El 326 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com lAny del consolat de Visol i Mugil·là (o també any 428 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «326 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.
Esdeveniments Conquestes d'Alexandre el Gran a Àsia Hefestió, general d'Alexandre el Gran, avança des de Gandhara cap a l'Indus. Alexandre creua l'Hindu Kush, fa la guerra a la vall de Swat i ocupa la fortalesa d'Aornos.Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, IV, 22; VI, 13 Els exèrcits d'Alexandre el Gran s'uneixen a l'Índia davant de l'Indus prop d'Attock, i creuen el riu per un pont de barques. Alexandre sotmet el rei de Tàxila, Omfis o Mofis, que els grecs anomenen Tàxiles, sense lluitar.Plutarc. Vides paral·leles: Alexandre el Gran, XVIII, 59 Alexandre creua l'Hidaspes i sorprèn Poros (Pururava), rei del Panjab. Poros tenia un exèrcit de 30.000 infants, 4.000 genets, 300 carros i 200 elefants, i s'enfronta a Alexandre en la batalla del riu Hidaspes. Vençut Poros, Alexandre el rep amb tots els honors i li deixa el regne, que encara amplia. Alexandre marxa cap al riu Beas i es prepara per envair el regne de Magadha a la vall del Ganges. Plutarc esmenta que un tal Sandrocottus (Chandragupta Maurya) va aconsellar a Alexandre que ataqués al rei de la dinastia Nanda, que era impopular.Plutarc. Vides paral·leles|Vides paral·leles: Alexandre el Gran, XVIII, 62Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 93 Després de la batalla amb Poros, mor Bucèfal, el cavall d'Alexandre, quan el curaven de les ferides rebudes o segons Onesícrit «aclaparat per la vellesa i les fatigues», doncs ja tenia trenta anys.Plutarc. Vides paral·leles|Vides paral·leles: Alexandre el Gran, XVIII, 61Onesícrit. Història grega, fragment II, 730
Antiga Roma Gai Peteli Libo Visol i Luci Papiri Cursor Mugil·là són elegits cònsols a Roma. S'aprova la Lex Poetelia Papiria, que prohibeix empresonar i encadenar els deutors lligats per deutes adquirits pels seus familiars (nexum) i entregar-los als seus creditors, sancionant el principi que són els béns i no les persones els qui responen dels deutes. Segons el relat de Titus Livi,Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII, 28 la necessitat d'aquesta llei va sorgir amb el cas de Gai Publili, que es va haver de donar en esclavitud a un usurer anomenat Luci Papiri, en pagament d'un deute contret pel seu pare. Luci Papiri es va enamorar del jove Gai Papiri i el va fer assotar quan aquest es va negar a cedir als desigs del seu amo. Els lucans van trencar la seva aliança amb Roma, instigats per Tàrent, cosa que va provocar la inquietud dels senadors.Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 10 Els vestins es van aliar als samnites, que ja havien lluitat contra Roma el 327 aC ajudant a la revolta de Paleòpolis i Neàpolis.Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 11
Naixements
Necrològiques Alexandre I, rei de l'Epir, que l'any 332 aC havia anat a Itàlia en resposta a una petició dels tarentins per lluitar contra els lucans i els samnites, per la traïció d'alguns lucans exiliats, es veu obligat a lluitar en desfavorables condicions prop de Pandòsia, i mor assassinat per un dels exiliats quan travessava el riu. Així es complia la profecia de l'oracle de Dodona que l'advertia de no acostar-se a Pandòsia i a l'Aqueront, però va creure que es tractava de la ciutat de Pandòsia a la vora de l'Aqueront, a Tespròcia.Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 17, 24Justí. Historiarum Philippicarum, VIII, 6; IX, 6, 7 Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 72
Referències
Categoria:Anys del segle IV aC