El Festival de Cinema de Douarnenez/Gouel ar filmoù és un festival de cinema que té lloc a Douarnenez (Finisterre, Bretanya).Festival De Cinema De Douarnenez a filmfsetivals.com
Fundada l'any 1978, l'Associació Festival de Cinema de Douarnenez té com a objectiu principal descobrir, a través del seu cinema i a través del cinema, pobles minoritzats i/o minoritaris que lluiten per les seves cultures, les seves llengües, la seva identitat i fins i tot la seva supervivència. En ressonància amb la seva identitat bretona, el Festival persegueix el seu viatge cinematogràfic i humà des de fa 40 anys, convocant aquí i en altres llocs, la creació i la cultura bretones, així com la diversitat de lluites artístiques i creacions dels pobles del món.
Història El festival va ser creat l'any 1978 per un grup de joves amants del cinema vinculats a la MJC de Douarnenez. Tres causes són especialment properes als seus cors: la lluita contra el projecte de creació d'una central nuclear a Plogoff, la situació al Tercer Món i el renaixement de la cultura bretona. L'associació Festival de cinema de Douarnenez (llei d'associació 1901) té un conveni amb la ciutat de Douarnenez, amb el Consell Departamental de Finisterre i la Regió de Bretanya.
Fins al 1989, el Festival va estar vinculat a les activitats de la MJC, aleshores es va crear una associació per fer-se càrrec de l'organització del Festival.
Erwan Moalic, present des de 1978, assegura la programació, assistit per Caroline Troin des de 1990. El 2010, fan el seu últim any al capdavant del Festival. A partir de 2011, el Festival estarà dirigit per Éric Prémel, després per Yann Stéphant del 2014 al 2018 i finalment per Christian Ryo des de finals del 2018.
Principis de programació Cada edició té almenys cinc apartats: La temàtica principal: la festa convida cada any a pobles, propers o llunyans, que tenen en comú lluitar per les seves identitats, sovint menyspreades, tant si aquestes lluites es refereixen al territori, a la llengua, a la cultura, a la condició política o a la dignitat. Lloc d'elecció per a la producció audiovisual bretona que ofereix cada any una selecció d'aquestes pel·lícules, així com trobades professionals. Aquesta secció és recurrent i, a més, el festival, signatari de la carta Ya d'ar brezhoneg, és parcialment bilingüe francès-bretó (almenys). La secció recurrent gran tribu. La secció recurrent Monde des sourd·e·s, des de l'edició número 32 de 2009. La LSF s'afegeix al bretó i al francès com a tercera llengua oficial del festival. Durant diversos anys, fins al 2014 inclòs, la secció LGBTQI. Després de la seva desaparició com a secció recurrent, aquesta temàtica és ara objecte d'un curs "Preguntes de gènere" transversal a la resta d'apartats, amb la recerca de possibles interseccions en els temes. I al marge, també es va organitzar un fòrum internacional intersexual per antics o actuals membres del festival, els dies 29 i 30 de juny de 2015.. Un o més temes addicionals, exemples trobats al llarg de les edicions: Donar un "coup de chapeau" a un director; Un tall transversal que qüestiona altres parts de les nostres societats (dones, presons, immigració, globalització...); aspectes relacionats amb els drets humans (Afganistan, Txetxènia, etc.); Una retrospectiva de la cinematografia nacional, regional, temàtica, etc. Una secció juvenil: una selecció de pel·lícules d'altres temàtiques a les quals s'afegeixen d'altres específicament. A més, el festival ofereix un mini-festival: els nens inscrits són atesos per animadors durant una o més mitges jornades.
Temes anuals Persones o temes en el punt de mira des de la creació del festival: 1978, 1a edició: Quebequesos 1979, 2a edició: Nacions índies a Amèrica del Nord 1980, 3a edició: Pobles del DOM-TOM 1981, 4a edició: Poble occità 1982, 5a edició: Poble de l'URSS 1983, 6a edició: Pobles gitanos d'Europa 1984, 7a edició: Pobles indis a Amèrica Llatina 1985, 8a edició: Poble negre nord-americà 1986, 9a edició: Poble català 1987, 10a edició: Pobles de l'Àrtida 1988, 11a edició: Poble basc 1989, 12a edició: Gent de la Xina i Tibet 1990, 13a edició: Poble palestí 1991, 14a edició: Pobles aborígens d'Austràlia 1992, 15a edició: Poble irlandès 1993, 16a edició: Poble de l'Índia 1994, 17a edició: Pobles berbers 1995, 18a edició: Poble escocès 1996, 19a edició: Comunitats d'immigrants a Europa 1997, 20a edició: Trobades indígenes a Europa, nacionalismes a Europa 20è|aniversari 1998, 21a edició: Poble gal·lès 1999, 22a edició: Yiddishland 2000, 23a edició: Les Itàlies 2001, 24a edició: Maoris d'Aotearoa 2002, 25a edició: Notícies mundials 2003, 26a edició: Kurdistan 2004, 27a edició: els belgues 2005, 28a edició: Mexicans als Estats Units 2006, 29a edició: Gent dels Balcans 2007, 30a edició: Retrats dels colonitzats, Mil i una Bretanyes 2008, 31a edició: Líban 2009, 32a edició: Gent del Caucas 2010, 33a edició : Caribs 2011, 34a edició : Àfrique(s) del Sud 2012, 35a edició : Comunitats autònomes : Catalunya, País Basc, Galícia 2013, 36a edició: Roma, gitanos i viatgers 2014, 37a edició: Pobles de l'Arxipèlag Indonèsia, Timor-Leste i Papuàsia 2015, 38a edició: Gent dels Andes 2016, 39a edició: Pobles de Turquia 2017, edició 40a: Fronteres 2018, edició 41a: Els pobles del Congo(s)Douarnenez : les peuples des Congos à l'honneur du festival de cinéma Franc 3, 20 d'agost de 2018 2019, edició 42a: Algerians, AlgeriansCinéma : le festival de Douarnenez zoome sur l'Algérie, Le Monde, 19 d'agost de 2019 2020, 43a edició: ajornada al 2021 a causa de la pandèmia pel Covid-19 2021, 43a edició: Pobles i lluites a Grècia / Pobloù ha stourmoù e GresÀ Douarnenez, le Festival de cinéma lève le voile sur sa programmation, Le Telegramme, 14 d'agost de 2021 2022, 44a edició: Helvètes Underground / Helvet UndergroundLa Suisse, un choix tout sauf neutre du Festival de cinéma de Douarnenez, Le Telegramme, 6 d'abril de 2022
Referències
Categoria:Festivals de cinema de França Categoria:Cultura de Bretanya