Acte de naissance d'Emile Buré, cote 3E134 047, acte consultable en ligne, image 376/516 va ser un periodista polític francès de la primera meitat del . Va ser director dels diaris L'Éclair (1919-1925), L'Avenir (1925-1928)L'Avenir, 18 novembre 1925, "A nos lecteurs", Le Grand écho du Nord de la France, 19 novembre 1925 i L'Ordre (1929-1940 i 1945-1948), i dels setmanaris Vendémiaire (1935-1938) i France-Amérique (1943-1944).

Biografia Com a estudiant va sovintejar els cafès del Barri Llatí de París i es va convertir en socialista, sobretot sota la influència de Jean Longuet.Bernard Auffray, op. cit., août 1980 El 1898 va signar un recurs demanant la revisió del Cas Dreyfus.Simon Epstein, Les Dreyfusards sous l'Occupation, Albin Michel, 2001, Les Nouvelles littéraires, 23 avril 1932 Amic d'Aristide Briand,Les Nouvelles littéraires, 23 avril 1932Les Temps nouveaux, Le Mouvement socialiste, 26 avril 1902Le Mouvement socialiste, 1899, Le Mouvement socialiste, 15 octobre 1899 va formar part de la fracció d'esquerres del Partit Socialista Francès de Jean Jaurès.

El 1903 Georges Clemenceau el va contractar a L'Aurore com a editor.Bernard Auffray, op. cit., août 1980Jean-Baptiste Duroselle, Clemenceau, Fayard, 2012, La Petite Gironde, 17 février 1923, E. Buré, "Comment j'ai appelé Clemenceau Le Tigre", France Amérique, 22 août 1943 També va col·laborar amb Cahiers de la Quinzaine de Charles Péguy.

Més endavant, Buré va atacar el socialisme radical d'Édouard Herriot i va denunciar el règim dictatorial de la Unió Soviètica dels anys 1920.Sophie Cœuré, La grande lueur à l'Est : Les Français et l'Union soviétique, Seuil, 1999E. Buré, La politique de la présence, L’Avenir, 14 mars 1928, Ibid., 18 mars 1928

A la dècada del 1930 era partidari d'una dreta moderada, contrari a l'extrema dretaL'Action française, 20 mars 1934, Comoedia, 21 octobre 1936 i a la prohibició de la francmaçoneria. L'Ordre va ser l'únic diari de dretes que va desaprovar el discurs antisemita de Xavier Vallat contra Léon Blum el 1936.

Esdevingut un patriòtic furibund, va reclamar una aliança francosoviètica contra l'Alemanya de Hitler a partir de 1934, la qual la dreta anticomunista va rebutjar, amb l'excepció d'Henri de Kérillis. El 1935, amb altres periodistes, va acompanyar Pierre Laval a Moscou, aleshores ministre d'Afers Exteriors, que havia anat a discutir amb Ióssif Stalin el tractat francosoviètic d'assistència mútua. Va denunciar l'Acord de Múnic el 1938.Bernard Auffray, op. cit, septembre 1980 A diferència de Kérillis, va ser hostil a Francisco Franco per la seva oposició a Hitler i Benito Mussolini.L'Humanité, 29 octobre 1936, Le Populaire, 6 avril 1937L'Humanité, 17 novembre 1935, Le Populaire, 4 avril 1937, Ibid., 26 avril 1938, Ibid., 24 septembre 1938,Ibid., 30 décembre 1938 De la mateixa manera, el 1938 va denunciar la burgesia francesa que «desitja la pau a tota costa amb Hitler i Mussolini per la seva por al comunisme. L'any 1939 va condemnar el Pacte Mólotov-RibbentropJean Pierre-Bloch, Jusqu'au dernier jour. Mémoires, Albin Michel, 1983 i «l'obediència servil dels comunistes francesos respecte a Stalin».L'Homme libre, 20 septembre 1939, Ibid., 5 octobre 1939

Segona Guerra Mundial Arran de la Segona Guerra Mundial va marxar de França el juny de 1940. Embarcat a Bordeus, va anar primer a Londres i després es va traslladar als Estats Units d'Amèrica l'octubre de 1940. Va ser desposseït de la nacionalitat francesa el 6 de setembre de 1940 pel règim de Vichy. Des de maig de 1943, Buré va coeditar un setmanari gaullista, France-Amérique, a Nova York amb l'advocat i polític d'esquerres Henry Torrès. Aquest periòdic s'edità als locals de la delegació de França Lliure al 626 de la Cinquena Avinguda.

De tornada a França el novembre de 1944 després d'una visita a Alger,L'Aube, 23 novembre 1944, L’Écho d'Alger, 8 octobre 1944, Salut à Emile Buré, Ibid., 20 septembre 1944, M. Emile Buré est arrivé à Alger, Ibid., 18 septembre 1944 va rellançar el seu diari L'Ordre, que va reaparèixer el febrer de 1945. El mateix any es va distanciar del general Charles de Gaulle i el va criticar quan va fundar Reagrupament del Poble Francès el 1947.E. Buré, Ne précipitions pas le jugement, L'Ordre, 11 avril 1947, E. Buré, Position du général de Gaulle, L'Ordre, 5 septembre 1947 El mateix any va prendre partit a la Guerra Civil grega signant un manifest al costat d'altres coneguts militants del Partit Comunista Francès com Frédéric Joliot-Curie, Louis Aragon, Picasso, Paul Éluard o Elsa Triolet denunciant implícitament la intervenció estatunidenca. Amic del president txec Edvard Beneš, va deplorar la desaparició de la democràcia a Txecoslovàquia però es va negar a denunciar el cop d'estat de 1948.E. Buré, Sang-froid dans le tumulte, L'Ordre de Paris, 12 mars 1948, E. Buré, Guerre-révolution, guerre-suicide, L'Ordre de Paris, 10 avril 1948

D'altra banda, es va mostrar favorable a la presència colonial francesa en el context de la Guerra d'Indoxina i la Guerra de Corea,Emile Buré, Les bonnes relations sino-russes ne furent jamais de longue durée, Paris-presse, L’Intransigeant, 6 décembre 1950 fet que ja defensava contra els anticolonialistes en els seus editorials a L'Ordre.E. Buré, La question coloniale, L'Ordre, 25 septembre 1945, E. Buré, Notre empire en danger, L'Ordre de Paris, 30 avril 1948

Referències

Categoria:Alumnes del Lycée Janson-de-Sailly Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Antifranquistes francesos Categoria:Periodistes francesos Categoria:Persones d'Eure i Loir Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes francesos Categoria:Morts a Saint-Mandé