La casa-fàbrica Miquel Comas era un edifici situat als carrers del Marquès de Barberà i de Sant Oleguer del barri del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història miniatura|esquerra|Projecte d'obertura del carrer de Sant Oleguer miniatura|esquerra|Repartiment de les finques del carrer de Sant Oleguer entre Francesc Massana (lletres C i E), Tomàs Puig (A i F) i Miquel Comas (B i D) miniatura|Quarteró núm. 90 de Garriga i Roca (c. 1860)
El maig del 1791, el fuster Miquel Comas, associat amb el xocolater Tomàs Puig i el flequer Francesc Massana, va adquirir en emfiteusi a la vídua Bernarda Oliver un hort al carrer de Sant Pau, davant del Col·legi de Sant Vicenç Ferrer dels frares dominics.AHPB, notari Jeroni Cavallol i Gras, manual 1.122/7 (2a part), f. 101-106, 27-05-1791. El juliol del mateix any, va adquirir en emfiteusi a Gregori French una altra parcel·la al carrer Nou de la Rambla, que incloïa una part de la fàbrica d'indianes fundada pel seu pare.AHPB, notari Jeroni Cavallol i Gras, manual 1.122/7 (2a part), f. 157-161v, 14-07-1791. Poc després, el marquès de Barberà va demanar permís a l'Ajuntament de Barcelona per a obrir dos carrers de 32 pams d'amplada en els terrenys de la seva propietat, l'actual de Sant Ramon i el que porta el seu nom (tot i que seria conegut popularment com a de la Fontseca), a més d'un tercer de 22 pams d'amplada que es diria de Santa Margarida. Al mateix temps, Comas va demanar permís per a obrir-hi un altre carrer de 22 pams d'amplada entre els de Sant Pau i Nou de la Rambla, que es diria de Sant Oleguer i on desembocaria el del Marquès de Barberà. Finalment, l'Ajuntament va aprovar el projecte, si bé li va donar una amplada de 24 pams.
A finals d'any, Comas i els seus dos socis es van repartir per sorteig davant notari les diferentes parcel·les, delimitades al plànol traçat pel geòmetra (agrimensor) Ignasi Mayans i Benet.AHPB, notari Ermengol Pinyol i Teixidor, manual 1.062/31, f. 370-380, 24-12-1791. A principis del , Comas va fer construir una casa-fàbrica a la cantonada meridional del carrer de Sant Oleguer amb el del Marquès de Barberà, però va entrar en concurs de creditors i la propietat va sortir a subhasta pública el 1807.
El 1823, el segrestador dels seus béns va demanar permís per a tapiar-ne parcialment quatre finestres grans. El 1825, el segrestador Ramon Benitàs va demanar permís per a posar ampit a uns balcons, sota la direcció del mestre d'obres Pere Calçada. El 1830, el segrestador Pau Biosca va demanar permís per a rebaixar-ne sis finestres, i novament el 1832 per a arranjar-ne una part de la cornisa.
Finalment, el 1848, la finca va ser novament posada en subhasta, i adjudicada al millor postor, Pere Màrtir Font, formalitzant-se la venda l'any següent per 16.500 lliures.AHPB, notari Ramon Cailà i Gual, manual 1.290/2 (5a part), f. 5-23v, 13-02-1849.
Referències
Bibliografia
Vegeu també Fàbrica d'indianes de Pau i Jacint Ramon Casa-fàbrica Castelló-Güell Casa-fàbrica Serrallach
Comas Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Carrer de Sant Oleguer Categoria:Carrer del Marquès de Barberà