Segona batalla de Sirte

La Segona Batalla de Sirte (el 22 de març de 1942) va ser un enfrontament naval al mar Mediterrani, al nord del golf de Sidra i al sud-est de Malta, durant la Segona Guerra Mundial. Els vaixells de guerra d'escorta d'un comboi britànic a Malta van aguantar un esquadró molt més potent de la Regia Marina italiana. El comboi britànic estava compost per quatre vaixells mercants, escortats per quatre creuers lleugers, un creuer antiaeri i 17 destructors. La força italiana estava formada per un cuirassat, dos creuers pesats, un creuer lleuger i deu destructors.O'Hara, 2009 p. 163 Malgrat l'èxit inicial britànic en conjurar l'esquadró italià, l'atac de la flota italiana va retardar l'arribada prevista del comboi abans de l'alba, fet que el va exposar a intensos atacs aeris que van enfonsar els quatre vaixells mercants i un dels destructors d'escorta els dies següents.O'Hara, 2009 p. 169–70

Fons Malta Fins a finals de 1941, 21 vaixells amb 160.000 tones llargues (160.000 t) de càrrega havien arribat a Malta sense pèrdues i s'havia acumulat una reserva de subministraments de set mesos. Tres combois a Malta el 1941 van patir la pèrdua d'un sol vaixell mercant. Des del gener de 1941 fins a l'agost de 1942, 46 vaixells havien lliurat 320.000 tones llargues (330.000 t) però 25 vaixells havien estat enfonsats i els vaixells mercants moderns, eficients, les forces navals i aèries s'havien desviat d'altres rutes durant llargs períodes; S'havien realitzat 31 proves de submarins. Els reforços per a Malta van incloure 19 costoses i perilloses operacions de ferri portaavions per lliurar caces. Malta també va ser una base per a operacions aèries, marítimes i submarines contra els combois de subministrament de l'Eix i, de l'1 de juny al 31 d'octubre de 1941, les forces britàniques van enfonsar unes 220.000 tones llargues (220.000 t) d'enviament de l'Eix a les rutes dels combois africans, 94.000 tones llargues (96.000). t) per la marina i 115.000 tones llargues (117.000 t) per la Royal Air Force (RAF) i el Fleet Air Arm (FAA). Els vaixells carregats que navegaven cap a Àfrica van representar el 90% dels vaixells enfonsats i els esquadrons amb seu a Malta van ser responsables d'aproximadament el 75% dels vaixells enfonsats per avions. Les operacions militars des de Malta i l'ús de l'illa com a lloc d'escenificació, van portar a campanyes aèries de l'Eix contra l'illa el 1941 i el 1942. miniatura|Mapa general de Malta A principis de 1942, els Aliats havien perdut la iniciativa al Mediterrani central, ja que les forces italianes i alemanyes van aïllar Malta i van fer plans per eliminar-la com una amenaça.Bragadin, p. 155–156 Després d'una sèrie de derrotes aliades, l'armada italiana va assolir la superioritat naval a la Mediterrània central a la primavera de 1942."L'operació d'Alexandria va mostrar la recuperació de la greu crisi sota l'amenaça de la qual la flota italiana havia estat durant dos mesos, i indirectament va marcar una victòria definitiva italiana en la "primera batalla de combois". De fet, va obrir un període de clara supremacia naval italiana a la Mediterrània central-oriental." Bragadin, p. 152Sadkovich, p. 219 Com que Malta es quedava sense avions, canons antiaeris, combustible, aliments i municions, comboi. El MW10 va sortir d'Alexandria el 21 de març.Woodman, p. 293Thomas, p. 143 Els britànics esperaven l'oposició dels avions alemanys i italians, així com de les unitats de superfície italianes. El desembre de 1941, els dos cuirassats ( i ) estacionats a la Mediterrània oriental havia estat inhabilitat per un atac dels homes granota italians , deixant la flota només amb creuers i destructors. Es va organitzar un desviament des de Gibraltar, la matinada del 20 de març va navegar el cuirassat —amb els portaavions i , recolzats pel creuer i vuit destructors. L'endemà, l'esquadra va avortar l'operació i va tornar al port: els transports no van poder llançar reforços d'avions a Malta a causa dels dipòsits de combustible de llarg abast defectuosos.Woodman, p. 295 L'escorta del comboi MW10 depenia molt dels destructors, inclosos els destructors més lleugers—per proporcionar protecció antisubmarina i inclòs el creuer antiaeri . Des de Malta es van enviar més destructors i un altre creuer lleuger.""Amb els creuers de Vian, el Carlisle i els destructors Hunts, l'escorta estava ben proveïda de potència de foc antiaèria, ja que tota la força es va unir el matí del 21 de març". Woodman, p. 294

El pla britànic L'almirall Sir Philip Vian, comandant el comboi, va organitzar els seus vaixells en sis divisions més una escorta propera de cinc destructors de classe Hunt per al comboi.Playfair (165) 1a Divisió: destructors , , i 2a Divisió: creuers lleugers i amb el destructor 3a Divisió: destructors i 4a Divisió: creuers lleugers (vaixell insígnia) i 5a Divisió: destructors , , i 6a Divisió: creuer antiaeri i destructor classe Hunt

En cas d'atac a la superfície italià, les cinc primeres divisions s'havien d'allunyar del comboi per enfrontar-se a l'enemic, mentre que la sisena divisió posava fum a l'estela del comboi per enfosquir-lo. Les primeres cinc divisions actuarien com a rereguarda per posar fum i retardar la Regia Marina mentre el Carlisle i els destructors de classe Hunt procedien amb els vaixells de càrrega cap a Malta.Woodman, page 298

La batalla miniatura|El creuer lleuger italià Giovanni delle Bande Nere. Durant la batalla, va aterrar una ronda de 6 polzades (152 mm) al pont del creuer amb la seva segona salva, desactivant el radar i la ràdio.O'Hara, 2009 p. 165 A les 14:30 de l'endemà, els britànics es van enfrontar a un parell de creuers pesats i destructors d'escorta. L'almirall Vian va implementar immediatament el seu pla; els vaixells de càrrega i les escortes van girar cap al sud mentre els creuers lleugers i els destructors restants feien fum i carregaven contra els italians. Després d'un intercanvi de salves, els dos creuers pesats italians van fer marxa enrere en un intent d'atreure els britànics cap a l'esquadró principal italià entrant, i a les 16:37 van tornar per atacar amb el cuirassat Littorio, un creuer lleuger i els seus destructors de protecció.Woodman, p. 299–300 La batalla va durar dues hores i mitja, amb els vaixells britànics que van abandonar la seguretat de la seva enorme cortina de fum per disparar unes quantes volees i després van tornar-hi quan les salves italianes es van acostar massa.O'Hara, 2009 p. 168

Durant un d'aquests intercanvis, el va patir greus danys per un quasi accident quan va ser disparat pel Littorio, i va rebre l'ordre de retirar-se de la línia de batalla i unir-se al comboi. A les 18:34, Vian va decidir enviar els seus destructors per llançar atacs de torpedes des d'uns 4.600 m (5.000 iardes), el més a prop que els italians permetrien apropar-se als britànics. Cap dels torpedes va trobar els seus objectius, però quan el va girar, va ser colpejat amb força per una obús que va penetrar a la seva sala de calderes i va encendre un incendi, que el va aturar temporalment. La batalla va començar amb un vent de 25 kn (29 mph; 46 km/h) que bufava cap al nord-oest, amb el vent que continua augmentant durant el dia; un factor que va afavorir l'artilleria dels vaixells italians més grans durant tota la batalla, però la direcció del vent va ajudar a la col·locació de cortines de fum pels vaixells de Vian.Llewellyn, p. 37–53.

El també va ser colpejat per estelles d'obusos dels canons principals del cuirassat que van perforar una mampara, provocant algunes inundacions però sense víctimes.Greene & Massignani, p. 220 A les 18:55, el Littorio havia estat colpejat per un obús de 4,7 polzades (120 mm), amb danys insignificants. El seu hidroavió es va incendiar per l'explosió d'una salva d'ell mateix darrera de la torreta al mateix temps. Això va fer que els britànics afirmessin que un dels torpedes va impactar cap a casa.O'Hara, 2009 p. 167Bragadin, p. 162 Al capvespre, abans de les 19:00, els italians es van rendir i van tornar cap a casa. Sense radar, haurien estat en un desavantatge important en una acció nocturna, com a la batalla del cap Matapan."No obstant això, sense radar, Iachino no va poder aprofitar el seu èxit després que el sol s'hagués posat, i així a les 18:41, molt abans de l'impacte al Littorio i mitja hora després que Roma li hagués ordenat que tornés si no podia tancar. a Vian, va decidir tornar cap a casa." Sadkovich, p. 245 Els italians van superar els seus homòlegs britànics, però semblaven poc disposats a tancar-se per un cop decisiu, potser desconfiats de l'amenaça dels torpedes de la força destructor britànica numèricament superior."Malgrat les difícils condicions meteorològiques, els vaixells italians havien maniobrat perfectament seguint les línies establertes pel seu comandant, i van lliurar la llarga batalla amb decisió i tenacitat. Els britànics van maniobrar de manera desorganitzada i amb una timidesa inusual, excepte per la últim atac valent realitzat pels seus destructors. Tampoc s'ha d'oblidar que si bé els italians tenien una major potència de foc en tres dels seus vaixells, els britànics tenien l'avantatge en nombre d'unitats enfrontades, i aquest factor va ser indiscutiblement important ateses les condicions particulars. de la batalla". Bragadin, p. 165–166

Conseqüències Anàlisi Gairebé tots els autors han valorat la batalla com una victòria britànica, atribuïda a l'escorta de creuers lleugers i destructors que va evitar que els italians danyessin el comboi rebutjant un esquadró italià format per un cuirassat i dos creuers pesats durant els atacs aeris massius de l'Eix.Archibald: "the best cruiser action of the war" (221) Alguns autors, tot i que generalment reconeixen l'èxit britànic, escriuen la batalla com un assoliment parcial italià en retardar i apartar el comboi.Belot (162–163), Bernotti (79), Bauer & Young (762), Llewellyn (52), Macintyre (136), De la Sierra (365), Stephen (115) and Wilmott & Fowler (45) Gairebé totes les fonts reconeixen que la flota italiana va infligir danys importants i diverses baixes a l'esquadró britànic mentre va patir danys mínims i cap baix a canvi.Cunningham, p. 454: "Tampoc s'ha de cometre l'error de pensar que els italians eren ineficients en aquesta acció. Els nostres destructors... van ser rebuts per un foc pesat i precís, i va ser només per mercè de la Providència que molts no van ser enfonsats i encara més danys greus."Bragadin, p. 164: Pel que fa al balanç del tiroteig, cap vaixell italià va patir el més mínim dany, sense tenir en compte algunes esgarrapades a la coberta del Littorio causades per fragments d'obusos. D'altra banda, el tret italià, malgrat els seus handicaps. , va causar un dany considerable a l'enemic""Per molt qualificat, Iachino havia guanyat sens dubte una victòria moral". (Sadkovich, p. 247) Sus oponentes se retiraban, conscientes ya de los peligros de la noche pero no vencidos. ("Els seus adversaris [Els italians] es van retirar, conscients dels perills de la nit, però invictes.") (de la Sierra, p. 365) Els avions de l'eix van atrapar el comboi britànic al mar, van perseguir els vapors supervivents fins al port i es van perdre més del 80% dels subministraments. L'operació del comboi britànic va ser un fracàs estratègic.Woodman, page 316: "Tot i que l'esquadró havia aconseguit una victòria tàctica notable contra pronòstics considerables, com va demostrar l'immediat cavaller de Vian, l'Operació MG1 en el seu conjunt havia estat un fracàs estratègic".Stephen, p. 115: "En molts aspectes, la batalla de Sirte és com el Gloriós Primer de juny de 1794. Tàcticament va ser un èxit brillant per als britànics, però operativament i estratègicament va ser un fracàs. Iachino havia aconseguit forçar el comboi a maniobrar tan al sud que La força aèria de l'eix va ser capaç d'actuar en sinergia per assegurar-ne la destrucció".

Orde de batalla 60px|Itàlia Regia Marina Almirall Angelo Iachino 1 cuirassat: Littorio