Raúl Ruiz Pino o Raoul Ruiz (Puerto Montt, 25 de juliol de 1941-12è districte de París, 19 d'agost de 2011) va ser un cineasta xilè i un teòric del cinema radicat en França, país en el qual es va exiliar després que ocorregués a Xile el cop d'estat de l'11 de setembre de 1973.
Va formar part d'una generació de directors xilens que van canviar el cinema nacional, aportant una renovació del llenguatge cinematogràfic, d'acord amb el que ocorria en la resta dels països d'Amèrica Llatina i ja havia esdevingut en alguns països europeus. Si bé com a persona Ruiz va expressar les seves idees polítiques, es va distanciar com a realitzador de l'obra d'autors políticament compromesos, com Miguel Littín, Helvio Soto i Patricio Guzmán. Gradualment se li va catalogar com un autor diferent, que creava pel·lícules cada vegada més creatives, surrealistes, iròniques, oníriques i experimentals. És considerat com el cineasta xilè més important de la història. Al cinema mundial brilla per la seva originalitat i productivitat, ja que la seva filmografia és immensa i abasta diversos gèneres i durades.
Biografia En els seus primers anys, la seva família va migrar des de Puerto Montt a Santiago. Una vegada en la capital, als quinze anys, es va vincular a grups de teatre experimental. Entre 1956 i 1962 hauria escrit ja un centenar d'obres dramàtiques d'avantguarda. Mentrestant, va començar estudis universitaris de dret i teologia.
El primer acostament al cinema va ser com a director del curtmetratge La maleta, de 1963, que va poder ser finalitzat recentment en 2008 gràcies al suport de la Cineteca de la Universitat de Xile i el Festival Internacional de Cinema de Valdivia, on va ser estrenat en exclusiva. Va seguir un parell de produccions que també van ser abandonades, entre les quals compta el que seria el seu primer llargmetratge, El tango del viudo. Després va dirigir i va muntar el programa esportiu Goles y Marcas, conduït per Sergio Brotfeld, pel Canal 9 en alguna data entre 1963 i 1968 (quan aquesta estació televisiva encara funcionava en els estudis de Chilefilms) i era part de la Universitat de Xile.Sergio Brotfeld recordó los inicios de Raúl Ruiz detrás de las cámaras, radio Cooperativa, 19.08.2011; acceso 17.10.2013
El 1968 acaba la seva primera pel·lícula, Tres tristes tigres, un llargmetratge basat en l'obra de teatre homònima de Alejandro Sieveking; narra el deambular nocturn de tres personatges sense major futur, en el qual ja és possible trobar molts elements del seu estil posterior. El treball no va tenir major repercussió comercial en la seva època, però si seria molt ben avaluat per la crítica nacional i internacional, i dècades després seria rescatada per l'acadèmia, com un dels seus millors treballs a Xile.
Després de realitzar un curs de cinema a l'Argentina —única educació cinematogràfica formal que va rebre—, va venir una sèrie de treballs amb temàtiques polítiques:: Militarismo y tortura (1969), La colonia penal (1970), basat en l'escrit En la colonia penitenciaria (1919) de Franz Kafka, i l'accidentada ¿Qué hacer?, del mateix any, considerada «com la primera pel·lícula obertament “política”» de la seva obra<ref>[http://www.r7a.cl/article/el-cine-politico-de-raul-ruiz-en-el-periodo-de-la-unidad-popular-desencuentros-e-ironias/ Luis Horta. El cine político de Raúl Ruiz en el periodo de la Unidad Popular: Desencuentros e ironías] , revista Séptimo Arte, 25.08.2011; acceso 17.10.2013</ref> del cineasta i el títol remet al famós assaig Què fer? de Vladímir Lenin. Dirigida juntament amb Saul Landau i Nina Serrano, i amb música de Los Jaivas, Ruiz va renegar sempre la seva inclusió en els crèdits, qüestionant la seva pròpia autoria del film.
Entre 1969 i 1972 va ser professor de cinema de l'Institut d'Art de la Universitat Catòlica de Valparaíso i de l'Escola d'Arts de la Comunicació de la Pontifícia Universitat Catòlica, a Santiago. En aquesta època Ruiz també va fer un parell de curtmetratges al alimón amb la seva esposa Valeria Sarmiento, que muntarà gran part de les seves pel·lícules fins al final. Durant els primers mesos de 1973 va rodar Crispeta Blanca, adaptació lliure de la popular novel·la de l'escriptor xilè Enrique Lafourcade, que narra la història i el romanç d'una noia de classe baixa amb un noi adinerat, però hippie. La música d'aquest film és de Los Jaivas. El film no va poder ser estrenat, va ser tret amb dificultats del país i estrenat recentment en 1992, a Xile.
L'11 de setembre de 1973, dia del cop militar encapçalat pel general Augusto Pinochet, anava a iniciar el rodatge d'una nova pel·lícula, titulada Interferencias amb Bélgica Castro, Alejandro Sieveking, María Elena Duvauchelle i Julio Jung. El film es basava en un fet real: la mort per asfíxia d'un obrer a Concepción, que treballava com nochero d'una antena governamental que interferia el senyal de l'opositor Canal 13, el qual no comptava amb autorització oficial per a transmetre en aquesta part del país. L'argument, basat en recerques policials, presentava com a autor intel·lectual de l'homicidi al sacerdot Raúl Hasbún, director del canal televisiu i anticomunista acèrrim. La pel·lícula, a causa del cop, no va poder ser iniciada.Pía Torres. La película perdida del cura Hasbún, The Clinic, 24.07.2011; acceso 17.10.2013
Així que va poder, Ruiz va fugir a l'Argentina, i a principis de 1974 es va exiliar a França. Aquest mateix any va rodar ja Diálogos de exiliados, que va cridar l'atenció de la crítica, però que va provocar molèstia per abordar amb ironia el tema de l'exili xilè.El mal chiste de Raúl Ruiz a los chilenos en el exilio: “Diálogos de exiliados” I de seguida va destacar amb films com La vocación suspendida (1977) i un imaginatiu La hipótesis del cuadro robado (1978), ambdós basats en texts de Pierre Klossowski. a aconseguir notorietat internacional a principis dels anys 1980 amb pel·lícules com El territorio (1981), Las tres coronas del marinero (1983), amb guió seu, i L'île au trésor (1985), basada en la novel·la homònima de Robert Louis Stevenson.
Posteriorment, va realitzar altres films originals com La soledades (1992), Tres vides i una sola mort (1995), amb Marcello Mastroianni, Genealogías de un crimen (1996), amb Catherine Deneuve i Michel Piccoli (el novelista Patrick Modiano aparece en una escena). Más tarde hizo, con la misma actriz y con John Malkovich, Le temps retrouvé (1999), basat en la homònima última part de A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust; Combat d'amour en songe (2000); Ce jour-là (2003), amb Piccoli; Journées à la campagn (2004); les minisèries La recta provincia: Mitos y leyendas del campo chileno (2007) y la miniserie Litoral (2008).
El seu penúltim llargmetratge, Misterios de Lisboa (que es va estrenar el 2010), fou àmpliament elogiad; és una pel·lícula de quatre hores i mitja basada en el llarg relat novel·lesc, homònim, de l'escriptor portuguès Camilo Castelo Branco; en 2011 va aparèixer una versió més llarga, en sis parts, per a la televisió. Va ser rodat a Portugal i produït, una vegada més, per Paulo Branco. Tracta de transmetre la cultura popular mantenint un to inactual, com succeeix amb Manoel de Oliveira; de fet, en aquesta mateixa línia, Ruiz va pensar a rodar un altre Castelo Branco, el O Livro negro de padre Dinis, que enllaçava amb la novel·la anterior.
A fins de 2009, en ple rodatge de Misterios de Lisboa, li va ser diagnosticat un càncer hepàtic, i al març de 2010 va ser trasplantat de fetge. Va morir el 19 d'agost de 2011 en París, França, però abans va poder fer La noche de enfrente.
La seva dona i col·laboradora, Valeria Sarmiento, nascuda en 1948, ha continuat rodant, fent ús de guions i projectes del seu marit.
Filmografia Xile, primera època 1963: La maleta, curtmetratge 1964: El regreso, curtmetratge 1967: El tango del viudo 1968: Tres tristes tigres, adaptació de l'obra de teatre homònima d'Alejandro Sieveking 1969: Militarismo y tortura, curtmetratge 1970: ¿Qué hacer? 1970: La colonia penal, basada en l'obra de Franz Kafka 1971: Nadie dijo nada 1971: Ahora te vamos a llamar hermano, curtmetratge 1972: Los minuteros, curtmetratge 1972: Poesía popular: la teoría y la práctica, curtmetratge 1972: La expropiación 1973: El realismo socialista 1973: Palomita blanca, basada en la novel·la homònima d'Enrique Lafourcade.
França, a l'exili 1974: Diálogos de exiliados 1975: Utopía, improvisació d'una hora sobre el cos a l'inrevés 1976: Sotelo, curtmetratge sobre el pintor Sotelo. 1977: Colloque de chiens, curtmetratge de ficció 1977: La vocation suspendue 1977: Utopía, o El cuerpo disperso y el mundo al revés 1978: L'Hypothèse du tableau volé 1978: Les divisions de la nature, curtmetratge documental 1978: De grands événements et des gens ordinaires, llargmetratge documental 1979: Jeux, vídeo pel Centre G. Pompidou, llargmetratge documental 1979: Petit manuel d'histoire de France, llargmetratge d'encàrrec 1981: Le territoire (The Territory, El territorio) 1982: Het dak van de Walvis (El techo de la ballena) 1983: Les Trois couronnes du matelot (Las tres coronas del marinero) 1983: La Ville des pirates 1984: Point de fuite 1984: Manoel dans l'île des merveilles 1984: Lourdes, curtmetratge documental d'encàrrec 1984: La presence réelle, encargo del INA 1985: L'Île au trésor 1985: L'Éveillé du pont de l'Alma 1986: Dans un miroir 1986: Mammame, llargmetratge de dansa 1987: Le professeur Taranne, llargmetratge de ficció 1987: La chouette aveugle 1988: Tous les nuages sont des horloges, curtmetratge de ficció 1990: The Golden Boat 1990: La telenovela errante, pel·lícula inacabada i completada per Valeria Sarmiento el 2017 1991: Amelia Lopes O'Neill 1992: La soledades, curtmetratge 1992: L'Œil qui ment 1993: Fado majeur et mineur 1994: Capítulo 66, codirigit amb Luis Ospina 1995: À propos de Nice, la suite, curtmetratge (Promenade) 1995: Trois vies et une seule mort 1996: Généalogies d'un crime 1998: Jessie (Shattered Image) 1999: Le temps retrouvé 2000: Combat d'amour en songe 2000: Comédie de l'innocence 2001: Les Âmes fortes, adaptació de la novel·la homònima (1949) de Jean Giono 2002: Cofralandes, rapsodia chilena 2003: Ce jour-là 2003: Une place parmi les vivants 2004: Journée à la campagne 2005: Le Domaine perdu 2006: Klimt 2007: Chacun son cinéma ou Ce petit coup au coeur quand la lumière s'éteint et que le film commence, sèrie de curtmetratges 2007: La recta provincia, minisèrie de quatre capítols sobre el camp de Xile 2008: Litoral, minisèrie xilena 2008: Nucingen House 2009: A Closed Book 2010: Misterios de Lisboa 2012: La noche de enfrente Bibliografia Llibres de Ruiz Livre des disparitions, livre des tractations, en francès; París, Editorial Dis Voir, 1990 Le Convive de pierre, en francès; Actes Sud, 1992 El transpatagónico, junto con Benoît Peeters; Grijalbo, 1995 (trad. Cristóbal Santa Cruz). Entretiens, en francès; Editions Hoebeke, 1999. Poética del cine, Editorial Sudamericana, 2000 (trad. Waldo Rojas). Poetics of Cinema, 2, en anglès; Dis Voir, 2007 (trad. Carlos Morreo) A la poursuite de l'île au trésor, en francès; Dis Voir, 2008. L'esprit de l'escalier, en francès; Fayard, París, 2012. Ruiz: Entrevistas escogidas - filmografía comentada, Santiago de Chile, Ediciones UDP, 2013, editado por Bruno Cuneo. , Poéticas del cine, Santiago de Chile, Ediciones UDP, 2013, traduït per Alan Pauls. Diario. Notas, recuerdos y secuencias de cosas vistas, Santiago de Chile, Ediciones UDP, 2017, editat per Bruno Cuneo. Duelos y quebrantos, Mundana Ediciones, 2019, editado por Bruno Cuneo. Llibres sobre Ruiz Raúl Ruiz, Alcalá de Henares, Filmoteca española, 1983. . Spécial: Raoul Ruiz, en francès; Cahiers du cinéma 345, marzo de 1983 Christine Buci-Glucksmann y Fabrice Revault d'Allonnes. Raoul Ruiz, en francès; Dis Voir, 1987.