La XIV legislatura d'Espanya va començar el 3 de desembre de 2019, quan, després de la celebració de les eleccions generals del 10 de novembre, es van constituir les Corts Generals, i es va acabar el 30 de maig de 2023, amb la seva dissolució. El Partit Socialista Obrer Espanyol havia obtingut majories simples al Congrés dels Diputats i al Senat. El rei Felip VI va proposar la candidatura de Pedro Sánchez, que el 7 de gener de 2020, després de gairebé dos mesos de negociacions, va ser investit president del Govern en segona votació gràcies al vot favorable del PSOE, Unides Podem, el Partit Nacionalista Basc, Més País, el Bloc Nacionalista Gallec, Terol Existeix i Nova Canàries, així com l'abstenció d'Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu.
Sessió constitutiva de les Corts El Congrés i el Senat es van constituir a les deu del matí de dimarts 3 de desembre de 2019. Aquell mateix dia també es van designar els membres de les meses d'ambdues cambres. Pel que fa al Congrés, hi va haver discrepàncies entre els cinc principals grups de la cambra sobre el repartiment de seients a la mesa. El PSOE va proposar la barcelonina Meritxell Batet, el PP Ana Pastor i Vox Macarena Olona. A la primera votació, on calia majoria absoluta, cap candidata no va aconseguir prou suport, ja que Meritxell Batet va obtenir 167 vots, Ana Pastor 91 i Macarena Olona 52, als quals cal sumar 11 vots en blanc, 28 vots nuls i una absència de JxCAT. Després de la segona votació, on només calia majoria simple, Meritxell Batet, del PSC, va ser escollida presidenta del Congrés per 166 vots, amb el suport principal del seu partit (PSOE), Unides Podem, Més País, el PNB, Compromís, el PRC, CCa, NCa i Terol Existeix, davant dels 140 vots d'Ana Pastor, 11 vots en blanc i 29 vots nuls.
Al Senat el PSOE va proposar la jutgessa Pilar Llop i el PP l'expresident Pío García-Escudero. En la primera votació Pilar Llop va aconseguir 132 vots, quedant doncs a un sol vot de la majoria absoluta, mentre que Pío García-Escudero en va obtenir 107; a més, es van comptar 8 vots en blanc i 15 vots nuls, d'ERC i EH Bildu. Després de la segona votació, on només calia majoria simple, Pilar Llop, del PSOE, va ser elegida presidenta del Senat per 130 vots davant dels 109 de Pío García-Escudero, 8 vots en blanc i 16 vots nuls.
Investidura Immediatament després de les eleccions, el PSOE va descartar en rodó la idea de formar una gran coalició amb el PP per tal de posar fi al bloqueig polític. El 12 de novembre, quaranta-vuit hores després de les eleccions, el PSOE i el grup confederal d'Unides Podem, En Comú Podem i Galícia en Comú van anunciar un acord previ per a un govern de coalició. Si Pedro Sánchez aconseguia ser investit president amb aquest pacte, seria el primer govern de coalició d'ençà de la restauració de la monarquia. Després de la reculada en escons soferta en els comicis, aquesta aliança necessitava el suport parlamentari d'altres partits, principalment regionalistes i de les nacionalitats històriques, o bé l'acord amb Ciutadans. Després de l'anunci del preacord i en compliment dels estatuts dels respectius partits, els socialistes (PSOE i PSC) i Unides Podem (Podem, Esquerra Unida) van posar en mans de la seva militància la valoració del preacord i l'aprovació del govern de coalició. Tots quatre partits van donar una majoria aclaparadora a favor de l'acord.
Activitat legislativa Durant aquesta legislatura hi va haver una intensa activitat legislativa. Algunes de les lleis més destacades que es van aprovar són les següents.
ERTO Una de les primeres mesures va servir per a facilitar els expedients de regulació temporal d'ocupació durant la pandèmia de COVID-19, que havia esclatat poc després que es constituís el Govern. Amb aquest instrument les empreses que van haver d'aturar l'activitat no van haver d'acomiadar la plantilla. Les empreses havien de pagar una part de la cotització dels seus empleats, mentre que l'Estat abonava el subsidi d'atur als treballadors. Només Vox i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) hi van votar en contra. La mesura va tenir molt d'èxit (a l'abril de 2020 se’n beneficiaven 3,5 milions de treballadors) i es va prorrogar, amb modificacions, set vegades.
Reforma laboral Tot i que els partits del Govern s'havien compromès a derogar la reforma laboral efectuada pel PP l'any 2012, finalment només se’n va fer una modificació parcial amb l'objectiu de reduir la temporalitat, ja que només contempla contracte indefinits i contractes temporals per motius de formació o bé per a substituir un altre treballador o a conseqüència d'un canvi en el volum de producció. A més, s'introduïa la figura del “fix discontinu”, que va rebre fortes crítiques perquè emmascararia una part de l'atur. Diversos socis del Govern hi van votar en contra per considerar que la reforma no era prou ambiciosa (ERC, PNB i Bildu), però el Govern va aconseguir tirar-la endavant gràcies als vots de Ciutadans, UPN i el vot erroni d'un diputat del PP.
La revalorització de les pensions L'any 2021 el Congrés va aprovar amb els vots del PSOE, Podem i els partits catalans, llevat de la CUP, una llei que obliga el Govern a revaloritzar les pensions anualment d'acord amb l'índex de preus de consum (IPC). A partir d'aquell moment, doncs, cada gener s'actualitzarien les pensions prenent com a base l'increment de l'IPC que es donés durant els dotze mesos anteriors al desembre precedent. La patronal es va mostrar contrària a aquesta mesura, tot i que simplement obliga per llei a fer el que ja s'havia acordat al Pacte de Toledo, signat tant per la patronal com pels sindicats.
Ingrés mínim vital Amb la Llei 19/2021 es va regular una prestació que garantiria una renda mínima a qualsevol ciutadà exposat a pobresa i exclusió social. L'any 2023 aquesta prestació, que va a càrrec de la Seguretat Social i és compatible amb ingressos per feina, garantia un ingrés d'entre 565,37 € per a un adult que visqués sol a 1.243,74 € per a una família de cinc membres.
Topall al preu del gas L'any 2022 es va disparar el cost de l'energia per les conseqüències de la pandèmia i, en part, la guerra a Ucraïna. L'increment en el preu de l'electricitat es devia sobretot a l'augment del preu del gas. Els governs espanyol i portuguès van pactar amb la Comissió Europea un topall excepcional al preu del gas destinat a generar electricitat. Aquesta mesura, prèviament avalada per Brussel·les, va rebre el suport de tots els partits del Congrés, llevat de Fòrum Astúries i Nova Canàries, mentre que el PP i Vox es van abstenir.
"Llei del només sí és sí" Una de les lleis més controvertides de la legislatura va ser, sens dubte, la Llei de garantia integral de la llibertat sexual, més coneguda com a “Llei del consentiment” o “Llei del només sí és sí”. També va ser motiu d'agres discussions al si de la coalició de govern. La seva principal novetat era que situava el consentiment de la víctima al centre del tipus delictiu d'agressió sexual. Alhora, aquesta llei eliminava la categoria d'abús sexual, que tenia penes més baixes, mentre que obria la forquilla de penes de l'agressió sexual. Aquest fet va motivar la revisió de penes de centenars de presos que havien estat condemnats per abús i que ara es podien beneficiar de reduccions de penes: el juny de 2023 ja es comptaven 1.127 reduccions de condemna, de les quals 115 havien donat peu a excarceracions. Tot i que la gradació de penes havia estat dissenyada pel Ministeri de Justícia i no el d'Igualtat, molts de mitjans van situar la ministra Irene Montero, responsable d'aquesta última cartera, al centre de la polèmica mediàtica. L'alarma social va moure el PSOE a negociar amb el PP un subtipus agreujat d'agressió sexual amb penes més altes, però que requeria l'existència de violència o intimidació. A ulls de Podem i d'altres partits progressistes, això implicava desvirtuar la llei, i la modificació es va acabar aprovant enmig d'una gran polèmica, amb els vots a favor de PSOE, PP, Ciutadans i PDeCat (entre d'altres), els vots en contra de Podem, ERC i CUP (entre d'altres), l'abstenció de Junts i l'absència de Vox.
Memòria democràtica Una de les lleis més difícils d'aprovar va ser la Llei de memòria democràtica, que pretenia aprofundir la de memòria històrica aprovada l'any 2007. La nova llei disposava que l'Estat seria l'encarregat de cercar les prop de 114.000 persones que van desaparèixer durant la guerra i la dictadura i que es crearia un banc genètic i un cens estatal de víctimes. Declarava, a més, que el règim franquista havia estat il·legal, anul·lant les condemnes dels tribunals feixistes, i fixava sancions per l'exaltament del franquisme. També disposava el canvi de nom del Valle de los Caídos, que passava a anomenar-se Valle de Cuelgamuros. Els partits d'esquerres i alguns altres esperaven que la llei anés més enllà i derogués l'amnistia de 1977; per aquest motiu, Junts i la CUP hi van votar en contra i ERC i el BNG es van abstenir.
Impostos a la banca i les companyies energètiques La inflació provocada per la pandèmia i agreujada per la invasió russa d’Ucraïna van generar uns beneficis extraordinaris a les entitats financeres i les companyies energètiques espanyoles. Després de moltes negociacions, el Congrés va aprovar nous gravàmens temporals i extraordinaris per als exercicis 2022 i 2023, xifrats en un 4,8% sobre els interessos i comissions dels bancs amb ingressos superiors als 800 milions d'euros i en un 1,2 % sobre les vendes totals de les energètiques que facturessin més de 1.000 milions d'euros anuals. La llei també preveia sancions importants per a les empreses que traslladessin aquests impostos als clients.
“Llei trans” i de l'avortament Una altra iniciativa legislativa molt controvertida va ser la modificació de la Llei de salut sexual i reproductiva, impulsada des del Ministeri d’Igualtat —tal com l'anomenada “Llei del només sí és sí”—, amb l'objectiu d'ampliar els drets del col·lectiu LGBTIQ+, especialment de les persones trans, i ampliar el dret a l'avortament. Pel que fa als drets trans, la llei reconeixia l'autodeterminació de gènere, és a dir, que amb la voluntat de la persona n’hi hauria prou per a procedir al canvi de sexe registral. Quant a la interrupció de l'embaràs, es reconeixia el dret de les dones d'entre setze i divuit anys a avortar sense permís dels tutors legals.
La llei es va aprovar amb els vots dels partits de Govern, amb el suport d'ERC, el PDeCAT i la CUP i l'abstenció de Junts; amb tot, el reconeixement de l'autodeterminació de gènere va ser fortament criticat tant pels partits conservadors com pel sector transexcloent del PSOE (encapçalat per Carmen Calvo, vicepresidenta del Govern), amb l'argument que la noció de dona perdia sentit des del moment que qualsevol persona se’n pogués declarar sense cap requisit. Aquest mateix sector va criticar que els menors també poguessin sol·licitar, sota certes condicions, el canvi de gènere. Pel que fa a aquest punt, la llei establia que els menors de dotze anys només podrien sol·licitar el canvi de nom al DNI, dels dotze als catorze anys podrien demanar el canvi de gènere amb autorització judicial, dels catorze als setze amb autorització dels tutors legals i a partir del setze sense cap autorització.
Regulació del lloguer