La reina Cristina de Suècia va acumular al llarg de la seva vida una important col·lecció d'art, principalment de pintura i escultura del Renaixement. La col·lecció es va construir a partir de tres esdeveniments principals. En primer lloc, el saqueig de les col·leccions de Rodolf II dut a terme el 1648, al final de la Guerra dels Trenta Anys, seguit pels encàrrecs i adquisicions que va dur a terme en el període en què era sobirana de Suècia. Finalment, tornar a bastir una important col·lecció a Roma, ciutat en què residia un cop havia abdicat del tron suec, construïda a partir les noves obres que adquirí a Itàlia i les millors pintures que s'endugué d'Estocolm.

De la col·lecció que es quedà a Estocolm, només una trentena ha sobreviscut fins a l'actualitat, i estan exposats al Museu Nacional suec a Estocolm. La col·lecció romana, exposada en el Palau Riario, es dispersà un cop Cristina morí. Les millors pintures van acabar a la col·lecció Orleans, i quan aquesta es vengué a finals dels , van acabar en diversos museus del Regne Unit primer i dels Estats Units després.

El col·leccionisme femení a les corts europees miniatura|Maria de Medici com a Belona (deessa de la guerra), de Rubens Fins al Renaixement, quan les dones encarregaven obres d'art, habitualment la temàtica era religiosa. En el Renaixement van començar a aparèixer canvis en aquest comportament. Per exemple, la princesa Isabel d'Este, marquesa consort i regent del ducat de Màntua, va destacar com a mecenes i col·leccionista d'antiguitats, acumulant monedes antigues, medalles, gemmes gravades i estatuetes.

Durant el regnat d'Elisabet I d'Anglaterra, entre 1588 fins 1603, es varen realitzar un bon nombre de retrats de la reina. Durant un temps llarg se li va buscar espòs entre les cases reials europees, i retrats seus foren enviats en 1567, 1571-74 i 1578-81 a possibles pretendents al matrimoni.. La iconografia isabelina també estava estretament lligada a la història de la vida del monarca i als esdeveniments polítics del seu regnat, com el de la derrota de l'Armada espanyola el 1588, però la reina, encapçalant un estat fortament enfrontat amb el papat i el catolicisme, no va col·leccionar obres d'art italianes o de l'antiguitat clàssica com ho feren altres monarques europeus. Poques vegades Elizabeth I encarregava ella mateixa les pintures, sinó que els que ho feien eren cortesans propers, els quals intentaven que la imatge de la reina i el context amb el que es representava s'ajustés als seus interessos.

Maria de Mèdici, regent de França entre 1610 i 1617, feu un major ús de la pintura per promocionar les seves aspiracions polítiques. Va encomanar a Peter Paul Rubens la realització d'una sèrie d'obres pictòriques glorificant-la a ella i al seu marit Enric IV de França. Maria de Mèdici va triar vint-i-tres episodis de la seva vida, coneguts com el cicle de Medici, des del seu naixement fins al triomf, personificada com la deessa Àrtemis. El programa pictòric està basat amb l'exaltació dinàstica d'Enric IV de França i Maria de Mèdici i la justificació de les polítiques personals que va dur a terme com a regent de França.

Cristina de Suècia va construir la imatge d'una monarquia com les encapçalades per homes, a través d'encomanar personalment l'execució de moltes imatges seves amb diverses al·legories de poder, la creació de diverses col·leccions de pintures, marbres, medalles, gemmes, curiositats, instruments científics i el desenvolupament tant d'una biblioteca pròpia de primer ordre, tot assolit a través d'encàrrecs personals, compres i saqueig de guerra. També va intentar establir una Acadèmia a Estocolm, un centre internacional d'aprenentatge.

Només una altra dona, Caterina II de Rússia, creà, ja en la segona meitat del , una col·lecció d'art equivalent a la de Cristina de Suècia, i que també fos comparable amb les col·leccions de Richelieu, Felip d'Orleans, Rodolf II o a la col·lecció d'art de Carles I d'Anglaterra.

La reina de Suècia

miniatura|Mart i Venus, de Paolo Veronese Durant el regnat de Gustau II Adolf, Suècia era essencialment un país pobre amb un estat militaritzat, en el que la major part dels ingressos fiscals es destinaven a l'esforç bèl·lic que exigia la seva participació en la Guerra dels Trenta Anys i posteriorment en la Segona Guerra del Nord. La col·lecció d'antiguitats i objectes d'art era molt poc freqüent, i la majoria dels objectes preciosos que heretà Cristina de Suècia havien estat adquirits durant el regnat del seu pare, Gustau II Adolf. El col·leccionisme d'antiguitats clàssiques a Suècia va començar amb les adquisicions de Cristina de Suècia. L'evolució del contingut de les col·leccions reials sueques abans i després de les adquisicions de Cristina es pot rastrejar a través d'inventaris i cartes. Els inventaris de la Hisenda Reial mostren un augment de 13 a 92 articles en el fons d'art entre els anys 1529 i 1549.

Cristina de Suècia fou filla única del rei Gustau II Adolf, i per desig del monarca fou educada com un home per poder assumir el tron en el futur. Cristina de Suècia va quedar òrfena de pare el 1632, quan ella tenia sis anys, heretant el tron. El Consell Privat del Regne, encapçalat per Axel Oxenstierna, dirigia el regne durant la seva minoria d'edat. Des de ben petita Cristina de Suècia sabia que es esdevindria la monarca del país. El desembre de 1644, Cristina va fer 18 anys i es va fer càrrec oficialment de moltes de les funcions anteriorment sota la competència del Consell Privat del Regne, encara que la coronació fou posposada fins al 1650 a causa de la guerra amb els danesos. L'establiment de les col·leccions reials d'objectes d'art per part de Cristina a Estocolm i posteriorment a Roma va seguir els patrons tradicionals de col·leccionisme vinculades a l'avenç del poder polític i social més utilitzades pels homes.

A Estocolm, Cristina va demostrar la voluntat de transformar la seva cort en un centre d'apreciació de l'art, l'aprenentatge i estudi del passat clàssic. Igualment, la reina tenia una clara afinitat per la música italiana contemporània i una marcada preferència pels artistes que treballen a la estil de la Roma clàssica.

La formació de la col·lecció La Guerra dels Trenta Anys i el botí de Praga

miniatura|Adam i Eva, de Dürer Ben abans de la fi de la Guerra dels Trenta Anys, entre 1577 i 1612, el sacre emperador romanogermànic Rodolf II va reunir al castell de Praga un gran nombre d'objectes valuosos, així com milers de pintures i dibuixos, creant les col·leccions de Rodolf II. La col·lecció, incloïa una biblioteca, una armeria amb un gran nombre d'armadures i un gabinet de curiositats o "Kuntstkammer". El gabinet de curiositats estava constituït per monedes, medallons, obres d'orfebreria i en pedra tallada, figures d'ivori, llibres, dibuixos, instruments científics i musicals, així com objectes naturals. La col·lecció de pintures incloïa artistes italians de renom com Paolo Veronese, Antonio da Correggio i Leonardo da Vinci, així com també pintors del nord d'Europa, com Albrecht Dürer i Pieter Brueghel el Vell.

Al llarg de la intervenció sueca en la Guerra dels Trenta Anys i abans de l'espoli del castell de Praga, l'exèrcit suec ja va saquejar nombroses biblioteques de l'ordre dels jesuïtes ubicades en el Sacre Imperi Romanogermànic, i el seu contingut enviat a Suècia. El 1632, després de la batalla de Rain, les tropes sueques van entrar a Múnic, capitanejades pel rei Gustau II Adolf. El propi monarca va seleccionar per a ell onze pintures pertanyents a la col·lecció d'art de Maximilià I de Baviera, entre les que es trobava La parella amorosa desigual de Lucas Cranach el Vell.

Molts dels tresors de Rodolf II van ser dispersats quan el Castell de Praga va ser saquejat pels suecs el 1648, en la que seria la darrera acció bèl·lica de la Guerra dels Trenta Anys. El saqueig del castell de Praga va incloure unes cinc-centes pintures, setanta estatuetes de bronze, tres-cents setanta instruments musicals i científics, quatre-centes "curiositats índies", així com cinquanta objectes d'ambre i corall, sis-cents vasos d'àgata i cristall, objectes d'ivori, pedres precioses, així com molts altres objectes i fins i tot un lleó viu. Atès que el tipus d'aprenentatge humanístic associat habitualment a la noció de Renaixement estava clarament absent a la Suècia dels segles XV i XVI, el saqueig va provocar fortes crítiques a tot Europa, principalment perquè es considerava que la cort sueca, comparativament pobre i molt allunyada dels centres de creació artística, no tenia la capacitat d'apreciar l'art.

L'adquisició de llibres i obres d'art com a botí de guerra va servir teòricament per millorar el posició internacional de la monarquia sueca i per educar i elevar el nivell cultural general del poble suec als ulls dels seus contemporanis europeus. Respecte als llibres, els exemplars extrets de Praga es van incorporar a la biblioteca personal de la reina, les biblioteques universitàries sueques, la biblioteca del castell reial, estudis privats i altres llocs, en un esforç destinat a elevar ràpidament l'estatus cultural i intel·lectual del país.

Noves adquisicions a Suècia miniatura|Retrat de Cristina de Suècia del 1650, de David Beck miniatura|Samson i Dalila, de Rubens, de la col·lecció de Nicolaas Rockox La majoria de les pintures posseïdes per la reina Cristina de Suècia provenien del saqueig de Praga, però la resta de la seva col·lecció provenien de compres dels seus agents, així com també de regals d'altres sobirans. És impossible recrear les primeres col·leccions de la reina en la seva totalitat a causa del seu viatge a Roma i la destrucció de les col·leccions restants en l'incendi del palau reial d'Estocolm.

Per a les seves adquisicions, la reina va fer servir una extensa xarxa d'agents, els quals viatjaven per Europa per comprar obres d'art. A través dels holandesos Nicolaas Heinsius el vell, erudit que posseïa una de les millors biblioteques clàssiques d'Europa, i d'Isaac Vossius, col·leccionista de manuscrits, actuant com agents de Cristina de Suècia, van adquirir per a la reina un gran nombre de llibres, medalles i monedes antigues. El 1645, Mathius Palbitzki, agent de la reina, va ser enviat a Roma per a l'adquisició a Itàlia de pintures, escultures i llibres. Les diverses trameses que Palbitzki envià consistien en una barreja d'obres del segle XVII fetes imitant l'estil clàssic, peces antigues i fragments antics molt restaurats o reatribuïts. Aquest mode d'adquisició era el mateix que altres governants fora d'Itàlia utilitzaven per adquirir objectes d'art.

Cristina va adquirir, mitjançant el seu ambaixador a Holanda Pieter Spiering van Silvercroon, obres del pintor holandès Gerrit Dou, un total de 48 estàtues de marbre així com diversos àlbums de dibuixos. Els autors dels àlbums eren Miquel Àngel, Ticià, Polidoro da Caravaggio i un parell d'àlbums d'altres mestres italians i de l'Europa del Nord, com Hendrick Goltzius. La compra s'efectuà l'any 1650 i Silvercroon va morir el 1652. La jove reina, la qual estava constantment endeutada, no va poder pagar els àlbums, de manera que els hereus de Silvercroon van haver de demanar-li repetidament que pagués. Al final, la família de Silvercroon va rebre únicament 7.900 tàlers, valor que representava una fracció del que valien els àlbums.