Ciments Molins és una empresa cimentera catalana.
Història Va ser fundada el 1928 per Joan Molins Parera i el seu fill Joaquim Molins i Figueras arran de les necessitats de materials de construcció generades pèl gran creixement demogràfic de Barcelona i el seu entorn, i explotava les pedreres de Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts.
Durant la Guerra Civil, l'empresa fou col·lectivitzada i la família Molis es va exiliar. El 1942 l'empresa va començar a cotitzar a la Borsa de Barcelona, i el 1943 posaren en marxa un forn rotatiu per a la fabricació de pòrtland amb una capacitat de producció de 50 tones diàries. El 1952 van posar en funcionament un segon forn rotatiu amb una capacitat de 150 t/dia, i entre 1955 i 1955 van instal·lar tres nous forns de ciment alumínic, als quals es va afegir el 1965 un sisè forn. Aquests van estar en funcionament fins al 1997, quan es va posar en marxa una nova instal·lació.
Polígon del Turó de la Peira Entre 1953 i 1961, l'empresa de Romà Sanahuja Bosch va construir prop de 5.000 habitatges al polígon del Turó de la Peira de Barcelona. Inicialment estaven destinats a famílies d'origen humil, provinents dels diversos nuclis de barraquisme que encara havia a la ciutat. S'hi va fer servir ciment alumínic, provocant aluminosi en els edificis a llarg termini. Aquest ciment, fabricat per Ciments Molins, adquiria en 24 hores la mateixa resistència que el portland en 28 dies. L'empresa havia comprat la patent al Grup Lagarge, però a França l'ús estava prohibit des del 1943 i a Espanya va ser legal fins als anys 1960.
El novembre del 1990 un dels edificis es va ensorrar, i uns dies després, els veïns es van manifestar al crit de «Sanahuja, assassí!». Van denunciar Sanahuja, Ciments Molins, la Generalitat i l'Estat, però un jutge va decretar el sobreseïment de la causa l'octubre del 1993.
Crisi del petroli i expansió a l'Amèrica llatina Durant la crisi del petroli del 1973 l'empresa va sobreviure creant o participant en societats dedicades a l'exportació, com Portcemen, SA, i Hispacement, SA, entre d'altres. A la dècada del 1980 va incrementar la seva activitat internacional, convertint-se en un grup d'empreses nacionals i internacionals, diversificant la seva activitat. Algunes de les seves participacions més destacades són el 51% de l'accionariat de l'empresa argentina Cementos Avellaneda, o el 67% de la Corporación Moctezuma, a Mèxic. Poc després, als anys 90, va adquirir un 49% de la companyia uruguaia Cementos Artigas.
A finals dels anys 1980, la Société de Ciments Français, més endavant Lafarge Asland, va comprar un important paquet d'accions de l'empresa catalana, però serien recomprades per membres de la família anys després. El 2004, Ciments Molins va fer una OPA per a adquirir el 40,9% d'accions de Lafarge. L'operació es va dur a terme gràcies a un préstec sindicat de 150 milions d'euros i va permetre a la família recuperar el 90% del control de la companyia.
Expansió mundial El 2006 va fer un projecte conjunt amb el Grup Lafarge per a obrir fàbriques a l'Índia i Bangladesh. Un any després va començar a operar a Tunísia, amb el nom de SOTACIB, amb fàbriques a Fériana i Kairuan. Durant la dècadal de 2010 va començar a operar a Bolívia (amb un 29% de la societat Itacamba Cemento) i a Colòmbia (amb el Grupo Corona) A Espanya es va consolidar com a Grup Empresarial, amb diverses empreses com Cementos Molins Industrial, Promotora Mediterránea-2 (PROMSA), Prefabricaciones y Contratas (PRECON) i Propamsa.
El 2010, el Grup va facturar 808 milions d'euros, un 66% d'aquest import provinent de la seva activitat internacional, i tenia més de 4.000 empleats arreu del món. Durant molts anys van tenir despatx a La Pedrera.
Trasllat a Madrid El 2017, enmig del procés independentista català i de la convocatòria del referèndum de l'1-O, va traslladar la seva seu empresarial a Madrid, però va retornar el desembre del 2024.
Accionariat L'empresa cotitza a la Borsa de Barcelona, però gran part de l'accionariat està en mans de diverses branques de la família Molins. El 2017, els Molins Ribot eren el principal accionista, amb un 32,9% de l'empresa, gestionat a través de la societat Otinix. D'altra banda, els Molins Amat controlen el 32% a través de la firma Noumea. El tercer grup són els Molins Gil, que controlen un 24% des de la seva Cartera d'Inversions CM. Altres membres de la nissaga tenen accions a títol individual.
Presidents Joan Molins Parera (1928-1933) Joaquim Molins i Figueras (1934-1976) Joan Molins Ribot (1976-1986) Casimir Molins Ribot (1986-2017) Joan Molins Amat (2017-actualitat)
Referències
Ciments Molins