La casa Vídua de Guarro és un edifici situat als carrers Ample, 46 i de Marquet, 1 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Història El 1837, el fabricant de paper Josep Guarro i Calvet va adquirir al corredor reial de canvis Joaquim Molet i Antúnez i als comissionats dels seus creditors una casa al carrer Ample,AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/15 (1a part), f. 146v-152v, 05-09-1837. on va establir el seu magatzem, i el 1848 va obtenir de Maria Daroca, vídua de Miquel Fortuny (que fou propietari del molí paperer del Carme a Capellades) l'establiment enfitèutic d'una finca contigua als baixos de la cantonada amb el carrer de Marquet: «Ancha 46, Depósito de la fábrica de papel de D. José Guarro y Calvet. Papel á mano para escribir, de todas clases, de la fábrica sita en Gélida (Capellades). Espediciones á todos puntos.»

A la seva mort, fou succeït pel seu fill Venceslau Guarro i Menor, que el 1868 es va casar amb Camil·la Casas i Jover, filla del fabricant d'estampats Ramon Casas i Jordà.AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/61, f. 2113-2125, 20-10-1868. Capítols matrimonials de Venceslau Guarro i Menor i Camil·la Casas i Jover. El 1922, ja vídua, va encarregar a l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt el projecte d'un nou edifici, però va morir el 1924 sense veure acabada l'obra, enllestida el 1926 pel seu fill Lluís Guarro i Casas.

Descripció És un edifici d'habitatges de renda amb la façana principal al carrer Ample i la lateral al de Marquet, i consta de planta baixa i cinc pisos.

Els baixos estan ocupats per dos locals comercials, el vestíbul d'accés i la porteria. L'escala de veïns està centralitzada, amb dos petits celoberts a davant i a darrera. L'altre celobert es situa a la paret mitgera. El número d'habitatges per plantes va creixent de baix a dalt: així, el principal i el primer pis en tenen 2, el segon i el tercer en tenen 3, i el quart en té 4. Tanmateix, la distribució interior és quelcom irregular i està supeditada a la composició de les façanes, on l'arquitecte va jugar amb la distribució de les obertures, de formes i dimensions diverses, creant uns ritmes imprevistos de variades simetries.

La influència de l'arquitectura del Renaixement italià, especialment dels palaus de Florència, és palesa a la cornisa, una al·lusió irònica a elements clàssics molt geometritzats, i els motius geomètrics a les cantonades recorden la maçoneria de les construccions tradicionals catalanes. Aquests es repeteixen al voltant de la porta principal, com una versió estilitzada dels aborsonats barrocs. Les finestres petites i seguides del quart pis recorden les galeries de l'arquitectura civil catalana, i les baranes dels balcons es poden inscriure en les estilitzacions geomètriques de l'Art déco. Tot plegat, dona a aquest edifici un caràcter singular en què es barregen el corrent vernacular i italianitzant del Noucentisme amb les tendències parisines de l'època (de fet, el 1925 Antoni Puig i Gairalt hi visità l'Exposició de les Arts Decoratives).

Referències

Vegeu també Casal del Molí Vell (Gelida) Casa Lluís Guarro Casa-fàbrica Casas Torre de la Comanda de Sant Joan Can Casas (Alella) Can Sanmiquel

Bibliografia

Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Edificis noucentistes de Barcelona Categoria:Carrer Ample