Geraldo Azevedo de Amorim (Petrolina, 11 de gener de 1945) és un compositor, cantant i guitarrista brasiler. És conegut per èxits com Dia Branco, Táxi Lunar i Dona da Minha Cabeça i per importants col·laboracions amb Zé Ramalho, Alceu Valença i Elba Ramalho.
Forma part d'una generació d'artistes de la regió nord-est del Brasil, que va haver de traslladar-se a l'eix Rio de Janeiro - São Paulo per provar fortuna en la indústria musical. Es va convertir en un dels artistes cabdals de la música popular brasilera, de forta expressió i contribució per la música regional, unint ritmes com frevo, forró, xote, maracatu i baião en les seves cançons, però també bossa nova o rock, a més de ser un dels pioners en l'ús de sintetitzadors i instruments elèctrics al pais.
Infantesa a Pernambuco Geraldo Azevedo va néixer a Petrolina, estat de Pernambuco, en el barri de Jatobá (en aquella època es tractava d'una zona rural dintre del terme municipal, a la vora del riu São Francisco). Va conviure amb la música des dels seus primers anys de vida: la seva mare, Dona Nenzinha, era professora, cantant i promotora d'esdeveniments culturals en l'escola que tenia en el domicili familiar. En aquells esdeveniments, als quatre anys d'edat, Geraldo ja actuava.
Als cinc anys d'edat, va guanyar la seva primera guitarra (feta pel pare, José Amorim, qui era fuster) i inspirat per la família, comença a tocar. Més tard, en l'adolescència, amb l'adveniment de la bossa nova, Geraldo s'encanta per la música de João Gilberto, i dona més importància a l'aprenentatge de la guitarra.
La seva carrera musical s'inicia encara a Petrolina, quan Reinaldo Belo el convida a participar en un programa de rock en la nova emissora local. Així debuta a lA Voz do São Francisco, amb l'espai Por Falar em Bossa Nova. Anys després, formaria part del grup Sambossa.
Estada a Recife Amb l'objectiu de cursar l'ensenyament superior, es trasllada a Recife i es prepara per la prova d'accés a la facultat d'Arquitectura; treballa com a projectista i participa de projectes arquitectònics tradicionals de la capital de Pernambuco. No obstant això, no arriba a concloure els estudis, doncs la música guanya cada vegada més espai en la seva vida. Aviat va conèixer Naná Vasconcelos, Teca Calazans i Paulo Guimarães, amb els que formaria el grup Construção. Toca en les nits de Recife, en universitats i espais culturals. Va ser en la capital pernambucana on va guanyar la seva primera guitarra professional, regal d'un grup d'estudiants.
El 1965, funda el grup Raiz, basat en les arts teatrals, literàries i musicals. Coneix un dels seus més importants socis, el compositor i productor Carlos Fernando, i treballa en la producció musical de les peces d'Emilio Borba Filho, en el Teatre Popular del Nordeste, on musica poemes. Encara amb Raiz, és convidat per presentar una secció en el programa de TV Jornal do Commercio Chegou a Vez. Allà coneix l'Eliana Pittman, cantant i actriu que, en l'època, acompanyava el seu pare, el clarinetista Booker Pittman.
El 1966, compon Aquela Rosa, la seva primera composició completa, en col·laboració amb Carlos Fernando. Aquest tema, interpretat per Teca Calazans, va guanyar el I Festival de Música Popular del Nord-est. El 1967, Azevedo assumiria la direcció musical de la segona edició del Festival. Aquest mateix any, Eliana Pittman proposa al de Petrolina que l'acompanyi en la seva primera gira en solitari, després que el seu pare es jubilés. Geraldo es mostra reticent, però amb la insistència dels amics, acaba acceptant. Es muda a Rio de Janeiro, on integra la banda del show "Eliana em tom maior".
Primers anys a Rio miniatura|Eliana Pittman i Geraldo Azevedo (1966).|esquerra|180x180px Eliana Pittman va cedir un interludi a Azevedo, que actuava en solitari mentre ella canviava el vestuari durant els concerts. El guitarrista va renovar amb Pittman per una nova temporada, amb el show "É Preciso Cantar". miniatura|Quarteto Livre: Nelson Ângelo, Naná Vasconcelos, Franklin de la Flauta i Geraldo Azevedo (1969). Un cop va acabar aquesta segona gira, Geraldo Azevedo es va unir als amics Naná Vasconcelos, Nelson Ângelo i Franklin da Flauta, acabats d'arribar de Recife, i van formar el Quarteto Livre. El grup va acompanyar Geraldo Vandré en els seus espectacles. En l'època, el país vivia la dictadura militar i els músics sofrien constants persecucions. Durant el temps que va viatjar pel Brasil amb Vandré, van iniciar plegats la composició de la Canção da Despedida; però Vandré va haver de fugir del país i va haver d'acabar-la des de l'exili.
El 1969, els militars irrompen a l'apartament on Geraldo vivia amb la seva esposa i una parella d'amics, enduent-se'ls arrestats. L'esposa, Vitória, passa 80 dies en la presó. Geraldo s'hi està 40 dies, on va passar temporades en aïllament i fou durament torturat. En un dels interrogatoris, els soldats posen en dubte la seva professió i el fan tocar una guitarra; la música, llavors, salva Geraldo de les agressions, doncs des d'aquell dia va ser obligat a tocar i cantar fins que van decretar-ne l'excarceració. Després de ser alliberat, Geraldo torna a treballar com a projectista, mentre fa alguns dibuixos en diaris contra el règim militar.
Anys 70 miniatura|Geraldo Azevedo i Alceu Valença (1972).|esquerra|182x182px Amb l'arribada d'Alceu Valença a Rio de Janeiro, Geraldo retorna mica a mica a la vida musical. El primer dia que es van trobar, a casa d'Azevedo, van compondre la seva primera música junts, Talismã, censurada per la dictadura. Participen junts al IV Festival Universitari d'MPB amb les cançons 78 Rotações i Planetário, i al Festival Internacional de la Cançó amb Papagaio do Futuro, junt amb Jackson do Pandeiro. L'actuació va cridar l'atenció dels productors de la gravadora Copacabana; i els dos reben la invitació per gravar el primer disc de la parella, anomenat Alceu Valença & Geraldo Azevedo (1972), popularment conegut com Quadrafônico, doncs va ser el primer LP gravat en la tecnologia quadrifònica. Amb influència de la psicodèlia, el disc conté els èxits Novena i Talismã.
Tot i l'enregistrament del disc com a duet, els artistes van prosseguir les seves carreres en solitari. Geraldo va compondre Caravana l'any 1974, cançó que formaria part de la banda sonora de la telenovel·la Gabriela cravo e canela, de la TV Globo. Aquell mateix any esdevé director musical de la pel·lícula A Noite do Espantalho, de Sérgio Ricardo. Geraldo va tenir també un petit paper, interpretant Severino; motiu pel qual va haver de deixar-se créixer la barba, que mai més s'ha tret.
Geraldo Azevedo participa de reunions clandestines en el Teatre Gláucio Gil, al costat de molts artistes, i coneix Glauber Rocha, Caetano Veloso, Walter Lima Jr., entre d'altres. Azevedo va ser el responsable de recollir signatures per a un manifest contra la censura. El cantant va ser novament detingut per l'exèrcit, passant 4 dies empresonat.
A continuació treballa en la direcció musical de l'obra de teatre Lampião no Inferno, de Luiz Mendonça, on coneix Elba Ramalho. Amb l'ajuda de Carlos Fernando, compon alguns temes per a telenovel·les de la Globo, com les cançons Malaksuma i Juritis e Borboletas, que entren en la banda sonora de Saramandaia; i O Menino e os Carneiros, que fa part de Sinhazinha Flô. miniatura|Geraldo i Zé Ramalho (anys 70).L'any 1975 va participar, com a compositor i guitarrista, en l'àlbum Paêbirú, una icona del rock psicodèlic brasiler i que, amb els anys, es va convertir en un tresor per col·leccionistes. La tirada d'aquest disc de Lula Côrtes i Zé Ramalho va ser de només 1300 còpies, però un miler dels vinils va perdre's durant una inundació. El 1977, llança el seu primer disc sol, Geraldo Azevedo, per la discogràfica Som Livre. Porta els èxits Caravana, Barcarola do São Francisco i Talismã.
El 1979, va ser convidat per la CBS per a gravar un nou àlbum. Bicho de Sete Cabeças és el segon disc en solitari d'Azevedo; on treballen grans noms de la música brasilera: Dori Caymmi, Zé Ramalho, Dominguinhos, Danilo Caymmi, Robertinho de Recife, Amelinha i Elba Ramalho. L'àlbum inclou les cançons Táxi Lunar, Bicho de 7 Cabeças II i Paula e Bebeto. A la cançó Natureza Viva, Geraldo canta juntament amb la seva mare, Dona Nenzinha do Jatobá.
Anys 80 Geraldo participa, el 1980, del projecte Kalunga. Un grup de 65 persones, liderat per Chico Buarque i Fernando Faro, va viatjar a Angola, país que es trobava enmig d'una Guerra Civil, per fer concerts en tres ciutats: Luanda, Benguela i Lobito. A la comitiva es trobaven Dorival Caymmi, Martinho da Vila, Djavan, Clara Nunes, Dona Ivone Lara, Edu Lobo, João do Vale o João Nogueira.
El 1981, Geraldo llança el seu tercer disc sol, Inclinações Musicais (Ariola). En aquest treball es troben els èxits Dia Branco, Canta Coração, Coqueiros i Moça Bonita. Aquesta darrera va formar part de la BSO de la telenovel·la de TV Globo Terras do Sem Fim. Jackson del Pandeiro, Dori Caymmi i Sivuca participen del disc. El 1982, Geraldo llança For All Para Todos (Ariola), el quart treball en solitari. El títol fa referència a una de les llegendes sobre el naixement del forró, ritme principal del disc. Les cançons més destacades van ser Príncipe Brilhante i Baião da Garoa, versió de l'èxit de Luiz Gonzaga.miniatura|220x220px|Cantoria (1984)|esquerra L'any 1984, s'uneix a Xangai, Elomar i Vital Farias, que surten de gira pel Brasil amb el projecte Cantoria. El projecte llançarà dos LP: Cantoria 1 (1984) i Cantoria 2 (1988), ambdós amb el seglle Kuarup. Aquests van ser els dos primers discos en directes enregistrats digitalment al Brasil. Encara en 1984, Azevedo publica Tempo Tempero (Barclay). La cançó Sabor Colorido és el tema de l'obra de teatre infantil O Mágico de Nóis, de Nonato Freire. L'àlbum va tenir la participació de Nana Caymmi a Nosotros Nosotras. miniatura|263x263px|Geraldo i Naná VasconcelosEl 1985 edita el seu primer disc sol en directe, Geraldo Azevedo. Va ser enregistrat en el Golden Room del Copacabana Palace, amb les aparicions dels amics Zé Ramalho i Elba Ramalho. Per primera vegada, el cantant aconsegueix gravar Canção da Despedida, que havia continuat censurada per la dictadura militar.
Geraldo va fundar la Geração Produtora, la seva editora exclusiva, sent un dels primers artistes en iniciar el procés d'independència de les gravadores. El 1986, llança el seu primer disc independent, anomenat De Outra Maneira. Azevedo va obtenir un disc d'or amb aquest treball, que la crítica va considerar un dels seus millors discs. O Princípio do Prazer, Chorando e Cantando i Dona da Minha Cabeça són els temes principals.
El 1988, llança Eterno Presente, el seu vuitè disc en solitari, on estan presents les memorables cançons Sétimo Céu, Parceiro das Delícias i Tanto Querer. L'any següent, seria el torn de Bossa Tropical (Ariola), l'últim que trauria amb una gran discogràfica, continuant des de llavors com artista independent.
Anys 90