El Mas Falcó era una finca situada a l'actual barri de Vallcarca de Barcelona. Donava nom al turó d'en Falcó, actualment anomenat de la Creueta del Coll.

Història El 1648, Serena de Falcó i Costa es va casar amb Josep Francesc de Copons i de Sabater, senyor de la Manresana, i l'hereu fou Josep de Copons-Falcó i d'Aimeric. El 1685, aquest es va casar amb Josepa de Boixadors i de Sentmenat, i foren pares de Francesc Xavier de Copons-Falcó i de Boixadors, destacat austriacista que s'hagué d'exiliar a Viena i es va casar amb Maria Caterina d'Ivorra i de Vilallonga, baronesa de Cervelló i senyora de Sant Vicenç dels Horts.

El 1726, Francesc Xavier de Copons-Falcó, actuant en nom propi i com a procurador del seu pare, va establir en emfiteusi 9 mujades de terra a Salvador Vidal,AHPB, notari Tomàs Simon, 07-09-1726. i el 1742 una altra peça de 5 mujades a Pere Gecseli.AHPB, notari Miquel Cabrer, 24-07-1742. El seu primogènit Agustí de Copons i d'Ivorra morí solter el 1762, i fou succeït pel seu germà Ramon, que el 1767 va rebre el títol de marquès de la Manresana. El seu fill Ramon Francesc de Copons i Despujol va morir sense descendència i fou succeït per la germana d'aquest, Maria Josepa de Copons i Despujol, que es va casar amb Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà.

El 1830, el seu fill Josep Ramon de Pinós i de Copons de la Manresana, marquès de Barberà i la Manresana, (que moriria poc després) i el seu germà Rafael van vendre la finca, que en aquell moment tenia una extensió de 71,5 mujades (unes 35 hectàrees), més una altra peça de 16 mujades, a Joan Antoni de la Barre i de Pechman (1770-1851), baró de la Barre de Flandes, per unes 20.000 lliures.AHPB, notari Josep Fèlix Avellà i Navarro, manual 1.149/32, f. 17v-31c, 28-01-1830. Entre 1842 i la seva mort, el baró va segregar parcel·les per a edificar i algunes peces de terreny més grans a la part sud de la finca.

El 1900, l'Ajuntament d'Horta va aprovar el projecte d'urbanització de bona part de la finca, que va donar lloc a un barri d'estiueig de la menestralia barcelonina, la urbanització de Can Falcó, formada per cases de planta baixa, alguna petita indústria, torres (sobretot als carrers de Gustavo Adolfo Bécquer i del Baró de la Barre) i camps. El 1913 rebé un gran impuls en ser unida a l'avinguda de la República Argentina mitjançant el viaducte de Vallcarca.

El 1906, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar un concurs d'adquisició de terrenys per a futurs parcs, i el 1907, el baró Agustí de la Barre i Díaz de Manso en va oferir 186.920 m² a 0'15 pessetes/m². A finals d'any, l'Ajuntament acceptà l'oferta i es va signar un contracte de compravenda per 773.165 pessetes. Tanmateix, el baró va morir el 1908 i la seva filla Pilar no va acceptar la venda, iniciant una sèrie de ligitis que durarien fins al 1924.

Descripció El mas, de grans dimensions, tenia planta baixa, primer pis i les golfes, amb un caràcter senyorial i residencial, i en els seus terrenys hi havia la font del mas Falcó que, canalitzada per l'aqüeducte de Can Turull, abastia d'aigua la vila de Gràcia.

Referències

Vegeu també Casa Francesc Andreu Palau Solterra-Barberà Torre del Baró (Barcelona) Mas Fragadell Can Gomis (Vallcarca i els Penitents) Casa-fàbrica Esteve Casa del Baró de la Barre

Falcó Categoria:Edificis de Vallcarca i els Penitents