miniatura|Odisseu i Nausica — de Charles Gleyre Nausica (en grec: Ναυσικάα o ), és un personatge que apareix al llibre VI de l'Odissea atribuïda a Homer. És la filla d'Alcínous, rei dels feacis i de la reina Arete de Feàcia. El seu nom significa "cremadora de vaixells" (ναῦς naos, 'vaixell'; κάω káo, 'cremar').
Homer descriu Nausica com una noia a qui Odisseu fa una gran impressió. Atena se serveix d'ella per aconseguir que els feacis donin a Odisseu els mitjans per tornar a Ítaca. L'heroi, víctima d'un nou naufragi després d'haver sortit de l'illa de Calipso, va ser llançat, ferit i cansat després d'haver nedat molt, a una illa que no coneixia. Va quedar-se adormit en un bosc al costat d'un riu. Mentre dormia, Atena va enviar un somni a Nausica, en el qual, una de les seves amigues li retreia la seva deixadesa i l'animava a anar al riu a rentar la roba. Al matí, Nausica, amb el permís dels seus pares, va al riu amb la roba bruta acompanyada de les seves serventes i amb un carruatge tirat per mules. Després de rentar la roba i mentre s'eixuga a l'herba, es posen a jugar a pilota. De sobte la pilota s'escapa i roda fins a l'aigua. Les noies es posen a cridar i Odisseu es desperta. L'heroi, que va nu, es tapa amb unes branques, però les serventes s'espanten i s'escapen corrents. Només Nausica es queda al seu lloc, i Odisseu se li dirigeix amb habilitat, fent creure que la confon amb una divinitat o amb una nimfa del riu. Nausica li promet ajuda, li dona menjar i li deixa roba, i renya les serventes perquè han fugit i no han acollit un hoste com es mereix. Al capvespre, Nausica li explica a Odisseu el camí per anar al palau del seu pare, i ella torna amb les seves serventes a dalt del carro. Nausica ha quedat impressionada per l'infortuni i sobretot per la bellesa de l'heroi, i reconeix que voldria tenir-lo per marit. Alcínous diu a l'heroi d'Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla, però aquest amor insinuat no arriba a consumar-se. Odisseu, després d'explicar les seves aventures als feacis, salpa amb la intenció de retornar a la seva illa, on l'espera la seva dona Penèlope.
Amor per Odisseu Nausica és jove i bella; Odisseu diu que s'assembla a la deessa Àrtemis. Té diversos germans. Segons Aristòtil i Dictis de Creta, més tard es va casar amb el fill d'Odisseu, Telèmac, i van tenir un o dos fills, Poliportes i Persèpolis.
Homer dóna un relat literari d'un amor que mai s'expressa (un dels primers exemples d'amor no correspost a la literatura). Nausica es presenta com un possible interès amorós per a Odisseu: li diu a la seva amiga que li agradaria que el seu marit fos com ell, i el seu pare li diu a Odisseu que el deixaria casar-se amb ella. Els dos no tenen una relació romàntica, però, i ella es casa amb Telèmac en algunes versions. Nausica també és una figura materna per a Odisseu; ella assegura el seu retorn a casa i li diu: "No m'oblidis mai, perquè et vaig donar la vida." Odisseu mai no explica a Penèlope la seva trobada amb Nausica, de totes les dones que va conèixer en el seu llarg viatge a casa. Alguns suggereixen que això indica un sentiment més profund per la jove. Segons algunes versions, el pare d'un dels fills de Nausicaa era el mateix Odisseu en lloc del seu fill Telèmac.Powell, Barry B. Classical Myth. Second ed. With new translations of ancient texts by Herbert M. Howe. Upper Saddle River, New Jersey: Prentice-Hall, Inc., 1998, p. 581.
Joan Maragall va escriure l'obra teatral Nausica a partir d'aquest personatge i la seva història d'amor amb Odisseu.
Galeria
Referències
Enllaços externs
Fragment de "Nausica" de Joan Maragall
Categoria:Personatges de l'Odissea Categoria:Princeses de la mitologia grega