L' església de San Quirce és un edifici d'estil romànic del segle , ubicat a la ciutat de Segòvia, al carrer Alta de Capuchinos. Abandonat el seu culte i convertida en paller i magatzem, va ser adquirida el 1927 per instal·lar-hi la seu de la Universitat Popular Segoviana i els seus tallers i, alhora, salvar el valuós edifici de la seva més que probable desaparició. El projecte de restauració el va dirigir l'arquitecte Francisco Javier Cabello Dodero.Facsimil del libro "Universidad Popular Segoviana : 1920-1934 (1934)", en la Biblioteca Digital de Castilla y León. Consultado en abril de 2014

Història Emplaçada a la part alta de la ciutat de Segòvia i no gaire lluny de la "parroquia de la Trinitdad" i les de Sant Miguel i Sant Nicolás, Cabello Dodero especulava amb la possibilitat que es tractés, a l'origen, d'un temple més antic que el de la Santíssima Trinitat, en ser el de Sant Quirce un santuari més petit i modest.

Desapareguda com a temple de culte el 1847, va passar per diversos propietaris i usos. El 1884, José María Quadrado va escriure de la seva capella major: "...avui profanament convertida en paller...", i el 1912, Carlos de Lecea, la va descriure així: "...no sent avui més que un miserable magatzem de palla a càrrec de les Factories Militars d'aquesta plaça. . ." . El 1927 va ser recuperada de l'abandó, encara que no el seu culte, per un grup d'intel·lectuals, professors i artistes, majoritàriament segovians o residents a la ciutat, per allotjar els tallers de la Universitat Popular Segoviana. Des del tercer quart del segle XX és seu de la Reial Acadèmia d'Història i Art de San Quirce, com a centre d'estudis locals de Segòvia integrat a l'Institut d'Espanya des del 1996.

Descripció miniatura|Placa de rajoles recordant la recuperació i restauració a càrrec de la Universitat Popular. Seguint el plànol i l'estudi de Cabello Dodero, que la va restaurar, publicat a "Universitat i Terra" (any 1, núm. 4, octubre-desembre, 1934), es percep amb claredat l'analogia de la seva planta amb la de Sant Nicolau. L'originalitat la defineix la posició de la torre, al costat del cos rectangular de l'absis i el fet que sota aquesta torre hi hagués una capella amb el seu propi absis i la portada a l'exterior i sense comunicació amb l'església. De tot això, l'arquitecte dedueix que es tracta de dos edificis, semblants en època i estil, més antic el de l'església, a la qual després s'hi va afegir la torre amb la capella independent.

Així, la primitiva església de San Quirce, amb la seva única portada oberta al costat del Migdia i l'absis mirant a l'Est, es va veure acompanyada, anys després, per l'alta torre (després truncada) sobre una capella de planta quadrada i absis semicircular, amb portada al mur de Ponent i finestra en aquest absis. En època encara antiga, la capella va ser dividida en tres habitacions superposades, cadascuna amb una finestra al Sud, amb banquetes a l'espessor del mur. En un dels murs d'aquesta capella queden restes de la làpida funerària del , per a l'enterrament de l'esposa d'un Martínez.

Ja en època moderna es va edificar una petita casa a l'angle entre la torre i la porta de l'església que va amagar així el primitiu pòrtic del temple. La reconstrucció del conjunt (1927), en contra del desig de Cabello Dodero i la junta de la Universitat Popular (que va adquirir l'edifici), va respectar aquest petit afegit i el va reparar, instal·lant-hi les dependències administratives de la institució docent. Després, en 1933, es va habilitar el cos adossat al mur Nord per a despatxos i la Biblioteca Pública (depenent de la Biblioteca Nacional de Madrid).

El Quirze de Sant Quirce Ildefonso Rodríguez, en un estudi publicat a El Avanzado de Segovia, de data 6 de desembre de 1927, i després de repassar l'existència de diferents Quirces de llarg a llarg de la península ibèrica, relata que el temple de Sant Quirce de Segòvia ja és esmentat en relació amb un Diego Enríquez del Castillo, amb casa a la parròquia de Sant Quirce i enterrat a la seva església.

Pel que fa al sant, es coneixen tres Quiriacs (Ciriacs), quatre Quiricos i un Quirici, que va morir per plorar durant el martiri de la seva mare, assassinat amb brutalitat pel mateix jutge que vigilava el compliment de la sentència de martiri. Va passar a Tars de Cilícia l'any 303.

Referències

Enllaços externs

Artículo en aldeaglobal.net Consultado en mayo de 2014

Categoria:Esglésies de Castella i Lleó Categoria:Segòvia