Gabrielle Suchon (Semur-en-Auxois, 24 de desembre del 1632 - Dijon, 5 de març del 1703) fou una filòsofa francesa del segle XVII que va participar en debats sobre la condició social, política i religiosa de les dones en l'era moderna. Es considera la seua obra protofeminista. Els seus textos més destacats són Traité de la morale et de la politique i Du célibat volontaire.
Sembla que Suchon és la primera filòsofa a produir una obra significativa dedicada exclusivament al tema de les dones. L'escriptura de Suchon és única perquè es dirigeix específicament a les dones, a diferència de la majoria de la filosofia de l'època, l'audiència principal de la qual eren els hòmens.
En les seues obres, Suchon sosté que les dones mereixen els drets naturals de llibertat, aprenentatge i autoritat. Afirma que una dona pot viure una vida plena sense casar-se, i promou el poder del celibat voluntari seglar.
Biografia Gabrielle Suchon nasqué a Semur-en-Auxios (Borgonya) el 24 de desembre del 1632, filla de Claude Mongin i Claude Suchon. Sa mare provenia d'una família terratinent relativament acomodada. Molts hòmens de la família Mongin havien exercit de juristes. El pare de Gabrielle provenia d'una línia de nobles menors que històricament havien sigut funcionaris. Claude Suchon fou fiscal del rei fins a la seua mort, el 1645.
Gabrielle Suchon possiblement tingué un germà menut, anomenat Claude Suchon.
Suchon fou autodidacta perquè a les dones se'ls prohibia estudiar en institucions públiques en aquella època. Els seus escrits deixen clar que estava versada en les Sagrades Escriptures i en l'obra de filòsofs i escriptors clàssics i coetanis.
Estudià Sòcrates, Plató, Aristòtil, Ciceró, Sèneca, Plutarc i altres filòsofs antics. Va emprar el seu elogi de les qualitats o figures femenines per a argumentar a favor de la igualtat de sexes.
Coneix l'obra d'escolàstics com sant Tomàs i sant Joan de la Creu. També respon a les afirmacions de l'important tractat feminista De la igualtat dels dos sexes (1673) de François Poullain de la Barre.
Cita evidència de capítols de la Bíblia en el seu Traité de la morale et de la politique. Va passar els primers anys en un convent, on probablement va rebre l'educació religiosa d'una monja. Les monges tenien prohibit llegir directament de les Escriptures sense la interpretació d'un bisbe, la qual cosa implica que Suchon continuà la seua educació bíblica fora del convent. Fou autodidacta i s'especialitzà en la Bíblia, els clàssics i la filosofia coetània després d'escapar del convent.
Convent de Semur La vida adulta de Suchon es reconstrueix sobretot per documents oficials de l'Església. El seu parador durant l'etapa adulta continua sent un misteri. La majoria de les fonts diuen que Suchon fou enviada a un convent de dominiques de Semur després de la mort de son pare el 1645 i hi va viure fins al 1666.
Algunes recerques històriques recents han qüestionat quan i per què enviaren Suchon al convent de Semur. Hi ha qui diu que l'enviaren al convent poc després de la mort del seu pare per a alleujar les càrregues econòmiques de la família, i qui considera que l'enviaren al convent uns anys més tard després de no poder assegurar-li un matrimoni desitjable.
Contestació de vots Els documents de l'Església han revelat que el 15 d'octubre del 1666 Suchon fou traslladada del convent de Semur al monestir jacobí de Langres. No és pas clar si Suchon s'hi instal·là o no. Hi ha qui especula que Suchon utilitzà la disfressa d'aquesta transferència per a escapar i viatjar a Roma. Va presentar una petició al papa perquè impugnàs els seus vots i es restablís com a laica. La petició de Suchon fou llegida per la Congregació per al Clergat a Roma el 10 de setembre del 1672. Els documents mostren que, al 1673, Suchon ja no era en la llista de monges de Langres. El desig de Suchon de denunciar els seus vots fou la causa de la relació tibant amb la seua família durant la major part de la seua vida.
Vida com a dona laica Se sap molt poc sobre la vida de Suchon fora del convent. És molt probable que començàs la seua vida com a laica el 1673. L'evidència suggereix que passà al voltant de vint anys a Dijon ensenyant i escrivint abans de publicar el Traité de la morale et de la politique el 1693.
Va romandre soltera tota la vida. Va morir el 5 de març del 1703 a Dijon, després de passar els darrers anys com a professora i escriptora.
Obres Context Suchon escrigué mentre es desenvolupava un debat intel·lectual anomenat querella de les dones a Europa (segles XIV-XVII). Els qui hi participaren, hòmens i dones, van respondre als atacs contra les dones debatent la naturalesa moral i social de la feminitat. Els hòmens van dominar el moviment, fins i tot en un gènere que se centrava en la condició de les dones. A causa del contingut de la seua obra i l'època en què escrigué, la majoria d'historiadors consideren que Suchon contribuí a aquest moviment intel·lectual popular.
L'estructura establerta d'arguments pertanyents a la querella de les dones consistia en dos enfocaments: enumerar dones al llarg de la història les accions de les quals van exemplificar la seua vàlua; i analitzar les raons socials i econòmiques per les quals es considerava que les dones eren desiguals. El Traité de la morale et de la politique de Suchon difereix i amplia el model presentat per destacats escriptors en la querella. Suchon és l'única dona participant que escriu un tractat, una forma d'escriptura completa i autoritzada. En aquest, el seu estil i enfocament és original i emfasitza la seua individualitat com a escriptora. La seua escriptura suggereix que ella creia que els seus mètodes eren superiors als estils argumentatius estàndards de la querella.
Suchon és la primera persona que es dedica a la filosofia que condemna completament el matrimoni i discuteix el celibat femení seglar. És una de les primeres persones filòsofes que afirma que la seua audiència són dones, no pas hòmens. Això és significatiu perquè a les dones se'ls havia restringir la lectura i la participació en el treball intel·lectual i, pràcticament, tots els acadèmics establerts eren hòmens llavors. La seua perspectiva es degué considerar radical tant pels intel·lectuals com per la persona comuna, home o dona.
Tractat de moral i política Va publicar en un principi el Traité de la morale et de la politique amb el pseudònim GS Aristophile el 1693. El pseudònim consta de les arrels gregues aristo-, que significa 'excel·lència', i -phile, que significa 'amant'. És un joc de paraules que significa 'amant de l'excel·lència'. Encara que Suchon empra un pseudònim, no té por de revelar que és una dona en el prefaci del Traité de la morale et de la politique.
El Tractat sobre moral i política inclou una anàlisi sobre l'opressió femenina i suggereix una solució a aquesta antiga i omnipresent aflicció. Suchon vol motivar les dones a desfer-se dels grillons de la dependència i la ignorància. El tractat es divideix en tres seccions: llibertat, aprenentatge i autoritat. Comença afirmant que moltes dones creuen que la seua condició "inferior" és natural per al seu sexe. Suchon condemna aquesta idea i afirma que les dones tenen una capacitat d'aprenentatge i autogovern igual a la dels hòmens; i que el confinament de les dones a l'esfera privada és un mecanisme d'opressió. Insta les dones a resistir les expectatives socials i a adquirir educació per tal de revertir l'injust sotmetiment als hòmens.
Afirma que la religió i les Escriptures s'estan utilitzant per a reforçar la subjugació de les dones a la supremacia masculina. La seua idea de l'autonomia femenina repta directament l'autoritat dels esposos i els eclesiàstics.
Usa textos clàssics i religiosos per a argumentar per l'apoderament femení. Aquest ús és un tema de debat per als historiadors actuals. Els pensadors posteriors a la Il·lustració considerarien l'obra de Suchon sense mèrit filosòfic perquè no exclou els textos religiosos.
Llibertat En la seua secció sobre la llibertat, Suchon descriu la naturalesa complexa i extensa de la privació de llibertat a les dones històricament.
Dona exemples de dones admirables escriptores i en la història per a demostrar que les dones tenen capacitat de ser independents i iguals als hòmens. Afirma que la llibertat física i la llibertat per a descobrir el coneixement són drets naturals.
Afirma que els hòmens oprimeixen i degraden les dones, i aquestes es veuen obligades a respectar els seus opressors. Suchon afirma que Déu creà els éssers racionals perquè fossen lliures i afirma que quan les dones assoleixen el dret a la llibertat, neguen la idea ancestral que són inherentment inferiors als hòmens.
Aprenentatge Suchon descriu les dones com iguals als hòmens en intel·lecte. Diu que "la privació de coneixement a les dones no s'origina en la llei divina ni natural", i atribueix l'opressió femenina a construccions socials creades pels hòmens. Afirma que "la ignorància és una manera d'esclavitud", i advoca per l'educació com l'eina amb què les dones poden combatre el seu sotmetiment als hòmens.
Des d'un punt de vista religiós, diu que un bon cristià s'esforça a millorar-se a si mateix. Les dones són privades de les eines per a superar-se espiritualment i social, en concret per l'educació. Suchon afirma que, en negar a les dones el dret al coneixement, se'ls nega la capacitat d'actuar en l'àmbit públic.
Autoritat En la tercera secció, l'autora analitza les relacions de poder entre hòmens i dones. Diu que, quan a les dones se'ls nega l'autoritat, se'ls impedeix actuar sobre la tendència innata de fer allò correcte. Considera que Déu donà poder sobre la natura tant a hòmens com a dones i és per això que la suposada superioritat dels hòmens sobre les dones és una distorsió de la voluntat divina.
Emfasitza l'efecte negatiu en la societat i el món per l'opressió femenina. En excloure les dones del debat intel·lectual, la societat en conjunt es veu privada de grans pensadores.
L'obra de Suchon conclou plantejant la qüestió de si les dones poden realment exercir els seus drets dins una societat creada per i per als hòmens. miniatura|Du Celibat Volontaire, Gabrielle Suchon (1700)
Du célibat volontaire (Sobre la vida célibe lliurement triada) En Du célibat volontaire, Suchon presenta una altra solució perquè les dones escapen de l'opressió. Concep la llibertat femenina com a autonomia per existir activament o per a viure una vida educada i informada. Sosté que una vida sense restriccions socials en què s'és lliure de perseguir l'intel·lectualisme és millor que el matrimoni i els vots religiosos.
Suchon parla del celibat com neutralitat. Encunya el terme "neutralista" i descriu les dones que viuen la vida celibatària com a tals. La persona "neutralista" es dedica a Déu, ajuda els altres i es cultiva a si mateixa.
Detalla els dotze beneficis del celibat femení. Un benefici important de renunciar al matrimoni és cuidar els pobres en lloc de tenir fills. Afirma que una vida celibatària és possible per a dones riques, vídues i per a les dones pobres que treballen per a mantenir-se. Suggereix l'amistat com un remei per a la malenconia que comporta la manca de vincles familiars.
Considera el celibat no com una virtut religiosa, sinó com un mitjà pràctic per obtenir autonomia individual i la llibertat de les dones. No descarta que algunes dones puguen sentir la inclinació cap als vots religiosos i les anima a seguir el camí religiós. Condemna enèrgicament, però, els pares que imposen la vida religiosa a les seues joves i ingènues filles per motius egoistes.