La investigació qualitativa és un tipus d'investigació que té com a objectiu recollir i analitzar dades no numèriques (descriptives) per tal d'entendre la realitat social dels individus, inclosa la comprensió de les seves actituds, creences i motivació. Aquest tipus d'investigació normalment implica entrevistes en profunditat, grups focals o observacions per tal de recollir dades riques en detalls i context. La investigació qualitativa s'utilitza sovint per explorar fenòmens complexos o per obtenir una visió de les experiències i perspectives de les persones sobre un tema en particular. És especialment útil quan els investigadors volen entendre el significat que les persones atorguen a les seves experiències o quan volen descobrir les raons subjacents del comportament de les persones. Els mètodes qualitatius inclouen l'etnografia, la teoria fonamentada, l'anàlisi del discurs i l'anàlisi fenomenològica interpretativa. Els mètodes d'investigació qualitativa s'han utilitzat en sociologia, antropologia, ciències polítiques, psicologia, treball social, folklore, investigació educativa i recerca en enginyeria del programari.
Fons La investigació qualitativa s'ha basat en diverses línies del pensament filosòfic i examina aspectes de la vida humana, com ara la cultura, l'expressió, les creences, la moralitat, l'estrès vital i la imaginació.Wertz, Charmaz, McMullen. "Five Ways of Doing Qualitative Analysis: Phenomenological Psychology, Grounded Theory, Discourse Analysis, Narrative Research, and Intuitive Inquiry". 16-18. The Guilford Press: March 30, 2011. 1st ed. Print. La investigació qualitativa contemporània ha estat influenciada per diverses branques de la filosofia, per exemple, el positivisme, el postpositivisme, la teoria crítica i el constructivisme.Guba, E. G., & Lincoln, Y. S. (2005). "Paradigmatic controversies, contradictions, and emerging influences" In N. K. Denzin & Y. S. Lincoln (Eds.), The Sage Handbook of Qualitative Research (3rd ed.), p. 191-215. Thousand Oaks, CA: Sage. Les transicions històriques o "moments" en la investigació qualitativa, juntament amb la noció de "paradigmes" (Denzin i Lincoln, 2005), han rebut una popularitat àmplia durant les últimes dècades. Tanmateix, alguns estudiosos han argumentat que l'adopció de paradigmes pot ser contraproduent i conduir a comunitats menys compromeses filosòficament. En aquest sentit, Pernecky va proposar una manera alternativa d'implementar les preocupacions filosòfiques en la investigació qualitativa perquè els investigadors siguin capaços de mantenir la mobilitat intel·lectual i l'elasticitat necessàries.
Aproximacions a la investigació L'ús de material no quantitatiu com a dades empíriques ha anat creixent en moltes àrees de les ciències socials, incloses les ciències de l'aprenentatge, la psicologia del desenvolupament i la psicologia cultural. Diverses tradicions filosòfiques i psicològiques han influït en els enfocaments dels investigadors a la investigació qualitativa, incloent la fenomenologia, el construccionisme social, l'interaccionisme simbòlic i el positivisme.
Tradicions filosòfiques La fenomenologia fa referència a l'estudi filosòfic de l'estructura de la consciència i de l'experiència subjectiva general d'un individu. Els enfocaments de la investigació qualitativa basats en el construccionisme, com ara la teoria fonamentada, presten atenció a com la subjectivitat tant de l'investigador com dels participants de l'estudi pot afectar la teoria que es desenvolupa a partir de la investigació. L'enfocament interaccionista simbòlic de la investigació qualitativa examina com els individus i els grups desenvolupen una comprensió del món. Els enfocaments positivistes tradicionals de la investigació qualitativa busquen una comprensió més objectiva del món social. Els investigadors qualitatius també han estat influenciats per la sociologia del coneixement i el treball d'Alfred Schütz, Peter L. Berger, Thomas Luckmann i Harold Garfinkel.
Les contribucions filosòfiques més recents a la investigació qualitativa (Pernecky, 2016) han tractat temes com l'escepticisme, l'idealisme, l'idealisme, l'hermenèutica, l'empirisme i el racionalisme, i han introduït la comunitat qualitativa a una varietat d'enfocaments realistes que estan disponibles dins de la ampli espectre filosòfic del pensament qualitatiu. Pernecky també s'ocupa d'alguns dels dominis descuidats en la investigació qualitativa, com l'ontologia social, i s'aventura en nous territoris (per exemple, la mecànica quàntica) per tal d'estimular un debat més contemporani sobre problemes qualitatius comuns, com l'absolutisme i l'universalisme.
Fonts de dades Els investigadors qualitatius utilitzen diferents fonts de dades per entendre el tema que estan estudiant. Aquestes fonts de dades inclouen transcripcions d'entrevistes, vídeos d'interaccions socials, notes, informes verbals i artefactes com ara llibres o obres d'art. El mètode d'estudi de cas exemplifica la preferència dels investigadors qualitatius per la profunditat, el detall i el context. La triangulació de dades també és una estratègia utilitzada en la investigació qualitativa. L'autoetnografia, l'estudi d'un mateix, és un mètode d'investigació qualitativa en el qual l'investigador utilitza la seva experiència personal per entendre un problema.
La teoria fonamentada és un tipus d'investigació inductiva, basada en una mirada molt propera a les observacions empíriques que produeix un estudi.Glaser, B., & Strauss, A. (1967). The discovery of grounded theory: Strategies for qualitative research. Chicago: Aldine. L'anàlisi temàtica implica l'anàlisi de patrons de significat. L'anàlisi de converses s'utilitza principalment per analitzar converses parlades. La recerca biogràfica s'ocupa de la reconstrucció d'històries de vida, a partir de narracions i documents biogràfics. La investigació narrativa estudia les narracions que les persones fan servir per descriure la seva experiència.
Recopilació de dades Els investigadors qualitatius poden recopilar informació mitjançant observacions, presa de notes, entrevistes, grups focals (entrevistes grupals), documents i artefactes.Marshall, Catherine & Rossman, Gretchen B. (1998). Designing Qualitative Research. Thousand Oaks, CA: Sage. Murphy, E; Dingwall, R (2003). Qualitative methods and health policy research (1st edition). Routledge (reprinted as an e-book in 2017).
Entrevistes Les entrevistes de recerca són un mètode important de recollida de dades en la investigació qualitativa. Un entrevistador sol ser un investigador professional o remunerat, de vegades format, que planteja preguntes a l'entrevistat, en una sèrie alterna de preguntes i respostes generalment breus, per obtenir informació. En comparació amb alguna cosa com una enquesta escrita, les entrevistes qualitatives permeten un grau d'intimitat significativament més alt,Seidman, Irving. Interviewing as Qualitative Research: A Guide for Researchers in Education and the Social Sciences. Teachers College Press, 1998, pg.49 amb els participants que sovint revelen informació personal als seus entrevistadors en un entorn cara a cara en temps real. Com a tal, aquesta tècnica pot evocar una sèrie de sentiments i experiències significatives a les persones entrevistades. Els sociòlegs Bredal, Stefansen i Bjørnholt van identificar tres "orientacions de participant", que van descriure com "explicar per un mateix", "explicar per als altres" i "explicar per a l'investigador". També van proposar que aquestes orientacions implicaven "diferents contractes ètics entre el participant i l'investigador".
Observació participant En l'observació participant els etnògrafs arriben a entendre una cultura participant directament en les activitats de la cultura que estudien.Lindlof, T. R., & Taylor, B. C. (2002) Qualitative communication research methods: Second edition. Thousand Oaks, CA: Sage Publications, Inc. L'observació participant s'estén més enllà de l'etnografia i cap a altres camps, inclosa la psicologia. Per exemple, en entrenar-se per ser un EMT i convertir-se en un observador participant en la vida dels EMT, Palmer va estudiar com els EMT fan front a l'estrès associat a algunes de les emergències horripilants amb què tracten.
Recursivitat En la investigació qualitativa, la idea de recursivitat fa referència a la naturalesa emergent del disseny de la recerca. En contrast amb els mètodes de recerca estandarditzats, la recursivitat encarna la idea que l'investigador qualitatiu pot canviar el disseny d'un estudi durant la fase de recollida de dades.
La recursivitat en els procediments d'investigació qualitativa contrasta amb els mètodes utilitzats pels científics que realitzen experiments. Des de la perspectiva del científic, la recollida de dades, l'anàlisi de dades, la discussió de les dades en el context de la literatura d'investigació i l'extracció de conclusions s'han de dur a terme una vegada (o com a màxim un nombre reduït de vegades). En la investigació qualitativa, però, les dades es recullen repetidament fins que es compleixen una o més condicions específiques d'aturada, que reflecteixen una actitud no estàtica cap a la planificació i disseny de les activitats de recerca. Un exemple d'aquest dinamisme pot ser quan l'investigador qualitatiu canvia inesperadament el seu enfocament o disseny de recerca a la meitat d'un estudi, basant-se en la seva primera anàlisi de dades provisional. L'investigador fins i tot pot fer més canvis no planificats basats en una altra anàlisi de dades provisional. Aquest enfocament no estaria permès en un experiment. Els investigadors qualitatius argumentarien que la recursivitat en el desenvolupament de l'evidència rellevant permet que l'investigador estigui més obert a resultats inesperats i noves construccions emergents.
Anàlisi de dades Els investigadors qualitatius disposen d'una sèrie d'estratègies analítiques.
Codificació En general, la codificació es refereix a l'acte d'associar idees significatives amb les dades d'interès. En el context de la investigació qualitativa, els aspectes interpretatius del procés de codificació sovint es reconeixen explícitament i s'articulen; la codificació ajuda a produir paraules específiques o frases curtes que es creu que són abstraccions útils de les dades.Strauss, A. & Corbin, J. (1990). Basics of Qualitative Research: Grounded Theory Procedures and Techniques. New Delhi: Sage.
Anàlisi temàtica de patrons Les dades es poden ordenar en patrons per a anàlisis temàtiques com a base principal per organitzar i informar les conclusions de l'estudi.
Anàlisi de continguts Segons Krippendorf,Krippendorf, K. (1980). Content analysis: An introduction to its methodology. Sage: Newbury Park, CA. "[l]anàlisi del contingut és una tècnica d'investigació per fer inferències replicables i vàlides de les dades al seu context" (p. 21). S'aplica als documents i a la comunicació escrita i oral. L'anàlisi de contingut és un element important en l'anàlisi conceptual de dades qualitatives. S'utilitza freqüentment en sociologia. Per exemple, l'anàlisi de contingut s'ha aplicat a la investigació sobre aspectes tan diversos de la vida humana com els canvis en les percepcions de la raça al llarg del temps i els estils de vida dels contractistes.
Problemes miniatura|300x300px| Una captura de pantalla d'un text de codificació d'usuari a NVivo.
Programari d'anàlisi de dades qualitatives assistit per ordinador (CAQDAS)