fou un arquitecte català i cap dels Bombers de Barcelona (1931-1954).
Biografia El 1913 ingressà a l'Ajuntament de Barcelona com a arquitecte municipal. El 1923, amb la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, va ser destituït del càrrec de cap de personal del Cos de Bombers de Barcelona, juntament amb Andreu Audet i Puig, cap del Servei, i altres caps. El 1931, amb la proclamació de la República, va ser nomenat cap del Servei, en substitució de l'anterior cap, Emilio Gutiérrez Díaz, que va ser expedientat.
El 1932 redactà un nou reglament de Cos de bombers, on s'establia l'horari de 8 hores, i on s'homogeneïtzaven les jerarquies: el capatàs de 1a passa a ser brigada i el capatàs de 2a és senzillament capatàs, es manté el bomber preferent però desapareixen els bombers i xofers de 2a per ser simplement els bombers i xofers.
Jordan no va ser afectat per les depuracions de comandaments i personal que van efectuar primer la Generalitat i el Comitè sindical el 1936, a l'inici de la Guerra Civil espanyola, ni per la repressió del règim dictatorial del 1939.
Es va jubilar el 17 de maig de 1954, als 70 anys, succeint-lo el fins aleshores sotscap Josep Sabadell i Mercadé. Morí l'1 de gener de 1958 després d'una llarga malaltia.
Obres Teneria Moderna, al carrer de la Indústria, 1 de Mollet del Vallès (1914-1919). Casa Josep Pons, al carrer del Consell de Cent, 223 de Barcelona (1916). Casa Joan Rius, al carrer de la Marina, 241 de Barcelona (1919). Casa Artur Bulbena, a la Via Laietana, 51 de Barcelona (1922).
Referències
Jordan i Poyatos Categoria:Morts el 1958 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Arquitectes barcelonins contemporanis Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1884