és un revolucionari cubà que va lluitar a les ordres del Che Guevara a la Revolució Cubana i a Bolívia, on va ser un dels tres cubans supervivents de la Guerrilla de Ñancahuazú. Posteriorment, va aconseguir el grau de coronel a les Forces Armades Revolucionàries de Cuba.

Biografia Nascut en una masia situada en plena Sierra Maestra,Converse con Urbano, por Víctor Joaquín Ortega, Revista Cuba Ahora, 2007 es va integrar a la guerrilla del Moviment 26 de Juliol el 1957 quan encara era un adolescent de 15 anys.

Va ser escorta i part del grup de màxima confiança del Che Guevara, entre els quals també hi havia Juan Alberto Castellanos, Hermes Peña, Carlos Coello «Tuma», Harry Villegas «Pombo» i Angel Felipe Hernández «Sitaini».

Va participar en la batalla de Santa Clara i en altres combats i després es va establir al Castell de San Carlos de la Cabaña, a l'Havana, a partir de gener de 1959.

El 1961 va ser secretari de la delegació cubana encapçalada pel Che Guevara a la Conferència Social i Econòmica Interamericana que es va realitzar a Punta del Este.

Entre 1966 i 1967 Tamayo va participar del focus guerriller que el Che Guevara va establir a Bolívia, a la zona del riu Ñancahuazú. El grup guerriller va prendre el nom d'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Bolívia amb seccions de suport a Argentina, Xile i Perú. Els enfrontaments armats van començar el 23 de març de 1967.

Allà va adoptar com a nom de guerra el d'«Urbano», amb el qual se'l coneix des de llavors internacionalment. Va ser un dels cinc homes (tres cubans i dos bolivians) que va aconseguir escapar del setge militar que va anihilar al grup guerriller.Els cinc homes que van aconseguir escapar van ser els cubans Leonardo Tamayo, Harry Villegas i Dariel Alarcón, i els bolivians Guido Peredo «Inti» i David Adriazola Veizaga «Darío». Tamayo ha comentat que si hagués sabut que el Che Guevara es trobava presoner a La Higuera el petit grup supervivent hagués intentat el rescat: Després de 1967 va servir a l'exèrcit cubà participant com a assessor militar a Angola i Nicaragua. La seva última missió de combat va ser el 1988. Actualment treballa a la direcció nacional de l'Associació de Combatents en la formació de les noves generacions. Presideix la Comissió Parlamentària d'Amistat Cuba-Etiòpia.

Referències

Bibliografia

Categoria:Militars cubans Categoria:Guerrillers cubans Categoria:Nascuts el 1941