La Simfonia núm. 3 de Ralph Vaughan Williams, publicada com a Simfonia Pastoral i no numerada fins més tard, es va completar el 1922. Es va estrenar a Londres el 16 de gener de 1922 dirigida per Adrian Boult.Grove's Dictionary of Music and Musicians, 5th ed., 1954, "Vaughan Williams: Catalogue of Works", Vol. VIII, p. 704 La va revisar el 1955.

Concebuda per primera vegada al camp del nord de França cap al final de la Primera Guerra Mundial, on el compositor va servir a la Royal Army Medical Corps, després d'escoltar un corneta practicant i tocant accidentalment un interval d'una setena en lloc d'una octava⁣;Kennedy (1964), p. 170–71. això finalment va conduir a la cadenza de trompeta en el segon moviment.

L'obra és una de les simfonies menys interpretades de Vaughan Williams, però s'ha guanyat la reputació de ser una elegia subtilment bella per als morts de la Primera Guerra Mundial i una meditació sobre els sons de la pau. Com moltes de les obres del compositor, la Simfonia Pastoral no és programàtica, però el seu esperit és evocador. La simfonia té una certa igualtat d'humor en tota ella, cap dels moviments és especialment ràpid o optimista, un aire de tranquil·litat que es pot percebre en part com una celebració del retorn de la pau, descrit en les mateixes notes del programa del compositor en la primera actuació com «quasi completament tranquil i contemplatiu»Kennedy (1980) p. 156 però hi ha seccions extravertides aïllades.

La simfonia va ser descartada per Constant Lambert, que va escriure que la seva «creació d'un tipus particular d'estat d'ànim gris, reflexiu i de paisatge anglès ha superat les exigències de la forma simfònica».Lambert (1948) p. 107 El comentari sovint citat de Peter Warlock que «tot és una mica massa com una vaca mirant per sobre d'una porta» era de fet un comentari sobre l'estil de Vaughan Williams en general, i no estava dirigit específicament a la Simfonia Pastoral, que ell mateix va descriure com «una obra realment esplèndida» i «la millor música orquestral anglesa d'aquest segle».Smith (1994) p. 115, 258

Estructura La simfonia consta de quatre moviments: I. Molto moderato La simfonia trenca amb la tradició en el seu primer moviment, pel fet que es desenvolupa en un estat d'ànim totalment meditatiu. Després de les tríades consecutives de l'arpa i del vent-fusta que estableixen l'estat d'ànim de contemplació activa del primer moviment, serveix per introduir un tema interpretat pel violí solista, amb un oboè en estreta imitació.

Segueixen altres temes, amb la trompa anglesa, el violoncel i després altres instruments, que afegeixen les seves variants a la melodia. La secció de desenvolupament és una projecció del violí solista del primer tema, amb contrapunt de la trompa, la flauta, l'oboè i l'arpa. Totes les melodies tenen una versemblança, i es recapitulen i es combinen fins al clímax. Llavors es van amortint per fer la seva sortida.

II. Lento moderato – Moderato maestoso El moviment lent s'obre amb un solo de la trompa sobre un acord sostingut de les cordes, un tema desenvolupat després per un solo del violoncel.

El tema després es lliura, amb harmonies canviades, a l'oboè i al clarinet i després a la viola i la flauta sols. Igual que en el primer moviment, les idees flueixen suaument d'una a l'altra, i finalment condueixen a la cadenza de la trompeta. Aquí, l'instrument és una trompeta natural (una trompeta sense vàlvules) en mi, ja que l'intèrpret té instruccions de no utilitzar les vàlvules. Com a resultat, es reprodueix la setena harmònica en comptes de la setena menor normal, de manera que sona lleugerament desafinat segons l'afinació moderna amb el seu equivalent més proper en l'escala temperada.

III. Moderato pesante El tercer moviment és com una dansa pesada que es podria anomenar un quasi-scherzo. Malgrat que està marcat com a Moderato pesante, la música mostra més senyals d'activitat. L'origen d'aquest moviment es troba en els esbossos per a l'escena de Falstaff i les fades, un episodi que Vaughan Williams va tractar més tard a A London Symphony.

Una secció Più mosso té una sensació més bulliciosa, amb una melodia àmplia i robusta anunciada per les trompetes i els trombons.

Un tema de trompeta més ràpid genera el primer clímax de la simfonia, que deixa pas a una ornamentació semblant a un trinat d'un ocell en una flauta solista amb les cordes de fons, contestat per un violí solista. El tema del trinat es torna a sentir amb la trompeta i es repeteixen ambdues seccions. La curta i ràpida coda fugal és molt tranquil·la i misteriosa, i delicadament escrita.

IV. Lento El moviment final torna a la manera contemplativa dels dos primers moviments, i funciona com a resum i coda a la resta de la simfonia.Howells (1922) p. 130. Comença amb una soprano fora de l'escenari cantant una commovedora cantilena sense paraules sobre un suau tambor.

A mesura que la cançó s'apaga, l'orquestra entra suaument amb una rapsòdia elegíaca i tota la passió fins ara continguda de la música comença a esclatar. El punt àlgid de la simfonia arriba quan tots els violins presenten la melodia d'obertura de la soprano en appassionato. Al final de la simfonia, la soprano torna a cantar la música en silenci.

Instrumentació Una interpretació típica de la simfonia dura uns 35 minuts. Està escrita per a una gran orquestra que inclou: 3 flautes (3a doblant amb piccolo), 2 oboès, corn anglès, 3 clarinets (en re♭) i la; 3r doblant en clarinet baix), 2 fagots, 4 trompes (en fa), 3 trompetes (en do, 1 doblant de trompeta natural en mi♭), 3 trombons, tuba, timbales, triangle, plats, timbal, celesta, arpa i cordes, més una soprano sense paraules al 4t moviment.

Enregistraments +AnySolistaDirectorOrquestraSegellNúm. de catàleg1952Margaret RitchieAdrian BoultLondon Philharmonic OrchestraDecca(LP) LXT 27871966Valerie HillAdrian BoultBBC Symphony OrchestraBBC Radio Classics(LP) 15656 916421968Margaret PriceAdrian BoultNew PhilharmoniaHMV(LP) ASD 23931971Heather HarperAndré PrevinLondon Symphony OrchestraRCA(LP) SB 68611987Yvonne KennyBryden ThomsonLondon Symphony OrchestraChandos(CD) CHAN 85941988Yelena Dof-DonskayaGennadi RozhdestvenskyUSSR Ministry of Culture Symphony OrchestraMelodiya(LP) 21701991Alison BarlowVernon HandleyRoyal Liverpool Philharmonic OrchestraEMI Eminence(CD) CD-EMX 21921991Linda HohenfeldLeonard SlatkinPhilharmonia OrchestraRCA Victor Red Seal(CD) 09026 61194-21992Patricia RozarioKees BakelsBournemouth Symphony OrchestraNaxos(CD) 8.5507331996Patricia RozarioAndrew DavisBBC Symphony OrchestraTeldec(CD) 0630-13139-21996Amanda RoocroftBernard HaitinkLondon Philharmonic OrchestraEMI Classics(CD) 5 56564 21997Rosa MannionRoger NorringtonLondon Philharmonic OrchestraDecca(CD) 458 357-22002Rebecca EvansRichard HickoxLondon Symphony OrchestraChandos(CD) CHAN 100012013Sarah FoxMark ElderThe HalléHallé(CD) CDHLL75402016Andrew StaplesAndrew ManzeRoyal Liverpool Philharmonic OrchestraOnyx(CD) ONYX 41612020Elizabeth WattsMartyn BrabbinsBBC Symphony OrchestraHyperion(CD) CDA68280

Referències

Bibliografia Howells, Herbert. "Vaughan Williams's 'Pastoral' Symphony". Music & Letters 3, no. 2 (April 1922): 122–132. Kennedy, Michael. The Works of Ralph Vaughan Williams. Londres i Nova York: Oxford University Press, 1964. . Nova edició, Londres i Nova York: Oxford University Press, 1980. (cloth); . First edition reprinted Oxford: Clarendon Press, 1992. . Lambert, Constant. Music Ho!. London: Penguin Books, 1948. Smith, Barry. Peter Warlock: The Life of Philip Heseltine. Oxford: Clarendon Press, 1994. . Vaughan Williams, Ralph. Letters of Ralph Vaughan Williams 1895–1958, edited by Hugh Cobbe. Oxford: Oxford University Press, 2008. (cloth); (pbk).

Categoria:Simfonies de Ralph Vaughan Williams Categoria:Composicions musicals del 1922 Categoria:Simfonies de la dècada del 1920