La XI Legislatura del País Valencià va començar el 26 de juny de 2023, data en què es van constituir les noves Corts Valencianes arran de les eleccions de maig d'aquell mateix any.
Eleccions
Les eleccions a les Corts Valencianes corresponents a la XI Legislatura es van celebrar el 28 de maig de 2023. El resultat d'aquestes eleccions va suposar la fi de la coalició de govern entre el Partit Socialista del País Valencià (PSPV), Compromís i Unides Podem (aquest no va obtindre representació en aquesta ocasió) que havia governat les darreres dues legislatures.
El Partit Popular (PP), liderat per Carlos Mazón, va guanyar les eleccions amb 881.893 vots (36,20%) i 40 escons, insuficients per a obtindre la majoria absoluta necessària per a governar en solitari. El 13 de juny, abans de l'inici de legislatura, es va anunciar un pacte de govern entre el PP i Vox, que havia obtingut 310.184 vots (12,73%) i 13 diputats. El pacte, tot i que les parts no el batejaren amb un nom, va rebre el sobrenom de «pacte del tovalló» de forma despectiva per part dels partits de l'oposició pel fet que va ser negociat i tancat en molt poc de temps i amb escassos i escarits 5 punts d'acord, tan que podien cabre en la superfície d'un tovalló de paper.
Segons va transcendir, el candidat i líder de Vox Carlos Flores quedava exclòs com a membre del futur Consell de la Generalitat degut a que els dies previs es publicava la notícia que anys enrere havia sigut condemnat per violència masclista. Flores no va arribar a prendre possessió de l'escó a les Corts i va encapçalar la llista de Vox per la circumscripció de València a les eleccions generals celebrades aquell mateix mes de juliol.
A l'oposició resten el PSPV, liderat per Ximo Puig amb amb 708.142 vots (29,07%) i 31 diputats, i Compromís, amb 357.989 vots (14,70%) i 15 diputats amb Joan Baldoví al capdavant.
Institucions Corts Valencianes
Mesa de les Corts La mesa de les Corts Valencianes, encarregada d'adoptar totes les decisions i les mesures per a l'organització del treball i el règim i el govern interiors de la cambra, així com elaborar i aprovar els Estatuts de govern i règim interior de les Corts Valencianes entre d'altres funcions, està integrada per la presidència de les Corts, dues vicepresidències i dues secretaries. La mesa d'edat (presidida pel diputat o diputada de major edat, a qui assisteixen com a secretaris el diputat i la diputada de menor edat) que va presidir inicialment la sessió constitutiva era la següent:
enllaç=Cortes_Valencianas|90x90pxMesa d'edat de les Corts Valencianesen la sessió constitutiva de la XI legislatura (26 juny 2023)CàrrecTitular Presidència20x20pxCarlos Laguna AsensiSecretària20x20pxMaría José Calabuig VanyóSecretari20x20pxJosé Muñoz SalvadorFont: Corts Valencianes
La distribució de càrrecs de la Mesa de les Corts, que s'incorporà al pacte entre el PP i Vox, mantenia la majoria dels partits de dreta amb 3 dels 5 càrrecs d'aquest òrgan: la presidència per a Vox i la vicepresidència i secretaria primera per al PP. Els dos càrrecs restants per a l'oposició. En aquest punt el PSPV, en el procés de negociació amb la resta de partits polítics, no va considerar cedir a Compromís un lloc en la mesa i ocupar la vicepresidència i secretaria vacant amb dos diputats del seu grup. Però durant la votació es va produir una sorpresa d'última hora, ja que el PP va aportar els vots necessaris perquè Maria Josep Amigó, candidata de Compromís a la secretaria segona, n'obtinguera un més que la candidata socialista, Josefina Bueno. Una vegada finalitzada la votació, la mesa va quedar organitzada de la manera següent:
enllaç=Cortes_Valencianas|90x90pxMesa de les Corts Valencianes de la XI Legislaturaen el moment de la seua constitució (26 juny 2023)CàrrecTitular Presidència20x20pxLlanos Massó LinaresVicepresidència primera20x20pxAlfredo Castelló SáezVicepresidència segona20x20pxGabriela Bravo SanestanislaoSecretaria primera20x20pxVíctor Soler BeneytoSecretaria segona20x20pxMaria Josep Amigó LaguardaFont: Corts ValencianesEl gener de 2025, la vicepresidenta segona de les Corts Gabriela Bravo presenta la seua renuncia al càrrec i a l'escó al parlament. El PSPV, partit que representava la dimitida Bravo, va demanar arribar a un acord amb el PP per tal que el lloc vacant a la mesa quedara ocupat per la diputada socialista Maria José Salvador però finalment el PP va pactar amb Vox la designació de la diputada popular Magdalena González La Red com a nova vicepresidenta segona de la mesa. D'aquesta manera el PSPV, segon partit amb més escons al parlament, va perdre la representació a la mesa de les Corts. enllaç=Cortes_Valencianas|90x90pxMesa de les Corts Valencianes de la XI Legislatura(en 26 març 2025)CàrrecTitular Presidència20x20pxLlanos Massó LinaresVicepresidència primera20x20pxAlfredo Castelló SáezVicepresidència segona20x20pxMagdalena González La RedSecretaria primera20x20pxVíctor Soler BeneytoSecretaria segona20x20pxMaria Josep Amigó LaguardaFont: Corts Valencianes
Representació al Senat per designació Una de les funcions que exerceixen les Corts Valencianes és la designació dels senadors i senadores que han de representar el País Valencià al Senat, d'acord amb la Constitució Espanyola i la Llei de designació de senadors o senadores en representació del País Valencià.
La votació del ple de les Corts Valencianes a tal efecte va tindre lloc el 27 de juliol de 2023. Els diputats d'Iniciativa del Poble Valencià no van participar en la votació del candidat de Compromís, Enric Morera, en senyal de protesta pel procés intern d'elecció, ja que el candidat havia de ser (segons aquesta formació) Carles Mulet.
enllaç=Senat_d'Espanya|center|53x53pxResultat de la votació a les Corts Valencianes per a la designació de la representació al Senat espanyolTitularsSuplentsSuportssense marc|40x40pxGerardo Camps DevesaCarolina Salvador MolinerTeresa María Belmonte SánchezRubén Moreno PalanquesFernando Carbonell TatayEl PP va cedir el nomenament del seu tercer senador a Vox, d'acord amb l'acord de govern entre ambdues formacions.María Teresa Cervera Garcíasense marc|40x40pxXimo Puig i FerrerEva Redondo GameroRocío Briones MoralesRafa Briet Seguísense marc|40x40pxEnric Morera i CatalàElsa Vilalta FonfríaFont: Corts Valencianes
Presidència de la Generalitat
La sessió d'investidura del president de la Generalitat Valenciana es va celebrar el 13 de juliol de 2023. El candidat popular Carlos Mazón va rebre el suport de 53 diputats (40 del PP i 13 de Vox), front als 46 vots en contra del PSPV (31) i Compromís (15).
enllaç=President_de_la_Generalitat_Valenciana|center|125x125pxResultat de la votació d'investidura del president de la Generalitat ValencianaCandidatDataVotcenter|30x30pxcenter|33x33pxcenter|40x40pxcenter|40x40pxTotal center|sense marc|186x186pxCarlos Mazón(PP)13 de juliol de 2023Majoria requerida: absoluta (50/99) Sí40 1314x14px No 31 1510x10px Abs.El 3 de novembre de 2025 Carlos Mazón presenta la seua dimissió del càrrec de president en un context social de crítica i descrèdit de la seua gestió després de la Gota freda de 2024. Un any després del succés tràgic en què les peticions de dimissió eren constants per part de la societat i de l'oposició política, Mazón va rebre una gran escridassada per part de les víctimes en l'acte del funeral d'estat celebrat el 29 d'octubre de 2025. Va dimitir com a president tot i que no va convocar eleccions anticipades per a la tria d'un nou president i va apel·lar a l'acord entre el PP i Vox per tal de trobar una nova persona que assumira el càrrec. Tampoc va deixar l'escó de diputat a les Corts el que li permetia mantindre l'aforament judicial en una hipotètica imputació per part de les investigacions realitzades en relació amb la gota freda de 2024.
Les especulacions sobre la continuïtat de la legislatura es tancaren dies després, l'11 de novembre, amb la designació de Juan Francisco Pérez Llorca com a candidat a substituir a Mazón amb el vist-i-plau del líder espanyol del PP Alberto Núñez Feijóo però sense tindre garantit el suport parlamentari de Vox, necessari per a l'envestidura del virtual nou president. Finalment Pérez Llorca va ser triat per majoria absoluta amb els vots de PP i Vox en primera votació a la sessió de les Corts de 27 de novembre de 2025. enllaç=President_de_la_Generalitat_Valenciana|center|125x125pxResultat de la votació d'investidura del president de la Generalitat ValencianaCandidatDataVotcenter|30x30pxcenter|33x33pxcenter|40x40pxcenter|40x40pxTotal center|sense marc|209x209pxJuan Francisco Pérez Llorca(PP)27 de novembre de 2025Majoria requerida: absoluta (50/99) Sí40 1314x14px No 31 1510x10px Abs.
Consell de la Generalitat
L'estructura i composició del Consell de la Generalitat es va conèixer el 19 de juliol de 2023, quan es van publicar al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana els decrets de reorganització del Consell i de nomenament dels consellers i conselleres, els quals van prendre possessió dels seus càrrecs el mateix dia.
El govern presidit per Carlos Mazón, a més dels càrrecs nomenats pel PP, estarà conformat per 3 dirigents de Vox que gestionen la vicepresidència primera i conselleria de Cultura i Esports amb l'ex-torero Vicente Barrera al capdavant i les conselleries de Justícia i Interior i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El PP gestiona les restants 6 conselleries, a més de la vicepresidència segona sota la figura de la consellera Susana Camarero, i la portaveu del Consell que recau en la consellera Ruth Merino.
La primera crisi de govern es produeix el juliol de 2024 amb la sortida de Vox del Consell el que suposarà la supressió d'una vicepresidència i la integració de la conselleria de Cultura amb Educació, així com la incorporació de dos nous consellers: Miguel Barrachina i Vicente Martínez Mus a Agricultura i a Medi Ambient i Infraestructures respectivament. Pocs mesos després, arran de la catàstrofe provocada per la Gota Freda a diverses comarques i la posterior gestió, Mazón destitueix a la consellera d'Interior Salomé Pradas i a d'Indústria Núria Montes per tal de reestructurar el seu govern. En aquesta segona crisi s'incorporen el militar Francisco José Gan Pampols com a nou vicepresident per a la Reconstrucció i Juan Carlos Valderrama a Emergències i Interior, departaments de nova creació; i Núria Martínez i Marián Cano en substitució de Pradas i Montes respectivament.
Amb la dimissió de Mazón el 3 de novembre de 2025, en la qual també deixa el càrrec el vicepresident Gan Pampols, el Consell de la Generalitat esdevé "en funcions" fins al nomenament del nou president Pérez Llorca que remodelà el Consell, en la que seria la quarta crisi de govern des de l'inici de legislatura.
Acció legislativa Pacte PP-Vox El pacte de govern entre el PP i Vox, signat abans de l'inici de la legislatura (el 13 de juny de 2023), va marcar el rumb de l'acció legislativa a les Corts, tot i el trencament del mateix poc més d'un any després de la seua signatura. El juliol de 2024 Vox decideix trencar els pactes de govern subscrits amb el PP a tota Espanya arran de la polèmica sorgida per l'acord entre el govern de l'Estat (PSOE) amb les comunitats autònomes per a la distribució de menors migrants. El líder de Vox Santiago Abascal anuncia el trencament dels acords de govern arreu de l'Estat la nit de l'11 de juliol i minuts després el president de la Generalitat Valenciana anuncia el cessament del vicepresident Barrera i els dos consellers de Vox al govern.
Tot i el trencament del pacte, Vox va seguir donant suport parlamentari el que va permetre al PP seguir governant. De fet, el 17 de març de 2025 Carlos Mazón va anunciar l'acord amb Vox per aprovar els pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2025.
Política fiscal