fou una geògrafa, cartògrafa, exploradora, escriptora de viatges i muntanyenca. Fou una de les primeres escaladores professionals femenines, i a més a més d'exploradora, escrigué llibres sobre els seus viatges. Va marcar rècords femenins d'altitud, va publicar vuit llibres de viatges al costat de William Hunter Workman i va promoure els drets de les dones i del sufragi femení.
Nascuda en una família rica, Workman estudià en les millors escoles femenines de l'època i feu viatges a Europa. El seu casament amb William Hunter Workman li facilità els primers passos en el muntanyisme de Nova Hampshire. Van aconseguir capitalitzar els seus recursos financers i els seus contactes per a viatjar per tot Europa, pel nord d'Àfrica i per Àsia. La parella va tenir dos fills. Fanny no es considerava una dona de família i es veia a si mateixa com una "dona nova" que podia igualar-se a qualsevol home. Els Workman començaren a viatjar amb bicicleta per Suïssa, França, Itàlia, estat espanyol, Algèria i l'Índia. Van escriure llibres sobre cadascun dels viatges, en els quals ella solia comentar la situació de les dones en cada indret visitat. Aquestes primeres obres narratives sobre els seus viatges amb bicicleta foren millor rebudes que els seus llibres sobre muntanyisme.
En acabar el seu viatge amb bicicleta per l'Índia, la parella viatjà fins a l'Himàlaia occidental i fins al Karakoram durant els mesos de l'estiu, on feren muntanyisme de gran altitud. Van tornar a aquesta regió, en aquell moment inexplorada, vuit vegades més durant els catorze anys següents. Malgrat no disposar d'un equipament modern d'escalada, els Workman exploraren diverses glaceres i coronaren els cims de diverses muntanyes, fins i tot els 7.000 metres del pic Pinnacle, marcant un rècord femení d'altitud en aquella època. Feren expedicions de diversos anys de durada, però tenien problemes per a mantenir una bona relació amb els treballadors locals. Els seus orígens privilegiats als Estats Units no els ajudaven a comprendre la postura de la població nadiua i tingueren dificultats en els serveis de portadors fiables.
Després dels seus viatges a l'Himàlaia els Workman feren conferències sobre la seua experiència i van rebre invitacions de diverses societats intel·lectuals de l'època. Fanny Workman fou la primera dona estatunidenca que feu una conferència a la Sorbona, i la segona a parlar en la Royal Geographical Society. Va rebre nombroses medalles d'honor de societats europees geogràfiques i de muntanyisme, i la reconegueren com una de les muntanyenques més importants de l'època. Demostrà que una dona podia escalar grans altituds de la mateixa forma que un home, contribuint a eliminar la barrera de sexes en el muntanyisme.
Biografia Fanny Bullock nasqué el 8 de gener del 1859 a Worcester (Massachusetts), en una família de classe alta dels pares pelegrins, i era la menor de tres germans. Sa mare era Elvira Hazard, i el seu pare Alexander H. Bullock, empresari i governador republicà de Massachusetts. Fanny fou educada per algunes institutrius abans d'estudiar a la Miss Graham's Finishing School de Nova York, i després passà un temps a París i a Dresden. Thomas Pauly va escriure en la seua biografia sobre Workman que "ja des de molt jove a Fanny la irritaven les restriccions de la seua posició privilegiada". Es conserva un nombre reduït d'històries escrites per Workman d'aquella època. En un escrit titulat "Un episodi de vacances", es descriu una bella aristòcrata anglesa que menysprea la societat, s'escapa de Grindelwald, es converteix en una excel·lent muntanyenca i es casa amb un estatunidenc. Segons Michael Plint, aquesta història resumeix gran part de la vida de Fanny Workman. El 1886, publicà un conte en la revista Nova York ambientada en la Primera Guerra índia, que tracta de la captura i el rescat d'una "xiqueta blanca". miniatura|Retrat de Fanny i William El 1879 Fanny torna als Estats Units i el 16 de juny del 1882 es casa amb William Hunter Workman, que era 12 anys major que ella. William provenia també d'una família rica, havia assistit al Yale i havia estudiat medicina a Harvard. El 1884 van tenir una filla, anomenada Rachel. William va iniciar a Fanny en l'alpinisme i van passar alguns estius a les Muntanyes Blanques de Nova Hampshire. Allí coronaren el cim de la Muntanya Washington (1.918 m) diverses vegades. El muntanyisme en aquesta regió del nord-est dels Estats Units permeté a Fanny desenvolupar les seues habilitats per a l'alpinisme amb altres dones. Al contrari que els clubs europeus, els estatunidencs de les Muntanyes Blanques animaven les dones que practicassen aquest esport. En el seu article sobre dinàmiques de gènere en l'alpinisme en aquesta regió, Jenny Ernie-Steighner afirma que aquesta experiència formativa modelà el compromís de Workman amb els drets de les dones, i que "cap altre muntanyenc de fama internacional de l'època, home o dona, havia parlat obertament i fervent sobre els drets de les dones". Als Workman, però, no els agradava el provincianisme de la vida a Worcester, i desitjaven viure a Europa. Després de la mort dels pares de tots dos, la parella s'embarcà en el seu primer viatge per Europa, en una gira per Escandinàvia i Alemanya.
Trasllat a Europa i viatges amb bicicleta El 1889 els Workman se n'anaren a viure a Alemanya a causa dels problemes de salut de William, malgrat que, segons Pauly, això podria haver estat un pretext, perquè es recuperà molt aviat. El segon fill de la parella, Siegfried, nasqué al poc d'arribats a Dresden. No obstant això, Fanny no volia conformar-se amb els papers tradicionals d'esposa i mare, sinó que volia ser una autora i aventurera. Com a feminista, Fanny es considerava un exemple de la idea que les dones podien igualar i superar els hòmens en els treballs de la vida, i segons Luree Miller personificà els valors de la "dona nova" de l'època./ Miller indica també que, ja que la família ideal d'aquella època era una família nombrosa i la informació sobre la contracepció no era fàcil d'aconseguir, els coneixements mèdics de William foren de gran valor per a l'ideal de Fanny. Els Workman deixaren els fills a càrrec de cuidadores mentre realitzaven llargs viatges. El 1893 Siegfried va morir a causa d'una combinació de grip i pneumònia. Després de la seua mort, segons Pauly, Fanny "va perseguir de manera agressiva una identitat alternativa" amb els seus viatges amb bicicleta, "que l'alliberés de les responsabilitats convencionals d'esposa i mare, i que li permetés els seus interessos i ambicions".
Entre el 1888 i 1893 els Workman feren gires amb bicicleta per Suïssa, França i Itàlia. El 1891 Fanny fou una de les primeres dones a escalar el Mont Blanc./ També una de les primeres a pujar al Jungfrau i al Cerví, amb el guia Peter Taugwalder, que havia fet la primera ascensió a aquesta muntanya al costat d'Edward Whymper. El 1893 la parella va decidir explorar territoris més enllà d'Europa i viatjà fins a Algèria, la Indoxina i l'Índia. Aquests viatges a llocs més remots van ser idea de Fanny. El primer viatge llarg de la parella fou una gira de 4.500 km amb bicicleta per l'estat espanyol al 1895. En aquest viatge cadascun duia 9 kg d'equipatge, i feren una mitjana de 72 km per dia, i alguns dies arribaren als 130 km. Van escriure plegats l'obra Sketches Awheel in Modern Ibèria, en què descrivien les seues vivències en aquest viatge. Descrivien l'estat espanyol d'aquella època com a "rústic, pintoresc i captivador". En l'obra Algerian Memories Fanny se centrava en la bellesa i en el romanticisme rural, evitant comentaris sobre les males condicions urbanes. Sí que destacava en aquesta obra l'existència d'abús i negligència cap a les dones en la societat algeriana.
l'Índia miniatura|Fanny Bullock Workman en el seu viatge amb bicicleta per l'Índia (c. 1897) El viatge dels Workman per l'Índia, Myanmar, Sri Lanka i Java va durar dos anys i mig: començà al novembre del 1897, i cobrí uns 23.000 km. En aquell moment Fanny tenia 38 anys i William 50. Van pedalar uns 6.400 km des de l'extrem sud de l'Índia fins a l'Himàlaia del nord. Per a assegurar-se els subministraments, van circular per vies principals prop de línies de ferrocarril. Van deixar les bicicletes en arribar a l'extrem nord del viatge, i travessaren a peu passos de muntanya d'entre 4.300 i 5.500 metres d'altitud. El llibre que van escriure després d'aquest viatge destacava més l'antiga arquitectura en lloc de la cultura local coetània.
Fanny Workman explica en My Asiatic Wanderings: "Vaig rodar per molts paisatges encantadors, per les arbredes de palmes i figueres d'Orissa, sobre els vessants verds i escarlates del Terai... Mai no havia rodat durant 1.200 milles en un país contínuament tan bell". Els Workman tenien un nivell de coneixements d'història de l'Índia poc habitual en els occidentals de l'època, i havien llegit el Jakata, o Mahabharata i Rāmāyaṇa abans d'aquest viatge. Segons Miller, estaven ansiosos per aprendre sobre la cultura d'aquestes obres èpiques i van passar més temps estudiant la història antiga del lloc que interactuant amb els habitants.
Problemes amb els treballadors locals miniatura|Fanny Workman al costat d'una tenda Durant l'estiu del 1898 la parella va decidir escapar de la calor i explorar l'Himàlaia occidental i el Karakoram. Després, volien explorar el territori al voltant del Kanchenjunga a Sikkim, i viatjar cap a les muntanyes frontereres amb Bhutan a l'est. Les dificultats burocràtiques i els problemes atmosfèrics, però, van ser molts i els impediren dur a terme aquests plans. El seu principal problema foren els treballadors locals. Havien contractat 45 portadors, equipats de manera bàsica per al viatge per muntanya, i havien comprat provisions, però els costos augmentaren de manera desproporcionada quan arribaren notícies que dos rics americans circulaven per la zona. No van poder partir fins al 3 d'octubre, i llavors el fred estava acostant-s'hi. Els Workman es queixaren en els seus escrits dels portadors que havien contractat, amb qui era difícil treballar i que rebutjaven caminar més de 8 km per dia. Als tres dies d'iniciar el viatge, començà a nevar i els portadors es rebel·laren i obligaren el grup a retirar-se a Darjeeling.
Els Workman s'enfrontaren a problemes laborals contínuament. Havien de transportar tendes de campanya, sacs de dormir, càmeres fotogràfiques, instruments científics i una gran quantitat de menjar. Els nadius gairebé mai escalaven les muntanyes de la zona i no estaven acostumats a rebre ordres d'una dona, la qual cosa dificultava la posició de Fanny. Kenneth Mason manté en la seua història de muntanyisme a l'Himàlaia, escrita el 1955, que "els Workman foren, en els seus viatges, víctimes dels seus propis defectes. Eren molt impacients i poques vegades intentaven comprendre la mentalitat dels portadors i per això no van aconseguir traure el millor d'ells".
Segons Miller, "quasi els únics viatgers victorians, els Workman, no tenien gens de simpatia o fins i tot de sentit comú per a entendre els nadius, i irrompien en les seues viles remotes amb trens de seguidors exigint serveis i subministraments". Argumenta que la parella, sent estatunidenca, no tenia el mateix sentit de la casta o classe que els exploradors britànics: "els Workman, com la majoria dels seus compatriotes, se submergien en els seus projectes de cap, esperant que la seua enorme energia fos prou per a superar tots els obstacles. Els britànics els van criticar pel seu insensible i incompetent comportament cap als indis".
Alpinisme a l'Himàlaia Després del seu viatge inicial a l'Himàlaia, els Workman quedaren fascinats amb l'alpinisme i el muntanyisme. Durant 14 anys van viatjar vuit vegades per aquesta zona, llavors quasi inexplorada i sense cartografiar.