LOperació Brevetat (anglès: Operation Brevity) va ser una ofensiva limitada realitzada a mitjans de maig de 1941, durant la campanya del desert occidental de la Segona Guerra Mundial. Concebuda pel comandant en cap del Comandament britànic de l'Orient Mitjà, el general Archibald Wavell, Brevety pretenia ser un cop ràpid contra les febles forces de primera línia de l'Eix a la zona de Sollum-Capuzzo-Bardia a la frontera entre Egipte i Líbia.

Tot i que l'operació va tenir un començament prometedor, creant confusió a l'alt comandament de l'Eix, la majoria dels seus guanys es van perdre per contraatacs locals, i amb els reforços alemanys que es van precipitar al front, l'operació va ser cancel·lada al cap d'un dia.

Egipte havia estat envaït per les forces italianes amb base a Líbia el setembre de 1940, però al febrer de l'any següent una contraofensiva britànica havia avançat fins a Líbia, destruint el Desè Exèrcit italià en el procés. L'atenció britànica es va traslladar llavors a Grècia, que estava sota l'amenaça d'una invasió de l'Eix. Mentre les divisions aliades es traslladaven del nord d'Àfrica, els italians van reforçar les seves posicions i van rebre el suport de l'arribada de l'Afrika Korps sota el comandament del general Erwin Rommel. Prenent ràpidament l'ofensiva contra el seu oponent distret i amb unes línies logístiques massa estirades, a l'abril de 1941 Rommel havia fet retrocedir les forces britàniques i de la Commonwealth a Cirenaica a través de la frontera egípcia. Tot i que el front es trobava ara a la zona fronterera, la ciutat portuària de Tobruk —160 km dins de Líbia— havia resistit l'avanç de l'Eix, i la seva important guarnició australiana i britànica constituïa una amenaça important per a la llarga cadena de subministrament de Rommel. Per tant, va comprometre la seva principal força a assetjar la ciutat, deixant la línia del front protegida de manera limitada.

Wavell va definir els principals objectius de l'Operació Brevity com l'adquisició de territori des del qual llançar una nova ofensiva planificada cap a Tobruk, i l'esgotament de les forces alemanyes i italianes a la regió. El 15 de maig, el brigadier William Gott va atacar en tres columnes amb una força mixta d'infanteria i blindats. El pas d'Halfaya, estratègicament important, va ser pres contra una dura defensa italiana, i més endins a Líbia es va capturar el fort Capuzzo, però els contraatacs alemanys sota el comandament del coronel Maximilian von Herff van recuperar el fort durant la tarda i van causar nombroses baixes entre els seus defensors. Gott —preocupat perquè les seves forces estaven en perill de ser atrapades pels blindats alemanys en camp obert— va realitzar una retirada esglaonada cap al pas d'Halfaya el 16 de maig, i Brevity es va cancel·lar. L'operació britànica va fer present a Rommel la importància del pas d'Halfaya com a ruta segura de subministrament i, 11 dies després, va ser recuperat durant l'operació Skorpion, el contraatac alemany.

Antecedents A principis de setembre de 1940, el 10è Exèrcit italià amb seu a Líbia va dur a terme la invasió italiana d'Egipte i tres mesos més tard, les tropes britàniques i de la Commonwealth de la Força del Desert Occidental van iniciar una contraofensiva amb el nom en clau d'Operació Compass. En dos mesos, els britànics van avançar 800 km, ocupant la província italiana de Cirenaica i destruint el 10è Exèrcit. L'avanç es va aturar el febrer de 1941 a causa de l'escassetat de subministraments i per donar prioritat a la batalla de Grècia. Rebatejat com XIII Cos i reorganitzat sota el Comandament de Cirenaica (CYRCOM), les tropes de l'antiga Força del Desert Occidental van adoptar una postura defensiva. Durant els propers mesos, el CYRCOM va perdre el seu comandant, el tinent general Sir Henry Maitland Wilson, seguit de la 2a divisió de Nova Zelanda i la 6a divisió australiana que van ser enviats a Grècia en l'operació Lustre. La 7a Divisió Blindada, sense pràcticament cap tanc en servei, també va ser retirada i enviada al Delta del Nil per descansar i reavituallar-se. Wilson va ser substituït pel tinent general Philip Neame; parts de la 2a Divisió Cuirassada i la 9a Divisió australiana es van desplegar a Cirenaica, però ambdues formacions eren inexpertes, mal equipades i, en el cas de la 2a Divisió Cuirassada, amb molt baixes, després dels destacaments a Grècia.

Els italians van respondre enviant la 132a Divisió Blindada Ariete i la 102a Divisió Motoritzada Trento al nord d'Àfrica. Des de febrer de 1941 fins a principis de maig, l'operació Sonnenblume va veure l'arribada de l'Afrika Korps a Trípoli per reforçar els seus aliats italians. Comandat pel general Erwin Rommel i format per la 5a Divisió lleugera i la 15a Divisió Panzer, l'Afrika Korps havia de bloquejar els intents aliats d'expulsar els italians de la regió. Rommel es va aprofitar de la debilitat dels seus oponents i sense esperar que les seves forces s'apleguessin completament, va passar ràpidament a l'ofensiva. Durant març i abril, les unitats restants de la 2a Divisió Curiassada van ser destruïdes a mesura que les forces de l'Eix avançaven, la qual cosa també va obligar les forces britàniques i de la Commonwealth a retirar-se.

Neame i l'oficial general que comandava les tropes britàniques a Egipte, el tinent general Richard O'Connor, van ser capturats i l'estructura de comandament britànica va haver de ser reorganitzada. El CYRCOM va ser dissolt el 14 d'abril i les seves funcions de comandament van ser assumides pel nou Quarter General del Western Desert Force (Tinent-General Noel Beresford-Peirse). La 9a Divisió d'Infanteria australiana va retrocedir al port de la fortalesa de Tobruk i les forces britàniques restants es van retirar 100 milles més a l'est fins a Sollum a la frontera entre Egipte i Líbia.Playfair, Major-General I. S. O.; Flynn, Captain F. C.; Molony, Brigadier C. J. C. & Toomer, Air Vice-Marshal S. E. (2004) [1st. pub. HMSO 1956]. Butler, J. R. M. (ed.). The Mediterranean and Middle East: The Germans Come to the Help of their Ally (1941). History of the Second World War, United Kingdom Military Series. Vol. II. Naval & Military Press. Amb la força principal de l'Eix dirigint el setge de Tobruk, un petit grup de batalla (Kampfgruppe) comandat pel coronel Maximilian von Herff va continuar avançant cap a l'est. Capturant Fort Capuzzo i Bardia de passada, va avançar cap a Egipte; a finals d'abril havia pres Sollum i el pas de Halfaya, important tàcticament. Rommel va guarnicionar aquestes posicions, va reforçar el Kampfgruppe i va ordenar que es posés a la defensiva.

La guarnició de Tobruk va rebre subministraments de la Royal Navy i Rommel no va poder prendre el port. Aquest fracàs va ser important; les seves posicions de primera línia a Sollum es trobaven al final d'una cadena de subministrament que s'estenia des de Trípoli i estava amenaçada per la guarnició de Tobruk. La necessitat d'assetjar Tobruk li va impedir reforçar les seves forces a Sollum, fent poc pràctics els nous avenços a Egipte. En mantenir la possessió de Tobruk, els Aliats havien recuperat la iniciativa.

Preludi esquerra|miniatura|El camp de batalla sobre el qual es va lliurar l'operació Brevetat El general Archibald Wavell, el comandant en cap del Comandament britànic de l'Orient Mitjà, va concebre l'operació Brevity com un cop ràpid a la zona de Sollum. Wavell pretenia crear les condicions avantatjoses per llançar l'Operació Battleaxe, la principal ofensiva que planejava per al juny. Els objectius principals de l'operació Brevity eren recuperar el pas d'Halfaya, expulsar l'enemic de les àrees de Sollum i Fort Capuzzo i esgotar les forces de Rommel. Un objectiu secundari era avançar cap a Tobruk, encara que només en la mesura que els subministraments ho permetessin, i sense arriscar la força compromesa amb l'operació.

Batalla Columna central El 13 de maig, els batallons d'infanteria de Wavell van començar a concentrar-se a les seves línies de sortida, seguits pels regiments de tancs durant les primeres hores del 15 de maig. A les 06:00, les tres columnes van començar el seu avançament, recolzades per sobre per una patrulla permanent de caces Hawker Hurricane.Erskine, David (2001) . The Scots Guards 1919–1955. Naval & Military Press. A l'arribar al cim del pas d'Halfaya, el grup de la 22a Brigada de la Guàrdia es va enfrontar amb una forta oposició d'una companyia Bersaglieri, recolzada per canons antitanc, sota el comandament del coronel Ugo Montemurro. Aquesta unitat va lluitar tenaçment i aquest fet va canviar la mala impressió que Rommel tenia dels seus aliats italians. Obrint foc sobre els tancs britànics atacants, els Bersaglieri van trobar que els seus canons antitanc de 47 mm no podien penetrar l'armadura dels tancs d'infanteria Matilda. A 300 m, els artillers, llavors, van apuntar a les cadenes quan els tancs es van aixecar travessant murs de pedra i roques baixes, avariant set tancs. Per la seva conducta durant aquesta acció, Rommel va recomanar que Montemurro rebés la Creu de Ferro de Primera Classe. A costa dels set tancs, la posició va ser presa per l'Esquadró C del 4t Regiment Reial de Tancs (Royal Tank Regiment 4RTR) i la Companyia G del 2n Batalló de la Guàrdia Escocesa i el grup va avançar cap a la carretera Bir Wair-Musaid. Al voltant de les 8:00, va capturar gran camp alemany-italià, i a les 10:15 van prendre Bir Wair i Musaid davant d'una oposició esporàdica. esquerra|miniatura|Fort Capuzzo, el punt central de bona part dels combats del dia. Un esquadró del 4RTR i el 1r Batalló d'Infanteria Lleugera de Durham (Durham Light Infantry 1DLI) van continuar l'avanç cap a Fort Capuzzo. Ocults i protegits darrere d'una carena prop del fort hi havia entre 20 i 30 tancs alemanys, amb suport de canons antitanc. Aquests es van enfrontar amb l'esquadró A, destruint cinc tancs, però es van veure obligats a retirar-se mentre l'esquadró va pressionar a l'atac. En l'aproximació final a Fort Capuzzo, es va perdre el contacte entre els tancs del 4RTR i la companyia C del 1DLI, i l'atac al fort va començar sense suport blindat. El fort es va defensar vigorosament, i no va ser fins poc abans del migdia que la Companyia C, reunida amb l'esquadró A 4RTR i reforçada per les companyies A i B 1DLI, finalment va prendre la posició.Ward, S. G. P.; Poett, Nigel (2005) . Faithful: The Story of the Durham Light Infantry. Naval & Military Press. La companyia D 1DLI, que havia estat en reserva durant l'atac, va fer un ampli moviment cap a l'esquerre per capturar un petit terreny d'aterratge al nord del fort.

A la tarda, una companyia de la 2a Guàrdia Escocesa va desplaçar-se cap a Bardia, la infanteria que va rebre un fort foc de metralladora des de tres posicions quan s'acostaven a les casernes de Sollum. Un grup de Bren carriers, comandats pel sergent F. Riley, va carregar contra les posicions de les metralladores i les va neutralitzar ràpidament, però un Bren va quedar inutilitzat quan el grup va ser posteriorment atacat per canons antitanc. Riley va fer una segona càrrega, silenciant-los també i fent presoners els seus servidors. El seu Bren va ser colpejat tres vegades; per les seves accions Riley va rebre la Medalla Militar

Columna del desert