Adelaide di Borgogna. o sia, Ottone re d'Italia és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini (amb contribucions de Michele Carafa) sobre un llibret italià de Giovanni Schmidt. S'estrenà al Teatro Argentina de Roma el 27 de desembre de 1817. Adelaide di Borgogna és un dels títols més infreqüents en la producció operística de Rossini. Es tracta d'una composició d'escriptura musical no gaire habitual en Rossini, resultant bastant sòbria i austera pel que fa als cantants, fent prevaler un equilibri vocal, sobretot pel que fa als rols d'Adelaide i Ottone.

Lluny de ser un relat inventat de prínceps i donzelles, Adelaide di Borgogna pren com a punt de partida un episodi real de la història italiana. L'emperador Otó I el Gran va acudir en ajuda d'Adelaida de Borgonya, vídua del rei Lotari II d’Itàlia, en un moment d'intrigues i lluites pel poder. El que podria semblar la típica escena d'un cavaller que allibera una dama en perill esdevé aquí la dramatització operística d'un esdeveniment que va marcar la política europea del segle X.

Representacions esquerra|miniatura|Elisabetta Manfredini, sembla que l'única cantant de nivell de l'estrena Adelaide di Borgogna es va estrenar el 27 de desembre de 1817 al Teatro Argentina de Roma. L'estrena no va funcionar, i la companyia sembla que va ser molt mediocre, si exceptuem Elisabetta Manfredini. I és que aquell any Rossini havia sobrevalorat les seves forces i estava exhaust. Va haver d'abandonar el recitatiu acompanyat per tota l'orquestra, per una altra vegada el sec, acompanyat pel clavicèmbal, més avorrit, sobretot si no el componia ell.

A la premsa de l'època hi ha poques ressenyes i poc favorables al nou treball de Rossini. Va tenir una carrera curta: en els vuit anys successius es va escoltar a Venècia, Pàdua, Lugo, Liorna, amb una sortida internacional a Lisboa. Després, l'oblit fulminant. Els seus precipitats orígens foren potser en part responsables d'aquest oblit. L'any 1823, Stendhal deia a la seva biografia de Rossini que d'Adelaide només era coneguda la seva ària O crude stelle!, que sovint era cantada amb delit.

Segle XX i més enllà

Les actuacions han inclòs versions de concert amb Della Jones com Ottone i Eiddwen Harrhy com a Adelaide fetes al Queen Elizabeth Hall de Londres el novembre de 1978, i una altra a l'Usher Hall d'Edimburg el 19 d'agost de 2005Tim Ashley, "Adelaide di Borgogna Usher Hall, Edinburgh", The Guardian (London), 22 August 2005 amb l'⁣Orquestra de Cambra Escocesa i Cor amb Jennifer Larmore com a Ottone i Majella Cullagh com Adelaide.

El Festival della Valle d'Itria a Martina Franca a Itàlia va presentar representacions escèniques l'agost de 1984, amb Ottone cantada per Martine Dupuy i Adelaide per Mariella Devia. A més, el Festival d'Òpera Rossini el va presentar a Pesaro l'agost de 2006, amb Daniela Barcellona i Patrizia Ciofi cantant els papers d'Ottone i Adelaide respectivamentDetails of performances and recordings on operadis-opera-discography.org.uk i es va presentar de nou en una nova producció l'any 2011, també amb Barcelona i també amb Jessica Pratt en el paper principal.

Origen i context Adelaide di Borgogna, és la vint-i-tresena òpera de Rossini, i tenint en compte que es va donar a conèixer a Roma el 27 de desembre de 1817, mes i mig després dArmida i dos mesos abans de Mosè in Egitto, ambdues destinades al Teatro San Carlo de Nàpols, va ser escrita a contra-rellotge. De nou el seu fidel amic Michele Carafa (exoficial de Napoleó, ajudant de Murat i reciclat finalment en músic) el va ajudar en el projecte que, com era habitual en Rossini, es va beneficiar de treballs anteriors, en particular l'obertura que comparteix, en un exemple increïble d'adaptabilitat dramàtica, amb La cambiale di matrimonio. Per aquest treball, Rossini va cobrar 300 escuts romans. esquerra|miniatura|Michele Carafa, compositor i amic de Rossini, que va ajudar en els recitatius i potser en algun altre fragment La història de l'òpera es va prendre d'un esdeveniment històric que va tenir lloc en l'època medieval, que marca el final d'un regne italià independent i que condueix al naixement del Sacre Imperi Romanogermànic alemany gràcies als esforços d'Otó. A l'òpera, Adelaide s'esforça per lluitar pel seu poble, atrapada entre la rivalitat política i l'amor de dos homes. Finalment tria Ottone, el millor governant, per a ella i el seu regnat.

El llibretista, Giovanni Federico Schmidt, ja havia escrit per a Rossini el llibret dArmida a principis del mateix any 1817. Adelaida de Borgonya era l'esposa de Lotari, l'últim rei carolingi de la major part de tot el món en aquells dies. L'extens llibret va ser criticat en el seu temps per ser dramàticament difús, i sembla que Schmidt va cometre alguna inexactitud en les dates i els esdeveniments. Sense més importància per l'argument i a tall d'exemple, en el llibret de Schmidt l'acció transcorre l'any 947, quan en realitat Lotario va morir el 950; també col·loca la fortalesa de Canosso a prop del llac de Garda, però en realitat és en els Apenins.

La part de soprano d'aquesta òpera Rossini la va escriure expressament per a la cantant Elisabetta Manfredini.Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32, pàg. 800 ()

Existeix una altra òpera amb el mateix nom, Adelaide di Borgogna al castello di Canossa, amb text de Cesare Malmusi i música d'Alessandro Gandini, amb la qual s'inaugurà el 1841 el nou teatre de la ciutat de Mòdena.

Argument miniatura|Estàtues d'Otó i Adelaida a la catedral de Meissen Any 947, a la vora del llac de Garda, l'aventurer Berengario i el seu fill Aldebert, s'apoderen de la fortalesa de Canossa. L'emperador d'Alemanya, Ottone, ve a socórrer a Adelaide que estima a Aldebert. Els dos homes se la disputen. Ottone li ofereix l'amor i el tron, amb el que Adelaide acaba convertint-se en presonera, en ostatge i en penyora alternativament.

Estructura Simfonia

Acte I

1 Introducció Misera patria oppressa (Cor, Iroldo, Berengario, Adelaide, Adelberto) 2 Cor, scena i cavatina Salve, Italia, un dì regnante - Soffri la tua sventura (Ottone) 3 Duet Vive Adelaide in pianto (Ottone, Adelberto) 4 Coretto Viva Ottone (Cor, Iroldo) 5 Cavatina Se protegge amica sorte (Berengario) 6 Ària Vorrei distruggere (Eurice) 7 Cor, scena i cavatina O ritiro che soggiorno - Occhi miei, piangeste assai (Adelaide) 8 Duet Mi dai corona e vita (Adelaide, Ottone) 9 Final primer Schiudi le porte al tempio (Cor, Adelberto, Berengario, Ottone, Adelaide, Ernesto)

Acte II

10 Introducció Come l'aquila che piomba (Cor) 11 Duet Della tua patria ai voti (Adelberto Adelaide) 12 Ària Sì, sì, mi svena (Eurice) 13 Cor, scena i ària Berengario è nel periglio - Grida, o natura, e desta (Adelberto) 14 Quartet Adelaide! Oh ciel (Ottone, Berengario, Adelberto, Adelaide) 15 Scena i ària Ah, vanne, addio - Cingi la benda candida (Adelaide) 16 Cor, scena i ària Serti intrecciar le vergini - Vieni, tuo sposo e amante (Cor, Ottone)

Enregistraments AnyElenc (Ottone, Adelaide, Berengario, Adalberto)Director, Opera House and OrchestraSegell1984Martine Dupuy, Mariella Devia, Armando Caforio, Aldo BertoloAlberto Zedda, Martina Franca Festival Orchestra and New Cambridge Chorus (Enregistrament d'una actuació al Festival della Valle d'Itria a Martina Franca, sud d'Itàlia, 4 d'agost)Àudio CD: Fonit Cetra Cat: 3984 275912005Jennifer Larmore, Marjella Cullagh, Mirco Palazzi, Bruce FordGiuliano Carella, Scottish Chamber Orchestra and Chorus (Enregistrament d'una actuació a l'Usher Hall, Edinburgh, 19 d'agost)Àudio CD: Opera Rara Cat: ORC 322011, Jessica Pratt, Bogdan Mihai, Nicola UlivieroDmitri Jurowski, Orchestra and Chorus of Teatro Comunale di Bologna. (Enregistrament d'una actuació al Rossini Opera Festival de Pesaro)Blu-ray DVD: Arthuas Musik, Cat: 108060

Referències

Bibliografia

Gossett, Philip; Patricia Brauner, a Amanda Holden (Ed.) (2001), The New Penguin Opera Guide, Nova York: Penguin Putnam.

Osborne, Richard, Rossini, Ithaca, Nova York: Northeastern University Press, 1990 Osborne, Richard, "Adelaide di Borgogna", a Stanley Sadie, (Ed.), The New Grove Dictionary of Opera, Vol. I. p. 19. London: MacMillan Publishers, Inc. 1998

Enllaços externs Llibret de l'òpera

Categoria:Òperes de Gioachino Rossini Categoria:Òperes en italià Categoria:Òperes ambientades a Itàlia Categoria:Composicions musicals del 1817