La casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut era un conjunt d'edificis situat als carrers del Carme, 30-32 i Pintor Fortuny, 21 del barri del Raval de Barcelona, del que només es conserva la casa Pau Vilaregut, catalogada com a bé cultural d'interès local. Tal com indica una placa commemorativa al costat de l'entrada, fou la seu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, institució fundada el 1903: «A la tasca cultural de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Els seus continuadors en el 80è aniversari. A.E.P. - 1903-1983».
Història Segons la documentació notarial, en aquest indret hi havia un casal propietat de Caterina Leon i Balendiu, esposa de Joan de Gatxapay i Vega, pagador general dels Reials Exèrcits a Catalunya, de qui va passar al seu fill Joan Jeroni de Gatxapay-Vera, que també va heretar el càrrec del seu pare. El 1699, aquest el va donar com a dot a la seva filla Lluïsa de Gatxapay i de Reard en el seu matrimoni amb Francesc de Carreras i de Talavera.
El 1722, la seva filla Maria Lluïsa de Carreras i de Gatxapay es va casar amb Josep de Verthamon i Fizes, jutge de les confiscacions de Felip V. El 9 de novembre del 1778, l'hereu Joan Albert de Verthamon i de Carreras es va casar amb la tarragonina Maria Ventura de Vidal i de Jalpí, fixant la seva residència a Tarragona. Aquell mateix any, Maria Lluïsa i el seu fill van llogar el casal al fabricant d'indianes Josep Alabau, que va demanar permís per a construir-hi un clavegueró per a conduir les aigües de la fàbrica fins al carrer d'en Cervelló (actualment Floristes de la Rambla). El 1803, Joan Albert de Verthamon va llogar-lo novament al mateix Alabau i al seu fill Josep Alabau i Cabot,AHPB, notari Antoni Quintana, 29-07-1803. i el 1805, a Eulàlia Dòria, esposa del fabricant de teixits de cotó Bartomeu Maranges,AHPB, notari Francesc Mas i Navarro, 25-05-1805. que tot seguit s'hi va instal·lar.
El 1829, la filla de Joan Albert, Maria Anna de Verthamon i de Vidal, i el seu marit Francesc Maria de Cadenas i t'Serstevens van llogar la casa-fàbrica per 10 anys al fabricant d'indianes Serapi Sangerman,AHPB, Manuel Maspons, 13-07-1829. però aquest va morir poc després,AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/10, f. 267-272v, 09-10-1829; f. 275v-277, 21-10-1828; f. 277-281v, 22-10-1828. Continuació de l'inventari post mortem de Serapi Sangerman i els seus hereus la subarrendaren al fabricant de teixits de cotó i fil de Manlleu Miquel Vilaregut i Padrós (1769-1842) per cinc anys,AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/10, f. 335-377, 22-12-1829. i al seu primogènit Pau Vilaregut i Albafull per altres cinc.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/10, f. 337-378v, 22-12-1829. El primer s'hi va instal·lar l'any següent i va demanar permís per a instal·lar-hi un retòl.AHCB, C.XIV Obreria C-107, 17-10-1830. El juliol del 1841, Miquel Vilaregut va constituir amb el seu fill Pau la societat Miquel Vilaregut i Cia, amb un capital de 44.000 lliures barcelonines, la meitat de les quals foren donades pel pare en compensació pels anys que el fill havia dirigit el negoci.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/22, f. 220-222, 13-07-1841. Miquel va morir el gener del 1842, llegant els actius de la fàbrica a Pau.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/23, f. 17-24, 14-01-1842. Aquesta ocupava el quart lloc en el rànquing de les fàbriques de teixits de mescla en el Cadastre del 1844, amb una cotització de 1.440 rals, només superada per Josep Serra i Marrugat i Jeroni Juncadella amb 2.160 i Bernardí Martorell amb 1.680.
El 1836, Maria Anna de Verthamon i Francesc Maria de Cadenas van demanar permís per a reformar la part occidental del casal (núm. 34), habitada per ells, amb sengles projectes del mestre d'obres Antoni Valls i Galí,AHCB, C.XIV Obreria C-124, 18-07-1836 i 19-08-1836. i el 1849, en van establir en emfiteusi la part oriental (núm. 32) al seu principal llogater, Pau Vilaregut, a condició de no instal·lar-hi cap màquina de vapor en vida del matrimoni.AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/2, f. 185-192, 14-08-1849. El 1852, i per arrodonir el solar, Vilaregut va adquirir la finca contigua (núm. 30) al llauner Bartomeu Nadal,AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/5, f. 474-447v, 18-10-1852. i l'any següent va demanar permís per a enderrocar les construccions existents i aixecar-hi un nou edifici, segons el projecte del mateix Valls.AMCB, Q127 Foment 662 bis C.
Segons la guia El Consultor del 1857, hi havia la fàbrica de teixits de Pau Vilaregut i la de filats i teixits mecànics del seu germà Pelegrí (que també tenia el Vapor Vell de Gràcia i el despatx al carrer de Petritxol, 1), que es van presentar a l'Exposició Industrial del 1860. El 1863, hi havia la fàbrica de teixits de Pau Vilaregut: «Carmen, 30 y 32. D. Pablo Vilaregut. Fábrica de tejidos de seda, lana, algodon é hilo. Especialidad en pantalones, chaqueleria, vestidos y pañoleria. Variedad de otros géneros en crudo, blancos y de colores. Espediciones á todos los puntos.», i la de teixits de cotó de Pere Vilaregut al núm. 34: «Cármen, 34. Fábrica de tejidos de algodon. Acolchados ó muletones grabados. Espediciones á todos puntos. D. Pedro Vilaregut.»
El 1875, i sota la supervisió del seu pare, els germans Manuel i Leopold Vilaregut i Duran van constituir la societat Vilaregut Germans.AHPB, notari Ermenegild Martí i Ferrer, manual 1.342/53, f. 287-290v. El 1876, un cop enderrocat el Convent del Carme i arrasat el seu hort, Pau Vilaregut va demanar permís per a enderrocar la façana posterior i construir-hi una de nova alineada amb el carrer de Fortuny (núm. 21), així com un tercer pis, segons els plànols del mestre d'obres Joan Valls i Calvet,AMCB, Q127 Foment 40 F, 09-05-1876. adquirint una franja de terreny públic.AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, 22-01-1877. Va morir el 1880, i en aquella època, hi havia la fàbrica de gèneres de punt de Felip Alomar i Germà: «Alomar y hermano (Felipe), gran fábrica de géneros de punto movida por vapor. Gran surtido para las Antillas. Especialidad en géneros de punto inglés. Se expiden á todos los puntos de la Península, calle del Carmen, 30 y 32.» i la de filats i trenyelles de cotó de Vilaregut Germans al núm. 34.
miniatura|esquerra|Projecte de reforma (1836) miniatura|esquerra|Projecte de reforma (1836) miniatura|esquerra|Façana de la casa Pau Vilaregut (1853) miniatura|esquerra|Quarteró núm. 78 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció miniatura|Placa commemorativa de l'Ateneu Enciclopèdic Popular|esquerra Es tracta d'un edifici de planta baixa i quatre pisos, una obra austera de línies senzilles i una marcada verticalitat. Els baixos estan articulats amb tres obertures d'arc escarser: la central constitueix la porta d'entrada, mentre que les laterals estan dedicades a comerços. El parament imita carreus i té un sòcol completament llis.
L'única decoració present als baixos són tres grans mènsules, una sobre cada obertura, que actuen com a sosteniment ornamental dels balcons del pis principal i estan profusament arranjades amb relleus vegetals, a més d'una senzilla decoració a base de plafons amb un òcul inserit al centre, que no són presents en els següents pisos. Tot i que la façana, en general, disposa d'una ornamentació discreta i poc abundant, sí que és bastant evident que aquesta va disminuint a mesura que l'estructura creix; el mateix passa amb els balcons, que es van tornant de dimensions més reduïdes. Al llarg de la façana hi ha quatre pilastres flanquejant els balcons amb baranes de ferro forjat (tres a cada planta). Els fusts estan ocupat per una motllura amb relleu enfonsat, cosa que n'accentua la verticalitat. A l'alçada del darrer pis, una imposta separa la pilastra en dues parts. La petita part restant presenta un plafó idèntic als altres però de dimensions molt més reduïdes. El coronament té una cornisa sustentada sobre quatre permòdols, que alhora actuen com a coronament de les pilastres.
A l'interior d'illa i sentit longitudinal, hi havia dues «quadres», una de planta baixa i tres pisos, i l'altra de planta baixa i un pis, separades per un pati, i al fons de la parcel·la hi havia un altre cos edificat de planta baixa i tres pisos amb façana al carrer del Pintor Fortuny.AMCB, Parcel·lari de Vicenç Martorell.
Notes
Referències
Vegeu també Can Carreras (Barcelona) Casa Siscar Casa-fàbrica Maleras-Almirall Vapor Vell (Gràcia) Ca l'Ymbern
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental del Raval Verthamon Verthamon Categoria:Edificis amb terracotes de Barcelona Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Carrer del Carme