La casa-fàbrica Vermell-Martí és un edifici situat al carrer de Jonqueres, 10 de Barcelona, al que li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.

Història El 1779, els monjos del convent de Sant Francesc de Paula van establir en emfiteusi un terreny amb diversos casalots a Anna Maria Darrer, esposa del botiguer de teles Josep Miquel i Sales, al mercader de sedes Tomàs Llimona i al fabricant d'indianes Pere Vermell i Soler, amb l'obligació d'invertir un mínim de 3.000 lliures barcelonines en la seva millora.AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/52, f. 540v-552, 14-05-1779. Tot seguit, aquests hi van fer construir una fàbrica, on sembla que hi va intervenir el fuster Magí Enrich. El 1788, Vermell va demanar permís per a posar-hi baranes de ferro als balcons.

Anna Maria Darrer va morir el 1790,AHPB, notari Fèlix Campllonch, 21-10-1790. Publicació del testament d'Anna Maria Darrer, i el 1793, la seva neta i hereva Josepa Amat i Miquel, esposa del comerciant Josep Francesc Mornau i Prats, va instar la liquidació de la companyia, quedant la casa-fàbrica en poder de Llimona.AHPB, notari Francesc Joan Elias i Bosch, manual 1.123/46, f. 476-488, 18-11-1793. La seva filla i hereva Maria Pilar Llimona i Castell es va casar amb Josep de Martí i Estruch —que va adoptar el cognom de la seva esposa—, un dels fills del matrimoni entre el cavaller Josep de Martí i Serra i Teresa Estruch i Llimona. Josep Llimona va morir el 1843, i segons el repartiment de béns fet el 1845, la fàbrica passà a mans de Jacinta Cardeñas i Foraster, vídua de Tomàs de Martí i Estruch (†1819), i del seu fill Josep de Martí i CardeñasAHPB, notari Domènec Gibert, manual 1.243/21, f. 325-357, 09-10-1845. (1819-1903), que el 1846 van presentar els plànols de la fàbrica per a legalitzar les instal·lacions de vapor d'acord amb el decret del 10 d'abril.

El 1862, Josep de Martí va demanar permís per a remuntar-hi un tercer pis. En aquesta època, hi havia la fàbrica de teixits de cotó (després de cotó i mescla) de Josep Lladó i Cia, que compartia les instal·lacions amb altres fabricants i fou continuada pels seus fills, entre els quals hi havia Vicenç Lladó. També hi havia el despatx de la fàbrica d'estampats de J. Lucena i Cia, dirigida pel fabricant Joan Lucena i Castells, que el 1880 va demanar permís per a reformar-ne els baixos, segons el projecte de l'arquitecte Salvador Vinyals.AMCB, Q127 Foment 599 J, 22-11-1880. El 1884, el seu gendre Avel·lí Torres i Vallès, gerent de Successors de J. Lucena i Cia, va demanar permís per a reformar-ne una finestra, segon el projecte del mateix Vinyals.AMCB, Q127 Foment 519 N, 09-12-1884.

Ja al , s'hi va instal·lar el despatx i magatzem de Ramon Senesteva i Anglès, que el 1914 muntà una fàbrica a Manlleu i el 1945 adquirí la propietat a Concepció de Martí i Garcés de Marcilla per 875.000 pessetes.AHPB, notari Estanislao de Iglesia Huerta, 27-11-1945. El 1982, la planta baixa es va convertir en la Brasserie Flo de Jean-Paul Bucher, decorada per l'arquitecte Antoni de Moragas i Spa. L'establiment va entrar en declivi i, finalment, va haver de tancar arran de la pandèmia de la COVID-19.

El 1997 s'hi va realitzar una rehabilitació integral segons el projecte de l'arquitecte José Luís Sayos del Castillo, amb la subdivisió de l'antic espai fabril en lofts, als quals s'accedeix a través del pati.

miniatura|esquerra|Quarteró núm. 44 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Casa-fàbrica Vermell-Franquesa Casa-fàbrica Amat-Llopis Fàbrica d'indianes de Fèlix Prat Palau Mornau Palau Marc o Gualbes Casa Ferran-Civil Casa al carrer de Basea, 8-10 Can Serra (Sant Adrià de Besòs)

Vermell Vermell