La casa-fàbrica Glòria era un edifici situat entre el carrer de la Mercè i la Muralla de Mar (actual Passeig de Colom) de Barcelona, actualment desaparegut. En el seu emplaçament hi ha dos edificis d'habitatges, que actualment allotgen un hotel.

Història Segons la documentació notarial, el 1581, Caterina de Queralt i de Cardona, en nom propi i com a procuradora del seu marit Pere d'Erill i de Cardona (†1589), baró de l'Albi, i del seu fill Hug d'Erill-Cardona i de Queralt, hipotecà la propietat a la priora i convent de Montsió com a garantia d'un censal.AHPB, notari Lluís Jordà, 22-11-1581. Tanmateix, una sentència va condemnar els seus successors Maria de Boixadors i de Pacs (†1656), el seu fill Dídac de Pau i de Boixadors (†1649), i Ramon d'Erill-Desplà i d'Erill-Cardona (†1651), a lliurar-la al monestir el 1648,AHPB, notari Jaume Rondó, 13-06-1648. que l'any següent la vengué a Maria Pràxedes Bals i de Sarrovira, vídua de Francesc Càrcer i Antich, i al seu fill Rafael Càrcer i Bals.AHPB, notari Jaume Rondó, 31-05-1649. El 1667, aquests la van establir en emfiteusi a Francesc de Sacirera i de Llupià,AHPB, notari Ramon Vilana-Perles, manual 763/4, f. 448-454, 29-05-1667. casat amb Isabel de Lanuza i de Rocabertí, neta de Maria de Boixadors.

Després de la mort sense descendència de l'hereu Carles, l'herència fou adjudicada el 1684 a la seva germana Manuela de Sacirera i de Lanuza, casada amb Miquel d'Alentorn, òlim de Pinós i de Rocabertí. El 1711, el matrimoni i el seu fill Josep de Pinós-Alentorn i de Sacirera van vendre la propietat a Joan Francesc Comelles del Puig per 17.750 lliures, la major part de les quals servirien per a dotar la seva filla Isabel en el seu matrimoni amb Francesc Xavier de Blanes-Centelles-Carròs i Desbach, comte de Centelles.AHPB, notari Josep Llaurador i de Çatorra, manual 861/31, f. 599-607, 24-04-1711. El 1743, Joan Francesc Comelles del Puig va vendre la propietat a Bonaventura de Milans i Cabirol,AHPB, notari Josep Francesc Fontana, 07-09-1743. que l'any següent en va fer agnició de bona fe al comerciant i fabricant d'indianes Bernat Glòria i BoschAHPB, notari Josep Francesc Fontana, 17-02-1744. (1691-1762). Segons els permisos conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, entre aquesta data i 1761 hi va fer diverses obres, destinades a ampliar-ne les obertures i fer-hi nous balcons.AHCB, C.XIV Obreria C-26, 12-09-1744, 02-11-1745, 12-08-1750, 11-10-1761.

El 1739, Bernat Glòria havia format una societat amb Pere Gesceli, Joan Pau Gispert, Josep Sala, Jeroni Aranyó i Sebastià Vidal i un capital de 8.000 lliures barcelonines.AHPB, notari Antoni Duran i Quatrecases, manual 976/5, f. 323-237, 13-08-1743. La fàbrica disposava de 24 telers i era dirigida per ell mateix, mentre que el seu germà Jeroni, antic «veler» o teixidor de seda, era el tècnic en tints i colors. Per a l'estampació va comptar amb l'alemany Johann Friedrich Hartung, originari d'Hamburg, lloc que segons ell era «el parage en donde se imprimen los colores con la mayor perfeccion y primor que exceden a los de Olanda». El 1751, i en la conjuntura de la guerra de preus del cotó maltès, Glòria va importar uns 4.200 kg de cotó americà procedent de Veracruz, via Cadis, que va ser filat de manera experimental a Barcelona amb l'ajuda d'un especialista estranger.

miniatura|esquerra|Façana del carrer de la Mercè (1808) miniatura|esquerra|Façana del carrer de Simó Oller (1808)

A la seva mort el 1762, fou succeït pel seu fill Josep Glòria i Picó (1723-1782), que el 1772 va ser un dels fundadors de la Reial Companyia de Filats de Cotó, promotora de la importació de cotó americà. Entre el 1778 i el 1782, Josep Glòria va compartir la direcció del negoci amb el seu cosí Onofre Glòria i Sampol (1733-1798), que el va succeir a la seva mort i com a cònsol de Malta a Barcelona, tenia un poder de negociació en les importacions de cotó d'aquesta procedència. Entre el 1787 i el 1793, va compartir la direcció amb el seu gendre Tomàs Serrallach, casat amb la seva filla Maria Josepa, i el 1787 i el 1788, va demanar permís per a reformar la façana del casal. El 1808, el matrimoni Serrallach-Glòria va demanar permís per a fer-hi diverses reformes, segons el projecte del mestre de cases Francesc Bosch. El 1818, l'hereu Tomàs Serrallach i Glòria va demanar permís per a reformar un portal.

Enderrocament i reedificació El 1846, Maria Josepa Traval i Glòria, casada amb Joan Soler de la Torre i Ubach, va establir el casal en emfiteusi al paleta Jacint Torner i Batllori,AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/7, f. 118-124, 08-05-1846. que aquell mateix any, va presentar el projecte d'un edifici de planta baixa i quatre pisos (Mercè, 18),AMCB, Q127 Foment 182 C, 15-07-1846. signat pel mestre d'obres Jaume Feliu i Castelló, germà de la seva esposa Antònia. El 1849, Torner va presentar el projecte d'un segon edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos (Mercè, 16), aquest cop sota la direcció de l'arquitecte Josep Buxareu.AMCB, Q127 Foment 410 bis C, 20-03-1849.

miniatura|esquerra|Quarteró núm. 6 de Garriga i Roca (c. 1860)

Notes

Referències

Vegeu també Casa Puiguriguer Castell de Puigverd Can Comelles Ca n'Àngel Can Glòria Casa-fàbrica Serrallach Casa-fàbrica Torner

Bibliografia

Glòria Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Hotels de Barcelona Categoria:Passeig de Colom