Fran Ramovš (Ljubljana, 14 de setembre de 1890 – 16 de setembre de 1952), pseudònim de Julij Dub, va ser un lingüista eslovè que va estudiar els dialectes i l'onomàstica de la llengua eslovena.

Biografia Fran Ramovš va néixer a Ljubljana, la capital del ducat de Carniola, aleshores part de l'Imperi Austrohongarès.Korošec, Josip. 1952. "In memoriam Fran Ramovš." Arheološki vestnik 3(2): 355. Va estudiar lingüística a les universitats de Viena (1910–1911) i Graz (1911–1914). Mentre estava a Graz va seleccionar el tema de la seva tesi, el desenvolupament de les vocals reduïdes protoeslaves en eslovè, que va acabar el 1912 i va presentar el 1914 per a rebre el doctorat.Logar, Tine. 1996. "Ramovš. Fran." Enciklopedija Slovenije, vol. 10. Ljubljana: Mladinska knjiga, p. 77–79.

L'octubre de 1915 durant la Primera Guerra Mundial, Ramovš va ser mobilitzat i enviat al front de l'Isonzo, on va ser ferit durant la tercera Batalla de l'Isonzo. Va passar un any recuperant-se a Viena i va ser acomiadat del servei militar regular el 1917 per motius de discapacitat i destinat a la reserva territorial de Ljubljana i Kamnik.Logar, Tine. 1996. "Ramovš. Fran." Enciklopedija Slovenije, vol. 10. Ljubljana: Mladinska knjiga, p. 77–79.

El 1918 se li va oferir una plaça de professor associat a Txernivtsí, a Ucraïna, però amb el col·lapse d'Àustria-Hongria va tornar de Graz a Ljubljana, on estava a punt de crear-se la universitat.Logar, Tine. 1996. "Ramovš. Fran." Enciklopedija Slovenije, vol. 10. Ljubljana: Mladinska knjiga, p. 77–79.

La Universitat de Ljubljana es va fundar el 1919 i el 31 d'agost d'aquell any Ramovš va ser un dels primers quatre professors titulars nomenats a la institució. Ho va ser de lingüística indoeuropea i eslava i també va ensenyar accentologia, fonètica general, protoeslau i gramàtica indoeuropea comparada.Logar, Tine. 1996. "Ramovš. Fran." Enciklopedija Slovenije, vol. 10. Ljubljana: Mladinska knjiga, p. 77–79. El 1921 va néixer el seu fill Primož Ramovš (1921–1999), futur compositor.Kidrič, France. 2001. Pisma Franceta Kidriča Franu Ramovšu. Edited by Darko Dolinar. Ljubljana: Znanstvenoraziskovalni center SAZU, p. 117.

Ramovš va ser rector de la Universitat de Ljubljana de 1934 a 1935.Petdeset let slovenske universe v Ljubljani, 1919–1969. 1969. Ljubljana: Univerza, p. 81. Va ser cofundador i membre de l'Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts i va exercir-ne de president entre 1950 i 1952. Va rebre el premi Prešeren l'any 1950 pel seu treball a la Slovenski pravopis («Guia normativa eslovena»).Logar, Tine. 1996. "Ramovš. Fran." Enciklopedija Slovenije, vol. 10. Ljubljana: Mladinska knjiga, p. 77–79.

L'Institut de la Llengua Eslovena Fran Ramovš pren el nom de Ramovš en honor seu.Homepage of the Fran Ramovš Institute of the Slovene Language

Obra seleccionada Historična gramatika slovenskega jezika II, Konzonantizem (1924) VII, Dialekti (1935) Slovenski pravopis, skupaj z Antonom Breznikom (1935) Kratka zgodovina slovenskega jezika (1936) O pomembnosti nekaterih pojavov v slovenskih narečjih na Koroškem (1946) Morfologija slovenskega jezika (1952)

Referències

Categoria:Dialectòlegs Categoria:Lingüistes eslovens Categoria:Morts el 1952 Categoria:Nascuts el 1890 Categoria:Persones de Ljubljana Categoria:Morts a Eslovènia Categoria:Alumnes de la Universitat de Viena Categoria:Alumnes de la Universitat de Graz