La batalla de Bir Hakeim va tenir lloc a Bir Hakeim, un oasi al desert de Líbia al sud i a l'oest de Tobruk, durant la batalla de Gazala (26 de maig - 21 de juny de 1942). La 1a Brigada Francesa Lliure sota el comandament del general de brigada Marie-Pierre Kœnig va defensar la posició del 26 de maig a l'11 de juny contra les forces del Panzerarmee Afrika comandades pel Generaloberst Erwin Rommel. El Panzerarmee va capturar Tobruk deu dies després.
El retard imposat a l'ofensiva de l'Eix per la defensa de Bir Hakeim va influir en la cancel·lació de l'operació Herkules, la invasió de Malta per l'Eix. Rommel va envair Egipte, frenat per les accions de retard britàniques fins a la Primera Batalla d'El Alamein al juliol, on l'avanç de l'Eix es va aturar. Ambdós bàndols van utilitzar la batalla per a la propaganda, Winston Churchill va declarar que el francès lliure era el "francès lluitador". El major general Friedrich von Mellenthin va escriure:En tot el curs de la guerra del desert, mai no ens vam trobar amb una defensa més heroica i ben sostinguda.
Antecedents Vuitè Exèrcit A principis de 1942, després de la seva derrota a Cirenaica occidental, el Vuitè Exèrcit britànic al comandament del tinent general Neil Ritchie es va enfrontar a les tropes de l'Eix a Líbia, a uns 48 km a l'oest del port de Tobruk, al llarg d'una línia des de la costa a Gazala, cap al sud durant uns 48 km durant Unternehmen Theseus (operació Teseu). Els dos bàndols van acumular subministraments per a una ofensiva contra el seu oponent i el general Claude Auchinleck, comandant en cap del comandament de l'Orient Mitjà, esperava que el Vuitè Exèrcit estigués llest al maig. Els trencadors de codis britànics van fer un seguiment de l'enviament de combois a Líbia mentre l'ofensiva britànica contra l'enviament de subministraments per a l'Eix al nord d'Àfrica va ser neutralitzada pel bombardeig de l'Eix a Malta i van preveure que l'Eix atacaria primer.
Com que el Vuitè Exèrcit no estava preparat per prendre l'ofensiva, Neil Ritchie va planejar lliurar una batalla defensiva a la línia de Gazala. L'apreciació d'Auchinleck de la situació a Ritchie a mitjans de maig preveia un atac frontal al centre de la línia de Gazala seguit d'un avanç a Tobruk o un moviment de flanqueig cap al sud, avançant al voltant de la línia de Gazala cap a Tobruk. Auchinleck va preveure que el primer era més probable (amb una finta al flanc per allunyar els tancs del Vuitè Exèrcit) mentre que Ritchie afavoria el segon. Auchinleck va suggerir que els tancs britànics es concentressin prop d'El Adem, on estaria ben situada per fer front a qualsevol amenaça.
Des de l'operació Crusader a finals de 1941, el Vuitè Exèrcit havia rebut els tancs mitjans M3 Grant construïts pels nord-americans amb un canó de 37 mm. a la torreta i un canó de 75 mm. en una casamata al casc, que podria penetrar el blindtge del Panzer III Ausf. H i J i del Panzer IV a 590–780 m. El blindatge frontal del Grant era prou gruixut per resisitir el canó antitanc Pak 38 de 5 cm a 910 m i el canó KwK 38 de 50 mm del Panzer III a 230 m. Els primers 112 dels nous canons antitanc britànics de 6 lliures (57 mm) havien arribat i havien estat assignats a les brigades motoritzades de les divisions blindades.
Panzerarmee Afrika A la reunió entre Hitler i Mussolini a Berchtesgaden l'1 de maig, es va acordar que Rommel atacaria a finals de mes per capturar Tobruk. L'Exèrcit Panzer d'Àfrica (Panzerarmee Afrika/Armata Corazzata Africa) havia d'aturar-se a la frontera egípcia, mentre que es capturaria Malta en lOperació Herkules i després Rommel havia d'envair Egipte. El Panzerarmee havia millorat el blindatge dels Panzer III Ausf. H i havia rebut dinou Panzer III Ausf. J, conegut pels britànics com Mark III Specials, amb canons de canó llarg KwK 39 de 5 cm. També havien arribat els Panzer IV Ausf. G (Mark IV Specials) amb canons KwK 40 de canó llarg de 7,5 cm. L'Abwehr (intel·ligència militar alemanya) havia trencat alguns codis militars britànics i a finals de 1941 va penetrar Black, el codi utilitzat per Bonner Fellers, l'agregat militar nord-americà a Egipte. Els britànics van divulgar molta informació tàctica a Fellers, que sense voler-ho va informar a l'Eix mentre informava al govern dels EUA.
Els atacs aeris de la Luftwaffe i la Regia Aeronautica a Malta van reduir la seva capacitat ofensiva i els combois de subministrament d'Itàlia van arribar a les forces de l'Eix a Àfrica amb menys pèrdues. Fins al maig, els lliuraments mensuals de l'Eix a Líbia van ser de mitjana 60.963 tones, menys que la quantitat rebuda per les forces de l'Eix de juny a octubre de 1941, però suficient per a una ofensiva. L'avanç de 1.448 km fins a Gazala va tenir èxit perquè el port de Bengasi estava obert, reduint la distància de transport per al voltant del 33 per cent dels subministraments del Panzerarmee a 451 km. La captura de Malta no alteraria les limitacions de la capacitat i la distància del port; la protecció dels combois i l'ús d'un gran port proper al front encara seria necessari.
Operació Venècia miniatura|L'operació Venècia segons els plans de Rommel|esquerraUnternehmen Venezia (Operació Venècia), el pla d'atac de Rommel, era que els tancs avançaven al voltant de la brigada que defensava el box (angles caixa. Posició defensiva per a una brigada d'uns 5x5 km envoltada de camps de mines i filats de filferro de pues) de Bir Hakeim a l'extrem sud de la línia de Gazala. Al costat esquerre de la maniobra, la 132a Divisió Blindada italiana Ariete neutralitzaria el box de Bir Hakeim. Més al sud, la 21a Divisió Panzer i la 15a Divisió Panzer avançarien pel desert, es mourien cap a l'est i després girarien cap al nord darrere de la línia de Gazala per destruir els blindats britànics i tallar la retirada de les divisions d'infanteria disposades a la línia defensiva de Gazala. La part més al sud de la formació atacant, un kampfgruppe (grup de batalla) de la 90.leichte Afrika Division (Generalmajor Ulrich Kleemann) havia d'avançar cap a El Adem al sud de Tobruk, tallar les rutes de subministrament des del port fins a la línia de Gazala i mantenir les tropes britàniques a Tobruk amb una enganyifa; Amb motors d'avió muntats en camions havien d'aixecar pols, simulant la presència d'una gran força blindada.
La resta del XX Cos Motoritzat italià, la 101a Divisió Motoritzada Trieste, obriria un pas al camp de mines al nord de Bir Hakeim, prop del box de Sidi Muftah, per crear una ruta de subministrament als panzers. Rommel va anticipar que després d'haver vençut els tancs britànics, hauria capturat El Adem, Ed Duda i Sidi Rezegh a la nit i més tard el box defensiu de Knightsbridge, a uns 40 km (25 milles) al nord-est de Bir Hakeim. Els tancs de l'Eix estarien en posició l'endemà per atacar cap a l'oest contra els box defensius del Vuitè Exèrcit entre Gazala i Alem Hamza, enfrontant-se a l'atac cap a l'est dels cossos X i XXI italià. A finals de maig, les forces de l'Eix comprenien 90.000 homes, 560 tancs i 542 avions.
Preludi Línia Gazala miniatura|Avanç de l'Eix. Inici de l'operació Venècia|esquerra Després dels contra-atacs de Rommel, el gener, des de El Agheila, el Vuitè Exercit es va retirar a la línia fortificada de Gazala i Timimi (just a l'oest de Tobruk), on el Vuitè Exèrcit va poder concentrar prou les seves forces per aturar-se i lluitar. El 4 de febrer, l'avanç de l'Eix s'havia aturat i la línia del front s'havia estabilitzat, des de Gazala, a la costa, 48 km a l'oest de Tobruk, fins a l'antiga fortalesa otomana de Bir Hakeim, 80 km (50 milles) fins al sud. La línia de Gazala era una sèrie de posicions defensives anomenades box (caixes) amb capacitat per a una brigada cadascuna, distribuïdes a través del desert darrere de camps de mines i filat, vigilades per patrulles regulars entre les caixes. Els francesos lliures es trobaven al sud, a la caixa Bir Hakeim, a 21 km al sud de la caixa de la 150a Brigada d'Infanteria, que es trobava a 10 km al sud de la caixa de la 69a Brigada d'Infanteria. La línia no estava equipada uniformement, amb un nombre més gran de tropes cobrint la carretera de la costa, deixant el sud menys protegit però s'havien col·locat camps de mines profunds davant de les caixes.
La llargada de la lína feia que un atac al voltant del flanc sud fos més difícil d'abastir. Darrere de la línia de Gazala hi havia les caixes de Commonwealth Keep, Acroma, Knightsbridge i El Adem, ubicades per bloquejar camins i cruïlles. El box de Retma es va acabar just abans de l'ofensiva de l'Eix, però les obres del Punt 171 i Bir el Gubi no van començar fins al 25 de maig. A finals de maig, la 1a divisió sud-africana es atrinxerar a la costa, amb la 50a divisió d'infanteria (Northumbria) al sud i la 1a brigada francesa lliure més a l'esquerra a Bir Hakeim. La 1a i 7a divisions blindades britàniques esperaven darrere de la línia principal com a força mòbil de contraatac, la 2a divisió sud-africana va guarnicionar Tobruk i la 5a divisió d'infanteria índia estava en reserva. Els britànics tenien 110.000 homes, 843 tancs i 604 avions.
Bir Hakeim miniatura|Mapa detallat de la posició defensiva de Bir Hakeim ocupada per les Forces Lliures franceses durant el maig de juny de 1942 amb el camps de mines i les tropes.|esquerraEl fort de Bir Hakeim (El pou del vell savi) havia estat construïda pels otomans i posteriorment utilitzada com a estació pels meharistes italians (cossos de camells) per controlar el moviment a la cruïlla de dos camins beduins. Els pous feia temps que estaven secs i havien estat abandonats, però les tropes índies van tornar a ocupar el lloc per construir un punt fort envoltat per 50.000 mines. La fortificació era un pentàgon irregular apuntant cap al nord, d'uns 4 km × 5 km d'ample. El 14 de febrer, la 150a Brigada d'Infanteria va ser rellevada a la caixa per la 1a Brigada Francesa Lliure (Général Marie Pierre Kœnig), part del XXX Cos (Tinent General Charles Norrie). Amb una força de combat de 3.000 homes i un esglaó posterior d'uns 600 homes basats a 24 km a l'est darrere de la línia, la brigada estava formada per la 13a Demi-Brigada de la Legió Estrangera (13e DBLE), una unitat regular i la columna vertebral dels francesos lliures, amb la 2a semibrigada colonial, una combinació de dos batallons de nous voluntaris.
El 13e DBLE s'havia format per lluitar a Finlàndia però es va utilitzar a la campanya de Noruega, sent la primera unitat a unir-se a la França Lliure a Anglaterra. Va ser una unitat veterana dels combats a l'Eritrea italiana i la Síria francesa contra Vichy; la mitja brigada fou reforçada per uns 1.000 legionaris i dos oficials del derrotat a Síria 6è Regiment d'Infanteria Estrangera (6e REI), que ara formava un tercer batalló. A mitjans de maig, el perímetre i les zones centrals consistien en 1.200 atrinxeraments, pous de tirador, emplaçaments de canons i búnquers subterranis, amagatalls camuflats profunds per a vehicles i dipòsits de subministraments.Windrow, M. (1976). "Bir Hakeim". War Monthly. London: War Monthly Publications (32). ISSN 0307-2886 L'interior del box estava dividit en zones, cadascuna responsabilitat d'una unitat, amb la seu de Kœnig prop del centre, a la cruïlla de camins. Els camps de mines antitanc i antipersonal van ser patrullats pel 3r Batalló de la Legió Estrangera (Lamaze), amb seixanta-tres Bren Gun Carriers dividits en tres esquadrons. Les patrulles es movien pels carrils dels camps de mines, prestant especial atenció a la zona al nord fins a la caixa de Sidi Muftah a Got el Ualeb, en mans de la 150a Brigada.
Batalla de Gazala miniatura|Mapa de la línia Gazala i Operació Venècia, maig-juny de 1942.|esquerraarticle principal Batalla de Gazala