El perer del Tadjikistan (Pyrus tadshikistanica) és una espècie de perer de la família de les rosàcies, i és endèmica del Tadjikistan. Només es troba en aquest país, en zones concretes de les muntanyes del Pamir-Alai i a l'oest de la serralada del Tien Shan. Es considera que està en perill crític d'extinció.
Taxonomia Des d'un punt de vista taxonòmic, aquesta espècie es va descriure inicialment com una varietat silvestre de Pyrus communis, i després com un híbrid entre Pyrus communis i Pyrus sinensiz. No va ser fins 1964 que Zapryagaeva va determinar que tot i poder-se confondre fàcilment i també hibridar amb Pyrus communis, Pyrus tadshikistanica era fonamentalment diferent i, per tant, una altra espècie. La identificació de l'espècie és complicada i ho és encara més quan s'hi han empeltat altres perers a sobre. En aquest cas, l'únic criteri per determinar l'espècie són els brots que creixen directament de l'arrel de l'arbre.
Descripció Pyrus tadshikistanica és un arbre que amida entre 15 i 20 metres d'açada, amb un diàmetre de tronc d'entre 35 i 40 centímetres, si bé en zones àrides pot prendre una forma arbustiva i fer entre 2 i 4 metres d'alçada, amb troncs d'entre 10 i 15 centímetres de diàmetre. El color de l'escorça en els arbres vells és gris o gris fosc, amb fissures i llis. Els brots anuals són de color marró vermellós. Les fulles fan entre 5 i 6 centímetres de llarg i poden ser oblanceolades, ovals o rodones. Normalment són rígides, avellutades i glabres a l'anvers, amb alguns pèls repartits al revers. Els pecíols normalment fan entre 5 i 6 centímetres i són prims i groguencs. Les inflorescències fan entre 3 i 8 centímetres de diàmetre i contenen entre 5 i 6 flors, que són piloses. Els pètals amiden fins a 1,5 centímetres i són blancs, rodons i semblen fets de paper. Els sèpals són punxeguts i una mica triangulars, pilosos a l'exterior i llanosos a l'interior. Normalment hi ha entre 18 i 22 estams, d'igual llargada. L'ovari és pilós però després es torna glabre. Els fruits fan entre 4 i 5 centímetres de llargada, són esfèrics o amb forma de pera. Quan són madurs, els fruits tenen una pela dura i de color groc verdós, amb molts punts blancs. La carn és basta, de gust àcid, amarg i dolç, agradable. Normalment hi ha entre tres i quatre llavors per fruit i són allargades, negres i brillants.
Distribució Aquest arbre, com indica el seu nom, és propi de Tadjikistan, i actualment la seva distribució es concentra en tres punts d'aquest país: es pot trobar a la secció Tavildara de l'extens Parc Nacional Tajik, situat a l'est del país (regió del Gorno-Badakhxan), a la reserva natural de Childukhtaron i a la reserva natural de Dashtijum, ambdues situades al sud, a la regió de Khatlon.
Referències
Categoria:Malòidies Categoria:Tadjikistan