La Cuca de Castellbisbal és una figura festiva tradicional del municipi de Castellbisbal (Vallès Occidental). Forma part del bestiari festiu català, utilitzada per la colla de diables als actes de correfoc. Fou encarregada per l'entitat de Diables de Castellbisbal el 1979. Està formada per un cap amb forma arrodonida i un cos de roba que serveix per amagar les persones que la duen. Està realitzada en fibra de vidre i pintada de color vermell amb tons en negre. Compta amb una banya a la part superior del cap, a diferència de la Cuqueta, que en té tres. És portada per 8 persones, de manera que té 16 cames amb espardenyes que la fan bellugar i serpentejar pels carrers. Té 5 punts de foc, 4 d'ells a la boca. Té una llargada de 10 m, una amplada d'1 m i una alçada d'1,5 m. Pesa 150 kg. La seva presència a l'Empaitafocs és un dels actes principals de la Festa Major d'estiu i d'hivern.
Llegenda Conta la llegenda que el diable va perdre una aposta amb una masovera i va córrer a refugiar-se a Castellbisbal. Com que la gent del poble el va acceptar, el diable els va protegir i per poder-los identificar va convertir la terra en argilosa, així els podria reconèixer i la gent dels altres pobles no es ficarien amb els de Castellbisbal perquè estaven protegits pel diable. D'aquí ve el mot que identifica la població Castellbisbal i per Sant Joan va fer el primer correfoc.
Referències
Categoria:Cultura de Castellbisbal Categoria:Bèsties de foc