Roma ore 11 és una pel·lícula italiana del 1952 dirigida per Giuseppe De Santis.
La pel·lícula, distribuïda a les sales italianes a partir de l'1 de març de 1952, es troba entre les obres més representatives del neorealisme i es basa en una notícia que va tenir lloc a Roma l'any 1951. A la pel·lícula també van participar tres noies implicades en la tragèdia. El mateix any el director Augusto Genina va fer una pel·lícula titulada Tre storie proibite, inspirada en el mateix incident.
Trama miniatura|Massimo Girotti en el paper de Nando Arran d'un anunci de feina publicat en un diari, dues-centes noies es presenten a una adreça de Via Savoia a Roma per aconseguir una feina com a mecanògrafa en un despatx de comptable. En una Itàlia exasperada per l'atur en general, però encara més per la impossibilitat per a les dones de trobar feina, les joves més dispars responen a l'anunci: nobles empobrits, dones amb marits a l'atur, dones embarassades solteres, prostitutes que intenten canviar les seves vides, filles de benestants la jubilació dels quals no és suficient per sobreviure.
Amuntegats als trams d'escales de l'edifici, intercanvien impressions i esmenten les seves vides, sovint fetes de misèria i expedients per sortir-se'n. Una furiosa discussió sobre la prioritat en la línia transforma l'espera en tragèdia: la barana cedeix, destruint els esglaons un a un i fent caure les dones, algunes de les quals estan greument ferides; una de les noies més joves, Cornelia Riva,En la ficció es va canviar el nom de la víctima, que en realitat es deia Anna Maria Baraldi. morirà com a conseqüència de les ferides.
Les noies ferides són traslladades a l'hospital, on fan un amarg descobriment: els metges exigeixen el pagament de la quota diària de 2.300 lires. Moltes d'elles es veuen obligades a tornar a casa perquè no poden pagar.
Repartiment Lucia Bosè: Simona Carla Del Poggio: Luciana Renzoni Maria Grazia Francia: Cornelia Riva Lea Padovani: Caterina, la prostituta Delia Scala: Angelina, la domèstica Elena Varzi: Adriana Raf Vallone: Carlo Massimo Girotti: Nando, marit de Luciana Irene Galter: Clara Paolo Stoppa: pare di Clara Armando Francioli: Romoletto Paola Borboni: Matilde Eva Vanicek: Gianna Checco Durante: pare d'Adriana Alberto Farnese: Augusto Maria Pia Trepaoli: noia de Viterbo amb maleta Marco Vicario: mariner Antonio Bertini Anna Maria Zijno: Noia sense barret al bar amb Adriana.Intervista ad Anna Maria Zijno
Producció La pel·lícula està ambientada a Roma al Largo Circense 37, mentre que en realitat l'esfondrament va tenir lloc a Via Savoia 31, al barri del Salario, el 15 de gener de 1951. La plaça amb l'edifici va ser totalment reconstruït a l'estudi pel famós escenògraf francès Léon Barsacq.Articolo sul film
La banda sonora inclou algunes cançons interpretades amb el Theremin.
Agraïments 1952 – Nastro d'argento Millor banda sonora
Notes
Enllaços externs
Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1952 Categoria:Pel·lícules basades en fets reals Categoria:Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre