Agriotes lineatus és una espècie coleòpter polífag de la família dels elatèrids (Elateridae) les larves del qual s'alimenten d'arrels, tubercles i bulbs. És considerat una plaga pels jardiners i productors.
Descripció morfològica L'adult és un escarabat allargat, de closca dura, de color fosc, amb fines ratlles als èlitres i el tòrax i el cap coberts de pèls molt fins i curts. El seu cos sol ser afilat i mesura de 0,7 a de llarg.Dourlot S. Petite collection d'insectes de nos régions p 28/29, Ed. Larousse 2008, Paris
La larva és esvelta, cilíndrica, de color bronzejat a coure amb un cap marró fosc. Té 3 parells de potes i la seva part posterior acaba en una punta curta marró. Arriba als de llarg al final del cicle.
Comportament Locomoció Aquest escarabat vola poc; sovint es mou per terra. Com que les femelles difícilment volen, les infestacions tarden a propagar-se de camp a camp. alt=un taupin des moissons, placé sur le dos, présente sa face inférieure, notamment le système saillie/cavité permettant de se remettre sur ses pattes|esquerra|miniatura|Part inferior d'un cuc mel·lo La seva tècnica d'inversions, quan es troba d'esquena, implica un alliberament sobtat de la tensió muscular (vegeu la foto del costat). Té, de fet, a la seva part inferior un ressalt (situat entre les potes davanteres) capaç d'enganxar-se en una cavitat (situada entre les potes intermèdies). El sistema és alliberat per l'insecte quan llença el cap enrere, que el propulsa a l'aire. Si no aterra de peu a la primera temptativa, repetirà l'exercici.Dourlot S. Petite collection d'insectes de nos régions p 28/29, Ed. Larousse 2008, Paris
Alimentació La larva s'alimenta de residus vegetals o arrels, bulbs, tubercles de moltes plantes cultivades, males herbes o silvestres. alt=photo d'une larve de Taupin des moissons ("ver fil de fer")|miniatura|Larva de cuc mel·lo El cicle evolutiu dura 4 anys en aquesta espècie.
Els adults, apareguts al març,Dourlot S. Petite collection d'insectes de nos régions p 28/29, Ed. Larousse 2008, Paris s'aparellen i les femelles ponen un gran nombre d'ous escampats per terra, de maig a juliol. Els adults moren al setembre. Els ous triguen de 3 a 4 setmanes a descloure. Les larves, filiformes i de consistència dura, s'enterren a terra i s'alimenten de les parts subterrànies de moltes plantes durant gairebé 4 anys. La larva de l'últim estadi comença a pupar al juliol. Els adults, després d'haver passat l'hivern al refugi de l'alberg, sortiran la primavera següent.
Distribució i hàbitat Aquest insecte és més freqüent a les planes que a les zones de muntanya, i més freqüent a les zones de conreu que al guaret. Es troba gairebé a tot arreu a les zones temperades de l'hemisferi nord, tant a les zones neàrtiques com a les zones paleàrtiques (espècies holàrtiques).
Sistemàtica Etimologia "Agriotes" és una paraula grega que significa "qui viu als camps" i "lineatus" fa referència a les línies fines que es dibuixen a la part superior dels seus èlitres.Dourlot S. Petite collection d'insectes de nos régions p 28/29, Ed. Larousse 2008, Paris
Paper ecològic Plaga de moltes plantes, aquest insecte és, almenys en estat larvari, una presa interessant per a altres insectes (com els escarabats), mamífers petits (musaranyes, talps) i ocells.Dourlot S. Petite collection d'insectes de nos régions p 28/29, Ed. Larousse 2008, Paris
Relació amb les activitats humanes Damnatges Les larves són molt polífagues i apareixen sobretot el segon any després de la plantació del jardí i romanen al sòl durant diversos anys (etapa larvària de 4 anys per a Agriotes lineatus, A. sputator i A. obscurus, 2 anys per a Agriotes sordidus). Tement el fred i la sequera, s'endinsen a terra a l'hivern i a l'estiu. A la primavera es desplacen cap amunt i caven galeries a les plantes de patata, a les arrels i als brots en creixement. Més tard en la temporada de creixement, els cucs s'alimenten de les parts subterrànies de patates, pastanagues, remolatxa, ceba, tomàquet, porro o altres verdures, com ara blat de moro o blat. Les plantes atacades moren o no són aptes per al consum. Les larves també ataquen les arrels dels enciams, les arrels de la gespa i els arbres joves.
Mitjans de lluita Control preventiu El primer any d'implantació de l'hort, es conreen principalment brassicàcies (crucíferes) (cols, bròquils, créixens), i traslladen aquests cultius els anys següents. S'ha de protegir els seus enemics naturals: el talp, les musaranyes, els escarabats i els ocells com els corbs, els estornells, les merles i els tords. S'ha d'afegir fems o compost per a augmentar la resistència dels conreus.Protection phytosanitaire en culture de pomme de terre biologique
Lluita ecològica Els ous es troben entre els 5 i els 10 centímetres superiors del sòl des de mitjans de maig fins a principis de juliol. Són molt susceptibles a la deshidratació, per la qual cosa es recomana de rascar el terra i deixar-la assecar-se. Els cucs de filferro aprecien els sòls compactes i humits : treballar la terra diverses vegades per tal d'afluixar-la, airejar-la i escórrer-la. Col·locació d'esquers: enfonsar les pastanagues o les patates a la meitat a terra, amb el costat tallat a uns de profunditat. Comprovar i destruir regularment les larves atretes. Llaure el sòl a la fi de la tardor per exposar les larves a les gelades i als seus depredadors. Planta coca d'oli de ricí comú, sembra a la primavera i després enterra com a fem verd. Destrueix dràsticament els cucs i larves.
Control químic Hi ha productes específics de jardí a base de diazinon o clorpirifos-etil per a controlar els cucs. Tanmateix, no s'ha d'oblidar que aquests productes químics destrueixen tota la fauna auxiliar i, per tant, posen problemes de desequilibri del sòl a llarg termini. És important d'intervenir en el moment adequat: a la primavera (abril, maig) quan surten les larves o al començament de la tardor (setembre) abans que les larves hibernen. Aquests productes obren per ingestió i contacte: s'han d'incorporar a la capa superficial del sòl humit.François Sorel et Patrick Mioulane, émission Votre Jardin sur RMC, 2 février 2012
En l'agricultura, en particular per als cereals de tardor, la prohibició de molts productes sintètics planteja molts problemes. Diferents tècniques de cultiu com ara el conreu superficial a l'estiu i els cultius intercalats de plantes riques en glucosinolats com la mostassa poden ajudar a reduir el nombre de cucs..
Notes i referències
Categoria:Elateriformes