Les eleccions municipals de 2023 a Barcelona es van celebrar el diumenge 28 de maig de 2023, com a part de les eleccions municipals espanyoles, per a elegir els 41 regidors de l'Ajuntament de Barcelona.

Antecedents Després de quatre anys com alcaldessa a l'Ajuntament de Barcelona, Ada Colau va repetir com a candidata a les eleccions municipals de 2019, i baixant fins als 156.157 vots (20,71%) i 10 regidors va quedar com a segona força darrera Esquerra Republicana de Catalunya, però va revalidar l'alcaldia amb un pacte de govern amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el suport extern de tres regidors de Barcelona pel canvi, entre ells Manuel Valls.

Sistema electoral L'Ajuntament de Barcelona és el màxim òrgan administratiu i de govern del municipi de Barcelona, compost per l'alcalde, la junta de govern i el ple electe. Les eleccions als ajuntaments a Espanya estan fixades per celebrar-se el quart diumenge de maig cada quatre anys.

La votació per a l'assemblea local es basa en el sufragi universal, que comprèn tots els nacionals més grans de 18 anys, empadronats i residents al municipi de Barcelona i en ple us dels seus drets polítics, així com els ciutadans europeus residents no nacionals i a aquells el país d'origen dels quals permeti als nacionals espanyols votar a les seves pròpies eleccions en virtut d'un tractat. Els regidors es trien mitjançant la Regla D'Hondt i una llista tancada de representació proporcional, i s'aplica a cada ajuntament una barrera electoral del cinc per cent dels vots vàlids, que inclou els vots en blanc. Els regidors s'assignen als consells municipals en funció de la següent escala: Població Consellers <100 3 101–250 5 251–1.000 7 1.001–2.000 9 2.001–5.000 11 5.001–10.000 13 10.001–20.000 17 20.001–50.000 21 50.001–100.000 25 > 100.001 +1 per cada 100.000 habitants o fracció+1 si el total és un nombre parell L'alcalde és elegit indirectament pel ple. Una clàusula legal exigeix que els candidats a l'alcaldia obtinguin el vot de la majoria absoluta dels regidors o, altrament, el candidat del partit més votat a l'assemblea serà designat automàticament per al càrrec. En cas d'empat, el designat es determinarà per sorteig.

Partits i candidats CandidaturaPartits i aliancesCandidatResultat anteriorVots (%)EsconsERC–AM75x75pxErnest Maragall21,37%BComú–C75x75pxAda Colau20,74%PSC–CP75x75pxJaume Collboni18,41%CS75x75pxAnna Grau13,18%Valents75x75pxEva PareraTxB–CM75x75pxXavier Trias10,51%PP75x75pxDaniel Sirera5,01%CUP60x60pxBasha Changue3,89%Primàries76x76pxRoger Mallola3,74%Vox76x76pxGonzalo de Oro1,16%PACMA76x76pxIván Guijarro0,84% EVAV60x60pxSantiago Vilanova 0,25% Barcelona Ets Tu60x60pxDaniel Vosseler n/a

Composició del ple La taula següent mostra l'anterior composició dels grups polítics de l'Ajuntament. +Composició anterior del ple GrupsPartit RegidorsEscons Total Esquerra Republicana de Catalunya ERC 9 10 Sobiranistes 1 Barcelona en Comú BComú 10 10 Partit dels Socialistes de Catalunya PSC 7 8 Units 1 Junts per Catalunya JxCat 5 5 Barcelona pel Canvi–Ciutadans CS 3 3 Partit Popular PP 2 2 Valents Valents 2 2 No adscrits Indep. 1 1

Campanya Enquestes

Eslògans de partits Partit o aliança Eslògan original ERC–AM «L'alcalde de tothom» BComú–C «Barcelona obre camí» PSC-CP «De nou Barcelona» CS «Liberate» Valents «Barcelona grande otra vez» TxB–CM «Fem-ho» PP «Recupera Barcelona»Vox«Cuida Barcelona, cuida lo tuyo» Barcelona Ets Tu «La Barcelona que ens mereixem»

Resultats +← 300pxEleccions municipals de 2023 a BarcelonaCandidatura Vots % Diputats Govern 35x35pxTrias per Barcelona (TriasxBCN–CM)149.479 22,45 6 35x35px Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-CP)131.923 19,822 35x35px Barcelona en Comú (BComú–C)131.581 19,76 1 35x35px Esquerra Republicana - Acord Municipal (ERC-AM)74.804 11,245 35x35px Partit Popular de Catalunya (PPC)61.362 9,222 35x35px Vox 37.990 5,71 2 35x35px Candidatura d'Unitat Popular (CUP–L'A–AMunt) 25,213 3.79 35x35px Valents 15,407 2.31 3 35x35px Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) 7,234 1.09 3 35x35px Barcelona Ets Tú 7,196 1.08 35x35px Partit Animalista Amb el Medi Ambient (PACMA) 7,151 1.07 Altres partits13,1911.06 Vots vàlids665.74699,06%41Vots nuls6.3070,94%Participació: 5,52% Votants672.053100% Cens1.108.134

Regidors electes Llista dels regidors electes segons el web de l'Ajuntament; els noms i cognoms s'indiquen segons aquesta font. NomLlistaXavier TriasTrias per BCNNeus Munté FernándezTrias per BCNJordi Martí i GalbisTrias per BCNVictòria Alsina i BurguésTrias per BCNDamià Calvet i ValeraTrias per BCNJoana Ortega i AlemanyTrias per BCNJosep Rius i AlcarazTrias per BCNJoan Rodríguez i PortellTrias per BCNMaria Assumpció (Titon) Laïlla i JouTrias per BCNRamón Tremosa i BalcellsTrias per BCNFrancina Vila i VallsTrias per BCNJaume Collboni CuadradoPSCMaria Eugènia Gay RosellPSCLaia Bonet RullPSCAlbert Batlle i BastardasPSCDavid Escudé RodríguezPSCMarta Villanueva CendánPSCJosep Lluís Franco RabellPSCRosa Alarcón MontañésPSCJordi Valls RieraPSCRaquel Gil EiroáPSCAda Colau BallanoBarcelona en ComúJordi Martí GrauBarcelona en ComúJanet Sanz CidBarcelona en ComúGuille López GinésBarcelona en ComúGemma Tarafa OrpinellBarcelona en ComúJess González HerreraBarcelona en ComúLucía Martín GonzálezBarcelona en ComúMarc Serra SoléBarcelona en ComúCarolina Recio CáceresBarcelona en ComúErnest Maragall i MiraERCElisenda Alamany i GutiérrezERCJordi Castellana i GamisansERCEva Baró i RamosERCJordi Coronas i MartorellERCDaniel Sirera BellésPPJuan Bautista Milián QuerolPPÁngeles Esteller RuedasPPVíctor Martí de VillasantePPGonzalo de Oro-Pulido PlazaVOXLiberto Senderos OlivaVOX

Conseqüències El 17 de juny se celebrà el ple d'investidura. Xavier Trias, que havia estat el candidat més votat, havia arribat a un acord de govern amb Maragall i donava per fet que seria investit en segona votació (amb majoria simple), perquè no havia transcendit cap acord alternatiu. Colau, cap de llista dels Comuns, havia proposat reiteradament un pacte d'esquerres entre el PSC, els Comuns i ERC, però tant Collboni com Maragall se n’havien desentès.

Finalment, Collboni fou escollit alcalde en primera votació (amb majoria absoluta) amb els vots dels Comuns i el PP. El PP donà els seus vots a Collboni per evitar que la batllia recaigués en un candidat independentista i a canvi que els Comuns restessin exclosos del Govern municipal. Colau, per la seva banda, afirmà que no havia arribat a cap acord amb Collboni, però que la seva formació l'havia votat per impedir que la dreta governés Barcelona. La setmana següent se sabria que Collboni mantindria els càrrecs dels Comuns a l'Ajuntament, cosa que aixecà sospites d'una entesa secreta entre Colau i Collboni.

En els discursos posteriors a la investidura, Trias i Maragall criticaren durament la votació, perquè hi veien una «operació d'estat» contra l'independentisme. La premsa propera al sobiranisme es feu ressò d'aquesta tesi, mentre que d'altres mitjans indicaren que el factor que havia decantat el vot popular a favor de Collboni havia estat el pacte previ entre Junts i ERC.

Així, doncs, la coalició PSC–Units, partits que s'havien presentat en una sola llista, assumí el Govern de la ciutat. L'alcaldia recaigué en Jaume Collboni (PSC), la primera tinència d'alcaldia en Laia Bonet (PSC), la segona en Maria Eugènia Gay (independent), la tercera en Albert Batlle (Units per Avançar) i la quarta en Jordi Valls (PSC).

Notes

Referències

2023 Barcelona