Carlos és una pel·lícula biogràfica i minisèrie de televisió franco-alemanya de 2010 sobre la vida del terrorista veneçolà Ilich Ramírez Sánchez, sobrenomenat Carlos el chacal, que va cobrir la seva primera sèrie d'atemptats el 1973 fins a la seva detenció el 1994. Es va estrenar com a minisèrie de televisió de tres parts al canal francès de pagament Canal+, amb les tres parts emeses el 19 de maig, el 26 de maig i el 2 de juny de 2010.French Wikipedia: Carlos (film, 2010) Linked 2012-10-19Allocine: Carlos (in French) Linked 2012-10-19 El mateix dia que es va estrenar a Canal+, la versió completa de 5 hores i mitja va ser també es mostra fora de competició al 63è Festival Internacional de Cinema de Canes.
Produït per Daniel Leconte, de la productora francesa Film En Stock, i Jens Meuer, de la productora alemanya Egoli Tossell Film, en associació amb Canal+ i Arte, va ser dirigit per Olivier Assayas a partir d'un guió de Leconte, Assayas i Dan Franck, i protagonitzada per Édgar Ramírez com a Carlos. La pel·lícula existeix tant com una minisèrie de tres parts i un llargmetratge de durada variada entre 319 i 338 minuts, així com en diverses versions abreujades, que van des dels 187 minuts (versió cinematogràfica alemanya) fins als 166 minuts (vídeo a la carta dels EUA).The Independent 24 October 2010: Carlos, Olivier Assayas, 338 mins (full version), 165 mins (abridged) (15) Linked 2012-10-19
Classificada com a pel·lícula de teatre i com a minisèrie de telefilm/TV, Carlos ha estat guardonada tant amb premis de cinema com de TV; entre ells el premi Globus d'Or 2010 a la millor minisèrie o pel·lícula feta per a televisió, els premis a la millor pel·lícula estrangera i al millor director de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles, al millor director de la National Society of Film Critics, el premi a la millor pel·lícula estrangera del Cercle de Crítics de Cinema de Nova York, el Premi de cinema europeu al millor muntador de 2010, el Premi de la Crítica 2010 a la millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de São Paulo, i Édgar Ramírez va guanyar el César al millor actor revelació. En una enquesta de crítics internacionals de 2016 realitzada per BBC, la versió cinematogràfica de Carlos, Toni Erdmann i Rèquiem per un somni van quedar empatats al lloc 100 a una llista de les 100 millors pel·lícules des de l'any 2000.
Argument Ilich Ramírez Sánchez, que adopta el nom en clau de "Carlos" al principi de la pel·lícula, és un terrorista marxista veneçolà lúgubre i esquerp, la vida del qual se segueix mentre executa desenes de complots d'assassinat, segrestos i bombardejos a Europa i l'Orient Mitjà en la causa de l'alliberament de Palestina. Durant dues dècades, és un dels terroristes més buscats del món. La pel·lícula comença a París l'any 1973, on el jove Ramírez Sánchez intenta demostrar-se com un lluitador del Front Popular per l'Alliberament de Palestina (FPLP), i acaba amb la seva captura al Sudan, el 1994. Entremig, Carlos i els seus companys terroristes fan estralls a la Rive Gauche a París, assalt a la seu de l'OPEP a Viena i duen a terme altres actes devastadors de violència per motius polítics.
Part 1 (98 min.) Ramírez Sánchez, que ha lluitat al costat dels palestins a Jordània, porta a terme una sèrie d'atacs a Londres el 1973. Es trasllada a París on el FPLP el posa al capdavant de la seva branca europea sota el comandament d'un militant libanès, Michel Moukharbal, àlies "André". Coordina diverses operacions, en particular la presa d'ostatges a l'ambaixada francesa a La Haia per part de militants de l'Exèrcit Roig Japonès. Quan André és arrestat, els agents francesos del servei d'intel·ligència nacional, la DST, volen saber més sobre Ilich, que ja ha adoptat el nom de guerre Carlos. Per escapar de l'arrest, Carlos dispara a tres policies. Després s'uneix al cap del FPLP, Wadi Haddad, al Iemen del Sud. Haddad li confia una missió agosarada: prendre com a ostatges els ministres de petroli dels països de l'OPEP en la seva propera conferència a Viena.
Part 2 (106 min.) La major part del segon episodi està dedicat a un relat detallat de l'operació que segueix sent un dels actes terroristes més espectaculars de l'època. És el 21 de desembre de 1975. Encapçalant un grup de sis militants de les Cèl·lules Revolucionàries alemanyes i militants palestins, inclòs Anis Naccache, Carlos pren el control de la seu de l'OPEP i pren els ministres i els delegats que l'acompanyen. Està en el cim de la seva notorietat als mitjans. Tanmateix, ell i el seu grup no poden trobar asil als països d'Algèria, Tunísia i Líbia i no poden volar a l'Iraq perquè l'avió que van demanar, un DC-9, no té l'autonomia per volar els milers de milles necessaris. En alliberar finalment els ministres a l'aeroport d'Alger a canvi d'un gran rescat, fracassa en la missió que li havia donat Haddad. Això marca el final de les relacions entre els dos homes. A partir d'ara, Carlos es converteix en un mercenari de lloguer al país que ofereix més, inclòs primer Iraq i després Síria. Canvia les operacions a darrere de la Teló d'Acer, movent-se entre Budapest i Berlín Oriental sota la protecció de l'Stasi d'Alemanya Oriental. Treballa amb les restes de les Cèl·lules Revolucionàries, en particular Johannes Weinrich i la seva dona Magdalena Kopp, que aviat deixa Weinrich per Carlos.
Part 3 (115 min.) La banda de Carlos, amb seu a Budapest i protegida per Síria, fomenta vincles amb diversos clients interessats en les seves capacitats particulars, entre ells Líbia i la Romania de Nicolae Ceaușescu. Aquesta intensa activitat de desestabilització geopolítica, orquestrada per Carlos que trafica amb armes, maneja grans sumes d'efectiu i porta la vida del "Padrí del terrorisme europeu", però aviat arribarà a la seva fi. El seu declivi està molt lligat als canvis en l'ordre mundial. Amb la caiguda del Mur de Berlín el novembre de 1989, perd diversos dels seus patrocinadors, se li diu que abandoni Síria i el seu camp d'operacions es redueix dràsticament. L'últim lloc que ofereix refugi és Sudan: Carlos ja està jubilat i rastrejat pels serveis secrets de diversos països, abandonat pels seus aliats més propers, molt lluny del centre de la política internacional. El seu paper com a jugador s'ha acabat; observa els canvis en el poder global des de la distància. Amb la complicitat de les autoritats sudaneses, i a causa de l'immobilisme d'una condició testicular, és capturat el 14 d'agost de 1994 i portat de tornada a París per ser jutjat per delictes que no s'han oblidat a França.
Repartiment
Édgar Ramírez - Ilich Ramírez Sánchez ("Carlos") Alexander Scheer - Johannes Weinrich Nora von Waldstätten - Magdalena Kopp Christoph Bach - Hans-Joachim Klein ("Angie") Ahmad Kaabour - Wadi Haddad Fadi Abi Samra - Michel Moukharbel Hiraku Kawakami - Yatsuka Furuya Alejandro Arroyo - Valentín Hernández Acosta Badih Abou Chakra - Sheikh Ahmed Zaki Yamani Juana Acosta - Amiga de Carlos Susanne Wuest - Edith Heller Talal Jurdi - Kamal al-Issawi ("Ali") Anna Thalbach - Inge Viett Julia Hummer - Gabriele Kröcher-Tiedemann ("Nada") Razane Jammal - Lana Jarrar Rodney El Haddad - Anis Naccache ("Khalid") Katharina Schüttler - Brigitte Kuhlmann Martha Higareda - Amparo Nourredine Mirzadeh - Jamshid Amouzegar Antoine Balabane - Général al-Khouly Aljoscha Stadelmann - Wilfried Böse ("Boni") Nicolas Briançon - Maitre Jacques Vergès Fadi Yanni Turk - Coronel Haïtham Saïd Belkacem Djamel Barek - Mohammed Boudia Abbes Zahmani - Abdelaziz Bouteflika André Marcon - General Philippe Rondot Udo Samel - Bruno Kreisky Eriq Ebouaney - Hassan Al-Turabi Anton Kouznetsov - Iuri Andropov Guillaume Saurrel - Bruno Bréguet Riton Liebman – Hostatge a l’OPEP
Antecedents miniatura|upright|Ilich Ramírez Sánchez, també conegut com Carlos el chacal, en una fotografia de 1974 d'un passaport peruà fals Inicialment, Carlos s'havia de centrar en la captura del terrorista al Sudan l'any 1994 i només durava 90 minuts. Tanmateix, un cop el director Olivier Assayas va acceptar fer la pel·lícula i va fer una investigació exhaustiva, es va adonar que hi havia molt més per explorar amb l'home i els seus temps: "Vaig sentir que era el destí d'un sol home i, d'alguna manera, la història d'una generació, més una meditació sobre el temps, la història, el destí i els problemes més universals que la història específica de Carlos". L'antic corresponsal exterior i editor de Le Monde Stephen Smith va compilar les investigacions de la pel·lícula, algunes de les quals provenien dels fitxers d'agències d'intel·ligència que van estar disponibles després de la caiguda del Mur de Berlín quan van emergir els fitxers dels antics països del Bloc Soviètic. Alguns dels diàlegs de la pel·lícula provenien d'enregistraments fets per la Stasi, la policia secreta de l'antiga Alemanya de l'Est. Fet amb un pressupost de 18 milions de dòlars, Carlos va ser la primera incursió d'Assayas a la televisió. Originàriament, no estava interessat en el projecte perquè semblava "massa boig i massa complicat". El projecte li va atraure perquè li va permetre fer una pel·lícula que tracta sobre la història recent i persones reals. Va dir, "no fa molt, la idea de fer una pel·lícula sobre Carlos hauria espantat els productors francesos, però avui en dia tinc la sensació que ens animen a fer pel·lícules que tinguin una dimensió contemporània". L'actor Edgar Ramírez va dir: "El que estem intentant és desmitificar-lo. Aquest tipus que suposadament ho tenia tot resolt no estava tan entusiasmat com es deia. La imatge pública i històrica era del gran manipulador de la història, però en molts moments de la seva vida, estava sent manipulat".
Producció Inicialment, Assayas estava preocupat per trobar l'actor adequat per interpretar a Carlos perquè necessitaven un que tingués "les espatlles i el carisma per portar aquest tipus de pel·lícula a l'esquena". Va agafar Ramírez, com l'autèntic Carlos, és veneçolà i la seva família procedia del mateix petit estat andí occidental. L'actor va descriure Carlos com "una mica monstre, una mica somiador, una mica idealista, una mica assassí, una barreja de tot, ple de contradiccions, i això és el que el va fer interessant". La producció es va rodar en set mesos a tres continents a països com Àustria, França, Alemanya, Hongria, Líban, i Marroc. La pel·lícula es va rodar majoritàriament en anglès amb passatges en francès, castellà, hongarès, italià, àrab, alemany, rus, holandès, i japonès. Durant el rodatge, Ramírez es va engreixar 16 quilos per assemblar-se a la condició física de sobrepès de Carlos en el moment de la seva captura. Les dues últimes hores de la pel·lícula es van rodar en seqüència.
Estrena als Estats Units Ja el novembre de 2009, IFC Films va adquirir els drets dels EUA tant de la minisèrie com de la versió cinematogràfica.IFC Films press release, November 10, 2009: Sundance & IFC Films to present Olivier Assayas' CARLOS Linked 2012-10-19 La mini-sèrie es va estrenar al Sundance Channel l'11 d'octubre de 2010, on es va mostrar durant tres nits, mentre que les versions llargues i curtes van rebre una estrena en cinemes.
Recepció Reacció i demanda de Carlos