El Vincenzo Gioberti va ser un dels quatre destructors de la classe Oriani construïts per a la Regia Marina italiana a mitjans de la dècada de 1930 i principis de la de 1940. Acabat el 1937, va servir a la Segona Guerra Mundial.
Disseny i descripció Els destructors de la classe Oriani eren versions lleugerament millorades de la classe Maestrale anterior.Brescia, p. 127 Tenien una longitud entre perpendiculars de 101,6 metres i una longitud total de 106,7 metres. Feien 10,15 metres de mànega i el calat mitjà era de 3,15 metres i de 4,3 metres amb càrrega profunda.Whitley, p. 168 Desplaçaven de 1.700 a 1.750 tones mètriques amb càrrega normal, i de 2.400 a 2.450 tones mètriques amb càrrega profunda.Brescia, p. 121 La seva dotació durant la guerra era de 7 oficials i 176 sotsoficials i marineria.Roberts, p. 300
Els Oriani eren propulsats per dues turbines de vapor Parsons, cadascuna impulsava un eix de l'hèlix utilitzant vapor subministrat per tres calderes Thornycroft. Dissenyats per a una potència màxima de 48.000 cavalls de potència (36.000 kW) i una velocitat de 32-33 nusos (59-61 km/h) en servei, els vaixells van assolir velocitats de 38-39 nusos (70–72 km/h) durant les seves proves de mar amb una càrrega lleugera. Portaven prou fuel per donar-los una autonomia de 2.600 a 2.800 milles nàutiques (4.800–5.200 km) a una velocitat de 18 nusos (33 km/h) i 690 milles nàutiques (1.280 km) a una velocitat de 33 nusos (61 km/h).
La seva bateria principal estava formada per quatre canons de 120 mil·límetres de calibre 50 en dues torretes de dos canons, una per davant i per darrere de la superestructura.Fraccaroli, p. 55 Al mig del vaixell hi havia un parell de canons lumínics de 120 mil·límetres. La defensa antiaèria (AA) per als vaixells de la classe Oriani estava proporcionada per quatre metralladores de 13,2 mil·límetres. Els vaixells estaven equipats amb sis tubs de torpedes de 533 mil·límetres en dos muntatges triples al mig del vaixell. Encara que no tenien un sistema de sonar per a recerca antisubmarina, estaven equipats amb un parell de llançadors de càrregues de profunditat. Els vaixells podien portar 56 mines.
Història En la data de l'entrada d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial pertanyia al IX Esquadró de Destructors, juntament amb els bessons Alfieri, Oriani i Giosuè Carducci.
A les dues de la matinada del 12 de juny de 1940 va sortir de Tàrent juntament amb els bessons, la 1a Divisió (creuers pesants Zara, Fiume i Gorizia), la 8a Divisió (creuers lleugers Duca degli Abruzzi i Garibaldi) i el 16è Esquadró de Destructors (da Recco, Pessagno, Usodimare) per patrullar la mar Jònica.1 June, Saturday
El 2 de juliol va ser emprat, juntament amb els bessons, amb la 1a Divisió (Zara, Fiume, Gorizia), amb els creuers lleugers Bande Nere i Colleoni i amb el 10è Esquadró de Destructors (Maestrale, Grecale, Libeccio, Scirocco) per a l'escorta indirecta d'un comboi que tornava de Líbia (transports de tropes Esperia i Victoria, escortats per les torpedineres Procione, Orsa, Orione i Pegaso, a la ruta des de Trípoli a Nàpols).Naval Events, 1-14 July 1940
El 7 de juliol, a la tarda, va salpar juntament amb els bessons i la resta del II Esquadró Naval —creuer pesat Pola, Divisions de creuers I, II, III i VII per un total d'11 unitats i esquadrons de destructors X, XI, XII. i XIII— que després es va unir a l'Esquadró I i va participar en la batalla de Punta Stilo el 9 de juliol. Durant la retirada de la flota italiana durant aquesta batalla, la IX Esquadra va ser la primera formació de destructors, entre els enviats al contraatac de torpedes, per llançar els seus torpedes —cinc en total, des de 13.500 metres— sense, però, poder encertar els objectius.Trentoincina
Entre el 30 de juliol i el 1r d'agost va oferir escorta indirecta, juntament amb els bessons, als creuers Pola, Zara, Fiume, Gorizia, Trento, Da Barbiano, Alberto di Giussano, Eugenio di Savoia, Duca degli Abruzzi, Attendolo, Montecuccoli i els esquadrons de destructors XII, XIII i XV per un total d'11 unitats: dos combois per a Líbia, que van veure al mar un total de 10 vaixells mercants, 4 destructors i 12 torpeders.Naval Events 15-31 July 1940
Cap al migdia del 27 de novembre va salpar de Nàpols juntament amb els Pola, la 1a Divisió (Fiume i Gorizia) i els altres combatents de la 9a Esquadra, per participa en la inconclusa batalla del Cap Teulada.
El desembre de 1940 va participar —juntament amb l'Alfieri i el Carducci— en el bombardeig de les instal·lacions costaneres d'Albània i Grècia en suport de les operacions del Regio Esercito en aquells territoris.
El 6 de gener de 1941, juntament amb l'Alfieri, el Carducci, el destructor Fulmine (assignat temporalment al IX Esquadró) i el XIV Esquadró de Torpeders (Partenope, Pallade, Altair i Andromeda), va bombardejar les posicions gregues prop de Porto Palerm, a Albània.
A les onze del 26 de març va salpar de Tàrent (sota el comandament del capità de fragata Marco Aurelio Raggio) juntament amb els bessons i la 1a Divisió (Zara, Pola, Fiume), i es van unir a l'esquadró de cuirassats Vittorio Veneto, Divisions de creuers III (Trento, Trieste, Bolzano) i VIII (Garibaldi i Duca degli Abruzzi), esquadrons de destructors XIII (Granatiere, Bersagliere, Fuciliere, Alpino), XVI (Da Recco, Pessagno), XII (Corazziere, Carabiniere, Ascari) —encarregat de l'operació «Gaudo», que posteriorment va donar lloc a la batalla del cap Matapan.
Durant la batalla, el Pola, el vespre del 28 de març, va ser immobilitzat per una torpedinera. L'almirall Angelo Iachino, comandant de l'esquadró italià, va enviar tota la 1a divisió i el 9è esquadró per ajudar el creuer immobilitzat, però quan, a les 22.27, els vaixells van arribar prop del Pola, van ser sorpresos pels cuirassats britànics Barham, Valiant i Warspite, que els van bombardejar amb la seva artilleria: el Zara, el Fiume, l'Alfieri i el Carducci van ser enfonsats i, en un segon temps, també el Pola (torpedinat per destructors britànics) Al començament de la batalla, el Gioberti era la quarta unitat de la línia (la segona, si només es té en compte la línia de destructors), precedida per l'Alfieri i seguit pel Carducc. Sortosament, el Gioberti va aconseguir retirar-se i sortir indemne juntament amb l'Oriani —que estava avariat— gràcies també al sacrifici del Carducci, que s'havia dirigit contra els vaixells anglesos cobrint la fugida de les unitats seccionals amb boira artificial.
El 30 d'abril de 1941 el Gioberti pertanyia a l'escorta indirecta (amb els creuers pesats Trieste i Bolzano, el creuer lleuger Eugenio di Savoia i els destructors Ascari i Carabiniere) d'un comboi format pels transports Birmània, Marburg, Reichenfels, Rialto i Kybfels, que navegava des d'Augusta i Messina per a Líbia amb els vaixells carregats de subministraments per a l'Afrika Korps (l'escorta directa estava formada pels destructors Euro i Fulmine i per les torpedineres Castore, Procione i Orione). Tot i que el 1r de maigva ser atacat per avions i submarins, el comboi no va patir cap dany.1 April, Tuesday
El 3 de juny va col·locar dos camps de mines al nord-est de Trípoli, juntament amb els destructors Pigafetta, Da Mosto, Da Verrazzano, Da Recco, Scirocco i amb les divisions IV (creuers lleugers Bande Nere i di Giussano) i VII (creuers lleugers Eugenio di Savoia, Duca d'Aosta i Attendolo).1 June, Sunday
El 25 de juny, va salpar de Nàpols com a escorta (juntament amb els destructors Aviere, Geniere i da Noli)) als transports de tropes Esperia, Marco Polo, Neptunia i Oceania (l'escorta indirecta va ser proporcionada pels creuers Trieste i Gorizia i pels destructors Ascari, Corazziere i Carabiniere). Després d'una parada a Tàrent el 27, els vaixells van arribar a Trípoli el 29, malgrat alguns atacs aeris que van causar lleugers danys a l'Esperia.1 June, Sunday
Del 16 al 18 de juliol, va escortar (juntament amb els destructors Lanciere, Geniere, Oriani i el torpediner Centauro) un comboi format per transports de tropes Marco Polo, Neptunia i Oceania a la ruta Tàrent–Trípoli (hi havia també una escorta indirecta formada pels creuers Trieste i Bolzano i pels destructors Carabiniere, Ascari i Corazziere). Tots els vaixells van arribar al seu destí indemnes, i van evitar un atac del submarí HMS Unbeaten dirigit contra l'Oceania.Battle of the Atlantic, July 1941
El 4 d'agost va salpar de Nàpols, escortant un comboi format pels vapors Nita, Aquitania, Ernesto, Nirvo i Castelverde (la resta de l'escorta estava formada pels destructors Aviere, Geniere, Oriani i Camicia Nera i la torpedinera Calliope), al qual es va afegir després el petrolier Pozarica. El 6 d'agost, el Nita, tocat per avions del 830è Esquadró RAN britànic, es va enfonsar en el punt 35°15' N i 12°17' E, malgrat els intents del Camicia Nera i del Calliope per salvar-lo, mentre les altres naus del comboi van arribar al seu destí l'endemà.Naval Events, 1-14 August 1941
El 19 d'agost, juntament amb els destructors Vivaldi, Nicoloso da Recco, Oriani i el vaixell torpediner Dezza, al qual es va unir més tard l'Esquadró X (Maestrale, Grecale, Libeccio, Scirocco), formava part de l'escorta d'un comboi a la Ruta Nàpols–Trípoli (transports de tropes Oceania Neptunia, Esperia i Marco Polo). El 20 d'agost, quan els transports ja havien pres la ruta de seguretat cap a Trípoli (també després d'haver evitat un atac del submarí HMS Unbeaten), que Gioberti va perseguir sense èxit juntament amb un altre destructor, el Da Noli) el submarí britànic Unique va torpedinar l'Esperia, que es va enfonsar al punt 33°03' N i 13°03' E. Se'n van poder rescatar fins a 1139 homes, mentre que les víctimes van ser 31.1 August, Friday
Entre el 31 d'agost i el 2 de setembre, va escortar (juntament amb els destructors Aviere, Da Noli, Camicia Nera, Usodimare i Pessagno) un comboi format per transports de tropes Victòria, Neptunia i Oceania que tornaven de Trípoli a Tàrent. Els vaixells van arribar al seu destí sense danys, malgrat un atac del submarí britànic Upholder.
A la tarda del 16 de setembre, va salpar de Tàrent per escortar el comboi "Vulcania", amb destinació a Trípoli. El comboi estava format pels transports de tropes Neptunia i Oceania, escortats no només pels Gioberti sinó també pels destructors Nicoloso Da Recco, Antonio Da Noli, Emanuele Pessagno i Antoniotto Usodimare. Giorgerini, p. 477-479 No obstant això, el comboi va topar amb una cortina de foc formada davant de la costa líbia pels submarins britànics Upholder, Unbeaten, Upright i Ursula. A les 4.15 del 18 de setembre, els torpedes llançats per l'Upholder van colpejar Neptunia i Oceania, que es van immobilitzar i van començar a fer aigua. Mentre el Vulcania, indemne, continuava amb l'escorta de l'Usodimare (ambdós vaixells van arribar indemnes a Trípoli malgrat un atac de l'Ursula), els altres destructors van perseguir infructuosament el submarí atacant, van prestar assistència a Oceania i van recuperar els nàufrags del Neptunia,que ja havia començat a enfonsar-se (el vaixell es va enfonsar a popa a les 6.50). A les 8.50 l'Oceania, que estava sent evacuat mentre el Pessagno preparava el remolc, va ser novament torpedinat per l'Upholder i es va enfonsar ràpidament; els destructors no van poder fer res més que rescatarr els nàufrags. Dels 5.818 homes embarcats als dos vaixells, se'n van poder rescatar 5.434; el Gioberti va contribuir a l'operació de rescat recuperant 582 supervivents.
El 24 de setembre, formant part del XIII Esquadró de Destructors (Granatiere, Fuciliere, Bersagliere) va sortir de Nàpols juntament amb la resta del XIII Esquadró, els cuirassats Vittorio Veneto i Littorio i el XIV Esquadró de Destructors (Folgore, Da Recco, Pessagno) per interceptar un comboi britànic, però no ho va aconseguir.1 September, Monday