Peter era un amic íntim dels dies de Lancing, i Nell veia en Pears gairebé com un germà més.Headington, p. 18 Ella el va instar a no derivar cap a una vida de mestre d'escola, i va concloure que el seu futur residia en el cant. Més tard va dir que va estar escoltant el tenor Steuart Wilson (un cosí llunyà) cantant l'Evangelista a la Passió per Sant Mateu de J S Bach que "em va encantar".Pears, p. 225 Va sol·licitar amb èxit l'admissió al "Royal College of Music" de Londres, primer com a estudiant a temps parcial i després, d'haver rebut una beca, va estudiar a temps complet des de 1934. Va compartir pis amb Trevor Harvey i Basil Douglas.Pears, Peter (1999)./https://books.google.cat/books?id=x1v-xi4mi9QC&pg=PA12&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false/Boydell & Brewer. p. 12. . Retrieved 23 January 2018. Va aparèixer en produccions d'òpera d'estudiants, trobant-se completament a casa a l'escenari i aprenent de l'experiència de cantar Delius amb Sir Thomas Beecham i papers en obres de Mozart i Puccini.Headington, p. 40–41 Però, com a Oxford, no va acabar el curs. Li molestava subsistir amb els fons limitats d'un estudiant i volia uns ingressos bons i constants. Va fer una audició per a la BBC i va rebre un contracte de dos anys com a membre dels BBC Singers, un petit conjunt vocal.Headington, p. 42
El 1936 Pears va fer el seu primer enregistrament com a solista, a "Corpus Christi Carol" de Peter Warlock.Stuart, Philip./http://images.cch.kcl.ac.uk/charm/liv/pubs/DeccaComplete.pdf/ accessed 14 October 2013. Headington comenta "un lliurament de paraules reflexiu i un modelat sensible de frases que flueixen tranquil·lament, però també una certa blancor de to... una mena de so de catedral anglesa".Headington, p. 53–54 El mateix any, després que Peter Burra rebés un préstec a llarg termini d'una casa de camp a Bucklebury Common, Berkshire, Pears va començar a quedar-se amb ell regularment, i va ser a través de Burra que va arribar a ser amistat amb el jove compositor en ascens Benjamin Britten, que s'havia convertit en un altre bon amic de Burra. El 1937 Burra va morir en un accident aeri. Pears i Britten es van oferir voluntaris per netejar les seves possessions de la casa, i el seu contacte diari durant aquest període va consolidar la seva amistat.Powell, p. 130 Pears es va convertir ràpidament en la inspiració musical de Britten i amic íntim (encara que de moment platònic). La primera obra de Britten per a ell va ser composta poques setmanes després de la seva trobada, un escena del poema d'Emily Brontë, "Mil focs brillants", per a tenor i cordes.Carpenter, p. 112
Fins a aquest moment, Pears no havia seguit la seva carrera ni la seva formació vocal amb una gran determinació. Amb l'estímul de la música de Britten escrita per a ell es va concentrar molt més. Després de la seva mort, John Amis va escriure que Britten s'hauria convertit en un gran compositor sense Pears, però que Pears probablement no s'hauria convertit en un gran cantant sense Britten.Amis, John. "His maestro's silver voice and love", The Times, 13 June 1992, p. 43 Pears va prendre lliçons vocals de l'eminent cantant de Lieder Elena Gerhardt, però van ser d'una ajuda limitada per a ell, i va passar un temps abans que trobés un professor de veu totalment adequat.Headington, p. 75 El 1938 va tenir la seva primera experiència professional amb l'òpera, com a estudiant i membre del cor a Glyndebourne.Headington, p. 82
Amèrica i temps de guerra miniatura|Britten, fotografia als anys 60 L'abril de 1939, Pears va acompanyar a Britten mentre navegava cap a Amèrica del Nord, anant primer al Canadà i després a Nova York. La seva relació va deixar de ser platònica, i des d'aleshores fins a la mort de Britten van ser companys tant en la seva vida professional com personal.Headington, p. 87–88 Quan va començar la Segona Guerra Mundial, Britten i Pears van demanar consell a l'ambaixada britànica a Washington i se'ls va dir que haurien de romandre als EUA com a ambaixadors artístics.Powell, p. 197 Pears es va inclinar a ignorar el consell i tornar a Anglaterra; Britten també va sentir la necessitat de tornar, però va acceptar el consell de l'ambaixada i va persuadir Pears de fer el mateix.Powell, p. 197
El 1940 Britten va compondre Set sonets de Miquel Àngel, el primer de molts cicles de cançons per a Pears.Headington, p. 98–99 El compositor i biògraf David Matthews va descriure el cicle com la "declaració d'amor per Peter" de Britten.Matthews, p. 56 Els companys van fer una gravació privada de l'obra a Nova York poc després que es va completar, però l'estrena pública no va ser durant dos anys més.Headington, p. 99 El 1941, estimulat per un article de revista d'EM Forster sobre el poeta de Suffolk George Crabbe, Pears va comprar a Britten una còpia de la col·lecció de poemes narratius de Crabbe "The Borough". Li va suggerir a Britten que la secció sobre el pescador Peter Grimes seria un bon tema per a una òpera. Britten va estar d'acord i, l'home de Suffolk, va quedar colpit amb una profunda nostàlgia pel poema. Més tard va dir: "De sobte em vaig adonar d'on pertanyia i del que em faltava". Ell i Pears van començar a planificar el seu retorn a Anglaterra.Headington, p. 110–111 Van fer la perillosa travessia de l'Atlàntic l'abril de 1942.Powell, p. 210
Després d'haver arribat a Anglaterra, Britten i Pears van sol·licitar amb èxit el reconeixement oficial com a objectors de consciència, l'aplicació de Pears funcionava molt més bé que la de Britten.Matthews, p. 66 Una de les seves primeres actuacions juntes després del seu retorn va ser l'estrena pública del cicle de Miquel Àngel al Wigmore Hall el setembre de 1942.Headington, p. 120 La seva gravació de l'obra per a HMV es va publicar el febrer de 1943."The Gramophone Company Limited", The Times, 12 February 1943, p. 3 Britten estava tan obsessionat amb el so de la "veu celestial" de Pears que va fer tot el possible per dissuadir les sopranos de cantar el seu cicle de cançons anterior, Les Illuminations, encara que havia estat composta específicament per a la veu de soprano.Headington, p. 122–123 Per a Pears, Britten va compondre una de les seves obres més populars, The Serenade for Tenor, Horn and Strings (1943).Powell, p. 229